dimarts, 2 de març de 2010

Peus bruts

Ja he comentat altres vegades la importància de descobrir on té els botons de pausa el teu nano. No sempre és obvi, i sovint en trobes quan menys t'ho esperes. Fa poc n'he descobert un altre. Quan està marranejant i no vol parar quiet, li trec ràpidament els mitjons. Fa un "oh" i atura en sec tot el que està fent per posar-se a inspeccionar entre els seus dits. Li horroritza la brossa que s'hi acumula i s'entreté a treure'n cada trosset. Llàstima que la pausa dura poc.

13 comentaris:

Clidice ha dit...

aprofita, abans, per fer-li donar un parell de tombs i que acumuli "feina" :P

Galderich ha dit...

Això són recursos! Tots tenim els nostres punts flacs i els nens també. El que és curiós és que el que serveix per un per un altre el posa més nerviós!

Criticartt ha dit...

Doncs ja saps, cada dia compra uns mitjons nous a una botiga de xinos.... són de tan mala qualitat que de boletes de llana no li faltaran!!!! vigila que no s'hi enredi!!

Joan Calsapeu ha dit...

Un botó de pausa, en l'imaginari tradicional català, era la cua d'una serp (mentre l'ofidi feia matones en el pit de la mare adormida). Però avui costa Déu i ajuda trobar serps. A més, em temo que la mare de la criatura no s'hi avindria.

núria ha dit...

Has provat mai de descobrir-li el seu propi melic?

òscar ha dit...

Imagino, a hores d'ara, un d'aquests inventors de estris inverosímils ideant brossa ecològica i inodora per posar entre els ditets. A bon preu!

captaire ha dit...

Per allargar l'efecte, mira de tenir sempre un grapadet de sorra fina a mà.

Assumpta ha dit...

Jajajaja és boníssim!!

Albert B. i R. ha dit...

Quina tàctica! Primer cop que la sento! Hi ha canalla que, en veure la seva iamtge reflectida al mirall, es queden embobatis i mmòbils. Pot ser una altra alternativa.

LEBLANSKY ha dit...

Què interessant, això dels botons de pausa. Em recorden al Data :)

Calpurni ha dit...

Jo al meu fill li donava una caixa de sabates foradada i uns llapis i s'entretenia fent-los desaparéixer en ella. Se sorprenia perquè no sabia on anaven a parar els llapis.

Ernesto Niebla ha dit...

Una bona ocurrència per poder estar una estona tranquil

SM ha dit...

Mitjons xinesos, una gran idea, Criticartt! La sorra del captaire no està malament, tampoc, s'haurà de mirar. Millor que la serp del Joan (em sembla que això no ho provaré...)!

Núria, el melic va funcionar durant una temporada, és cert. Com això del mirall, Albert, que deu ser una cosa universal. Cal anar buscant sempre alternatives!

Leb, ja aniria bé, ja que els nens fossin tan lògics com el Data!

Calpurni, això d'amagar coses també funciona, és cert. El problema es que ara li ha agafat gust ens trobem els raspalls de dents al calaix dels mitjons...