divendres, 2 d’abril del 2010

Textures (segona part)

Ahir em vaig oblidar de dir-vos qui era l'autor de les fotografies. Aquí en teniu un autoretrat, fet al seu lloc de treball habitual (el menjador de casa):


L'atzar pot ser un bon artista abstracte. També em vaig oblidar de dir-vos que ahir era l'April Fool's Day. La setmana que ve tornarem a la programació habitual. Que passeu unes bones festes!

13 comentaris:

Rokins ha dit...

Ja, ja :-D boníssim! així que un artista a casa!
A mi tb em semblen atractives les fotos de l'últim post. Que les hagi fet un nen i que l'atzar hagi ajudat a que els resultats generin unes formes i uns colors més o menys interessants no te res a veure. Sovint tenim l'estranya mania de passar-ho tot per el sedàs de la raó i busca-li un concepte a tot i segur que a vegades, no cal...
Una abraçada i felictats a l'artista!

Clidice ha dit...

hahahahahaha bona aquesta! me'n vaig recordar tard de quin dia era ahir i no hi vaig caure gens :) tot un artistàs :D

Marta Contreras ha dit...

Jeje, les bones maneres em van obligar a no dir "quina rotllo de fotos" :) Llàstima :)

Elfreelang ha dit...

Molt bona aquesta ja ja doncs em vaig ben creure que era un artista adult...tanmateix sé del cas d'una dona que va enviar a una galeria d'art els quadres pintats per la seva filla de 4 o 5 anys i tothom va celebrar l'artista i van considerar els quadres genials i moderníssims fins que la mare després va explicar-ne l'autoria...Un gran fotògraf el teu fill!!!

Allau ha dit...

Ahir em van semblar interessants, però sabent qui és l'artista, em semblen boníssimes!

Ferran Porta ha dit...

Hehe... molt bona :)

Salvador Macip ha dit...

Que consti que era una broma però no un engany! Tot el que vaig dir ahir era cert. I vaig penjar les fotos perquè realment les trobava interessants, tot i que "l'artista" no havia tingut massa a veure en la seva creació, a part de prémer el botó de forma totalment aleatòria. Suposo que per a poder reclamar autoria d'una peça d'art almenys s'ha de poder explicar com s'ha fet i ser capaç de repreduir-la...

La sèrie està seleccionada a partir de 137 fotos que va aconseguir fer abans no se li acabés la pila de la màquina. Això podria voler dir que, segons aquest experiment, un 6% de les fotos interessants que corren per aquest món són purament fruit de l'atzar ;-) rokins, estic d'acord. L'important és que la imatge t'estimuli les neurones. També és fruit de l'atzar la combinació de colors que veiem als capvespres, i ningú no es queixa...

marta, mira que l'hi dic al meu fill! Si es posa a plorar serà culpa teva.

Elvira, coneixia el cas. El post també era una excusa per meditar una mica sobre l'art, l'artista i el públic, però a més petita escala.

Allau, si vols comprar un original per penjar-lo al menjador em sembla que et puc negociar un bon preu.

Marta ha dit...

Molt guai! Diuen que una obra d'art ho és en el moment que algú la compra! Endavant doncs! mai se sap l'origen de les creacions abstractes!

Francesc Mompó ha dit...

M'he rist molt; és molt bona aquesta. Ah, però no li trau ni mèrit ni art a les fotos. Ara sí que es pot ben dir que són fotos naïf; o potser prerafaelites?
Salut i Terra
Ps. Felicitats a l'artista.

Assumpta ha dit...

Jejeej és maquíssim!! :-DD

Jo he vist primer aquest post que l'anterior... així que no he pogut "picar" ;-)

Però les fotos són xules, eh? A mi el color vermell m'agrada i ell l'utilitza molt :-))

jomateixa ha dit...

La meva filla petita també en va fer una vegada de similars i quan va negar haver tocat la càmera li vaig ensenyar un parell d'autoretrats que se li havien escapat i llavors va fer aquella cara de "Ups! m'han enxampat", i ningú va poder aguantar el riure.

zel ha dit...

Com goses posar burrades d'etiqueta? Si és una dolçor que sento des d'aquí! Això no té preu!

Núr ha dit...

Quin goig poder treballar al menjador de casa!!!