Tenir un fill que estudia per políglota t'obliga a afilar les neurones. Sinó no entendríem res dels discursos que ens engega en català, anglès, alguna paraula de castellà i, el més important, la seva particular novaparla embarbussada que li serveix per omplir els forats.
Exemple de la mena de frases a les quals ens enfrontem diàriament: Dada, grblmng shoes, brglmbl blbrr ng fred! Traducció (després de donar-hi moltes voltes i amb l'ajuda dels signes): Papà, posa't les sabates, que sinó agafaràs fred! Els imperatius semi-incomprensibles són la seva especialitat.
13 comentaris:
Ha, ha... aquest llenguatge que només els pares som capaços de desxifrar! Ho havia oblidat!
Ara entro en el desxiframent del llenguatge no verbal i de mitges paraules...
doncs després ja passareu al mutisme o a la mala milk sense concessions. però no avancem aconteixements: gaudiu gaudiu! que després creixen!
hihihihi
Jo també et recomano que gaudeixis d'aquests primers balbucejos. Després les frases seran més senzilles de desxifrar, però força més complicades de comprendre.
I aquests imperatius semi-incomprensibles no són la parla que ens uneix, d'una manera o un altra, a tots?
*Sànset*
Brgh grbmrbg bmlgrgmbb grblrrrr!
Conec una noia brasilera que està casada amb un nord-americà, han viscut molt de temps a Barcelona però ara viuen a Los Angeles. No vegis la barreja de català-castellà-portuguès-anglèsamericà que parla el seu fill gran. Per més inri, sa mare el volia inscriure en una escola xinesa "perquè prengués consciència del món intercultural que vivim"!
Ja veig que la comunicació amb els fills no millora mai...
Allau, t'entenc perfectament ;-)
Clara, a aquest noi li auguro un gran futur com a traductor!
Ho diu a qualsevol altre ésser humà i no ho entenem. La reflexió del Sànset és del tot encertada.
Suposo que et deuries posar les shoes, no, Dada? Una ordre és una ordre :-))
Coincideixo amb la Clidice i el Lluís. Treballo amb adolescents i entendre'ls passa primer perquè et parlin (primer objectiu) i en segon lloc, si arriben a fer-ho, has d'interpretar el sentit literal de la frase (pensa que és plena d'argot adolescent i aquest canvia amb una rapidesa al·lucinant). Una vegada creus que has entès el que diuen -més o menys- és el moment d'interpretar-ho... buf, prefereixo mil vegades la meva filla demanant "mama, sispliu, una estoneta les tres bessones, vinga, dona, por favor"
Els crios són com una esponja....l'important és comunicar-se! i bé que ho aconsegueix oi?
els imperatius en el seu propi idioma és el millor de tot... carismàtic com ell sol!
jajajaja la culpa és vostra per haver-li ensenyat de tot ;)
Publica un comentari a l'entrada