Vaig tenir la sort de veure, just abans de marxar de Nova York, una de les poques representacions en directe que s'ha fet fins ara d'aquest excel·lent projecte. El CD surt al carrer aquest mes. El talent de David Byrne és innegable, i la barreja amb Fat Boy Slim és si més no curiosa. El més sorprenent, però, és que Byrne hagi escollit la Imelda Marcos com a protagonista del seu concept album. Però a veure, altres van fer servir un noi sord, mut i cec i bé que els va funcionar. David Byrne & Fatboy Slim, Please don't (Here lies love).
5 comentaris:
Byrne és un tòtem (en el millor sentit de la paraula) i FatBoy Slim un dels millors, pel meu gust, reinventadors de cançons.
Si els dos elements sumen, el resultat haurà de ser bó.
He sentit coses del disc a Radio3, i la cosa promet molt. En Byrne ens ha deixat moments impressionants, i em temo que aquesta nova peça ho confirma.
sona bé quefe :)
Benvolgut Salvador, hui he rebut el seu llibre i m'ha fet molta il·lusió. Gràcies una vegada més.
Ja l'he fet una ullada quan l'he recollit a correus i sembla molt interessant. Aquesta nit començaré a llegir-lo.
Pel que he llegit és vostè tota una eminència ("uno de nuestros cerebros fugados", li diuen) segur que es confirma el que anuncia la lectura del pròleg i aconsegueix que un tarat com jo, puga entendre conceptes de medicina elevada.
Moltes gràcies.
De res, Remitjó, ja em diràs què et sembla. Però d'eminència res, home, que encara em queda molt per aprendre!
Publica un comentari a l'entrada