Aprofitant que passava per Castelló, fa uns dies vam poder completar per fi la cerimònia oficial d'entrega del VIIè Premi Vila D'Almassora, que em van concedir el 2007 pel recull de contes Quina gran persona. En aquell moment estava a Nova York i no em va quedar altre remei que acceptar via vídeo. A la foto em podeu veure recollint el trofeu commemoratiu de mans d'un dels membres del jurat, l'Albert Garcia, que me l'havia estat guardant amb molta cura, en presència de la premsa castellonenca (1, 2, 3). En acabar el micro-acte, l'Albert i un altre dels components del jurat, van actuar com a bons amfitrions i en nom de la ben nodrida Societat d'Escriptors No-tan-joves i Vius de Castelló em van oferir un tast de la cultura nocturna local. La nit va acabar amb l'intent fallit d'aconseguir que erigissin una placa commemorativa de tan important trobada al pub irlandès on vam fer la darrera cervesa.
dijous, 11 de febrer del 2010
Un premi amb retard.
Aprofitant que passava per Castelló, fa uns dies vam poder completar per fi la cerimònia oficial d'entrega del VIIè Premi Vila D'Almassora, que em van concedir el 2007 pel recull de contes Quina gran persona. En aquell moment estava a Nova York i no em va quedar altre remei que acceptar via vídeo. A la foto em podeu veure recollint el trofeu commemoratiu de mans d'un dels membres del jurat, l'Albert Garcia, que me l'havia estat guardant amb molta cura, en presència de la premsa castellonenca (1, 2, 3). En acabar el micro-acte, l'Albert i un altre dels components del jurat, van actuar com a bons amfitrions i en nom de la ben nodrida Societat d'Escriptors No-tan-joves i Vius de Castelló em van oferir un tast de la cultura nocturna local. La nit va acabar amb l'intent fallit d'aconseguir que erigissin una placa commemorativa de tan important trobada al pub irlandès on vam fer la darrera cervesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
diuen que tots els sants tenen vuitada i els premies bi-anyada :D
Si cal, Salvador, la meva signatura demanant la plaça a un indret estil Barcelona; compta-hi. Previ pas, clar, de la visita a algun pub. :)
En aquesta ocasió, a part de felicitar el premiat, també cal felicitar el premiador. Per la seua santa paciència.
Caram Salvador, ets un pou de sorpreses. Moltes felicitats, també, per aquest premi amb efecte retroactiu!
Ha, ha... m'ha agradat moltíssim això del premi amb retard! Molt bé per ambdues parts!
òscar, hem d'omplir de plaques el país!! Comencem a recollir firmes ara mateix.
Josep, estic amb tu. Un altre hagués tirat l'estatueta a mar...
La veritat és que em va fer molta pena desfer-me del trofeu. Ja formava part del meu mobiliari.
Publica un comentari a l'entrada