La majoria de vegades aprofito L'escollit per descobrir algun blog nou o poc concorregut. Avui vaig cap a l'altre extrem, al ja clàssic Entrellum del Toni Ibàñez, per seleccionar un post sobre un tema que cada cop està més present a la xarxa: la publicació digital, els drets d'autor, el canvi en el "negoci" de la literatura i el paper que jugaran editors i llibreters a partir d'ara.
El Toni és un fervent advocat de la figura de l'escriptor 2.0, que usa la xarxa per a la creació i distribució de les seves obres. Em sembla molt coherent amb aquest punt de vista el pas endavant que proposa en el post: donar els seus llibres gratuïtament a qui els vulgui llegir. Amb un gest com aquest, l'art es queda simplement en art i deixa de ser un negoci (al cap i a la fi, el 90% dels escriptors catalans no vivim del nostre "art", és un gest que té una càrrega fortament simbòlica).
Va realment cap aquí el futur de la literatura? Canviarà tant el sistema? La pèrdua de l'editor com a filtre i control de qualitat seria beneficiosa o perjudicial pel lector? I la del llibreter com a crític/recomanador de confiança? És positiva l'arribada de més llibres al públic o simplement farà que ens perdem en un mar d'ofertes entre les quals no sabem què triar? Sortiran guanyant la literatura i els lectors, com diu el Toni? Són preguntes que els qui estem ficats en aquest ram no podrem eludir massa temps més.
8 comentaris:
Paraules majors TONI IBÁÑEZ.
Vaig anar a la presentació del seu llibre sobre la blogosfera catalana, fa ja uns tres o quatre anys.
Crec que hi haurà una distribució dels llibres d'autopublicació via 2.0 com fa en Toni i els altres haurem de veure si es distribueixen via llibreries o ebooks...
Tot està en dansa!
Gràcies, Salvador, per escollir el meu post. Intento ser coherent amb el que predico i, tard o d'hora, havia de donar aquest pas. No sé tu (que ara fabriques best sellers), però servidor no guanya gaires euros amb els llibres, per molt que CEDRO ens liquidi un talonet a l'any. Misèria & Co. Com diu Galderich, l'oferta s'ampliarà: conviuran els llibres analògics de paper amb els digitals e-books; l'autoedició amb els editors clàssics, les llibreries on line amb les de tota la vida, etc. Que cadascú aposti per allò que consideri oportú. Jo penso en el futur i em posiciono. Penso en les noves generacions de nadius digitals. Els romàntics de l'àcar que s'ho facin mirar. Tocant al tema dels "filtres" (quina mania!) només dir-vos que el veritable filtre és el lector, el "consumidor" final del "producte" literari. Tota la resta d'intermediaris són perfectament prescindibles. O partiu de la premissa que el lector és imbècil? El lector és sobirà i sap si allò que llegeix és bo o no ho és. La indústria editorial, el màrqueting tendenciós, la crítica interessada, els cànons dels mandarins i les capelletes gremials se'n van a fer punyetes. Mala sort. Qui té por del futur?
La solució adoptada per en Toni no la veig gens clara. Això que cadascú es promocioni des de la seva paradeta virtual i vagi regalant els seus llibres, llibres que suposadament cap editor tradicional ha volgut, crec que només aportarà confusió i disminució en els criteris de qualitat. Potser el propi autor no és el millor jutge de la seva obra. És un afer complex que requereix més espai que el que ofereix un mer comentari.
Com que d'en Toni només li conec alguns apunts del seu bloc, crec que li caldrà ser molt persuasiu i enamorar-me amb el contingut del seu "Entrellums" per convèncer-me de descarregar alguna de les seves obres.
Allau, la "confusió" de la que parles és aparent, perquè em fa l'efecte que encara segueixes jutjant d'acord amb els paràmetres antics on els editors són (o eren) els garants de la "gràcia" (= qualitat) literària, una cosa semblant als ministres de déu que imparteixen el do sagramental. Això està fent aigües a hores d'ara.
¿D'on has tret que una obra publicada per una editorial ha de ser ipso facto de qualitat??! Sisplau, siguem seriosos. Segur que molts cops t'has retret a tu mateix: malaguanyats calés que m'he gastat en aquest llibre!
Jo no he dit en cap moment que sigui el jutge de les meves obres. El jutge sempre és el lector (amb editor pel mig o sense).
En el segon paràgraf encertes de ple. Ets tu, i només tu, qui escull llegir una obra determinada d'un autor determinat, pel motius que sigui, sempre molt subjectius i personals.
El que jo t'ofereixo (obres guardonades amb premis i publicades però descatalogades, i obres que no han estat presentades a premis ni a editorials) et pot agradar o no, ets lliure de tastar-ho, sense que et costi ni un ral. No hi ha trampa ni cartró. ¿O prefereixes llegir allò que et recomani el crític venut de torn o l'editor que només busca el negoci (10% per a l'autor)? Jo et tracto com un adult amb criteri. Tu decideixes. Més clar l'aigua.
Toni, tinc l'edat suficient per no anar amb el lliri a la mà i prou sé que ni el recolzament d'una editorial, ni la bona ressenya d'un crític són garantia de res. Però crec que tinc el suficient criteri per saber de quins crítics/editorials refiar-me o almenys de quin peu coixegen. En tot cas, contrasto opinions i decideixo. N'encerto més que n'espifio.
Però em fa por aquesta polvorització de l'oferta on el lector pot anar una mica perdut sense saber on buscar. Potser són reticències d'algú que és lent per adaptar-se als canvis. De segur, encara ens esperen moltes sorpreses. Sort!
"Polvorització" és una paraula prou escaient per a definir la revolució que suposa internet. Malauradament seguim pensant en termes de jerarquia (per això t'esmentava els ministres de l'església en analogia amb els editors). Puc comprendre aquesta por a perdre els referents, però el que em costa comprendre és la por a la llibertat (i E. Fromm li va dedicar un llibre). Som nodes en xarxa i la informació travessa el ciberespai anant de cervell en cervell a una velocitat bestial. Caldrà, per tant, replantejar també la noció clàssica de "literatura", no solament el negoci editorial. La ciberliteratura genera una nova dimensió de l'escriptura i de la lectura... En això estem.
En Toni i l'Allau resumeixen molt bé les dues postures bàsiques d'aquest debat.
El tema d'eliminar els intermediaris va una mica més enllà del que es dóna a entendre aquí. En el meu cas, els llibres no els escric en total solitud, tant si faig ficció com divulgació. M'agrada rebre l'input dels altres implicats, des de l'agent a l'editor, i finalment els lectors de prova. Els llibres milloren molt si l'autor pot escoltar altres veus.
I per la part de la promoció, la feina d'una editorial és mil vegades més efectiva (de moment) de la que pot fer un sol per internet, així que no es pot desestimar el seu paper a l'hora de fer que el teu llibre trobi un públic.
Per mi la ciberliteratura, ho estem veient amb els blogs, és suficientment diferent a la literatura com per a què puguin coexistir les dues durant un llarg temps. Es veurà.
(I Toni, aquest any no esperis molt de Cedro, que diuen que estan en crisi... com a molt ens pagaran unes ulleres noves!).
Publica un comentari a l'entrada