Bon matí de reis a tots! Espero que no hi hagi hagut massa carbó... Començo la tanda d'Escollits del 2010 amb el primer post de l'any del Pepquímic, un blog de "Ciència quotidiana per a la vida quotidiana", com resa el subtítol. En Pepquímic i els seus companys estan fent una molt bona i necessària tasca de divulgació científica, cosa difícil i molt encomiable avui en dia. Ho demostra amb aquesta entrada-resum dels experiments de l'any passat, amb més efectes especials que una pel·li de Hollywood, que voldria dedicar a tots els qui no vau rebre mai un Quimicefa com a regal de reis. Així veureu com de divertida i espectacular pot ser la ciència a vegades. I perquè no només de literatura viu l'home, oi?
5 comentaris:
Divertida i espectacular sí que ho pot ser, estic d'acord; i també penso que ha de ser ben explicada, perque els obtussos com servidor siguem capaços d'entendre mínimament què s'hi cou, en un laboratori.
Digue'm que sóc molt de lletres, jo!
Bons Reis. Oops, perdó, bons Kings :)
És un blog que segueixo, malgrat la meva malaptesa per a la ciència :D tant de bo hi hagués hagut aquest blog quan em tocava aprovar física o química! :)
Moltes gràcies Salvador! És tot un honor veure Pepquímic a l'Escollit del bloGuejat!
Parlant del Quimicefa... sigueu prudents,canalla que avui heu rebut un joc d'aquest tipus per part dels Reis, que jo mateix gairebé creo el pànic al Blanes de fa uns 15 anys quan se'm va inflamar tota la caixa sencera del joc per la meva imprudent manipulació dels seus compostos (precisament al voltant de la data de l'article que ens adjuntes, Salvador).
Ànims amb les excavacions hivernals britàniques i fins aviat, pel que tinc entès el dia 16 de gener ens veurem a Blanes...
Moltes gràcies per la recomanació, Salvador. Ja és a favorits.
Bon any i cuida't del fred!
Ferran, tens raó, per això és tan necessari tenir bons divulgadors.
Pep, de res! Ens veiem a Blanes i ens fem una altra foto com el darrer cop. Amb el meu Quimicefa vaig fer algunes potineries perilloses (com un torrent d'escuma pudenta que no podia aturar i que no vaig saber reproduir mai més), fruit més de la meva part creativa que no de seguir el mètode científic. Un perill.
Publica un comentari a l'entrada