divendres, 9 d’abril de 2010

Què he fet aquestes vacances

Quan érem petits sempre ens feien escriure una redacció amb aquest títol quan tornàvem de l'estiu, de Nadal o de Setmana Santa. Deu ser que les trobo a faltar, perquè avui he pensat que us explicaria amb quatre ratlles què he fet aquests dies (a part de treballar, que quan ets el jefe no pares mai). L'activitat principal ha estat acomboiar un nano amb varicel·la i jet lag (qui es va inventar això dels canvis d'horari per aprofitar la llum no deuria tenir fills petits). També m'ha quedat temps per atipar-me amb els ous de xocolata que el meu fill recollia però no es menjava, amb el resultat que ahir no em podia cordar el botó de dalt dels texans.

En l'apartat productiu, he acabat un manuscrit en el qual portava cinc anys treballant. Es podria dir que sóc un novel·lista més aviat lent i meticulós (a sobre he deixat que la divulgació em distragués una mica aquests últims anys). Ara ve aquell moment de dubte i una certa tensió mentre esperes que els "informes" dels teus lectors de prova et diguin si la cosa s'aguanta o no, perquè un mateix acaba perdent la perspectiva quan està escrivint. Pels qui esteu encuriosits sobre el tema de la història, us dono la pista habitual, que aquest cop em sembla que ha sortit bastant críptica (a part del nom d'algun dels protagonistes no crec que en traieu massa l'entrellat):


El final d'un projecte també vol dir que puc tornar a llegir, que ja tocava. No és pel fet de recuperar temps lliure, sinó perquè tinc el defecte que quan escric tendeixo a mimetitzar l'estil del llibre que tinc a la tauleta de nit (si m'agrada, és clar). Per tant, per evitar contaminacions, quan estic treballant de ple en una novel·la he d'aturar totes les lectures de ficció. Pel que es veu no sóc l'únic escriptor que es distreu amb les influències externes.

Canviant de tema, però no gaire, ens estem acostant a Sant Jordi i voldria destacar un parell d'iniciatives que corren per la xarxa. Per un costat, al Semàfor ens proposen uns premis populars on hem de triar els tres llibres que hem llegit aquest any que més ens hagin agradat. Animeu-vos a votar!


Per altra banda, l'Òmnium ha muntat un web molt vistós per repassar cent cinquanta de les novetats d'aquest Sant Jordi. Una guia incompleta, és clar, però útil per recordar i descobrir algunes de les propostes que trobarem a les parades. A més també es pot votar per avançar quin serà el llibre més comprat aquests dies.



Que serveixin aquestes recomanacions com a substitutes de L'escollit que no he fet durant les mini-vacances blogaires que m'he pres. I ja que el post m'està sortit estranyament eclèctic i aquesta setmana tampoc no hem tingut música, us deixo amb un vídeo relacionat amb la necrològica d'avui.

10 comentaris:

Criticartt ha dit...

Pel que veig, la varicel.la ha fet acta de presència en moltes vacances..... jo també m'he passat des del dia de Rams vigilant els múltiples granets que omplien el cos del meu petit...mentre els altres dos anaven de casa en casa recollint les seves respectives mones... i jo vinga a menjar....
La veritat és que la teva redacció de vacances m'ha semblat molt propera....
Per cert, tot sigui que aquest cap de setmana que sembla que serà bo, la varicel.la torni a ser la protagonista de les nostres cases... tothom em parla dels 15 dies d'incubació... ja ja ja

Allau ha dit...

Gràcies per compartir la teva feina amb nosaltres. El llibre sembla començar amb força, després es desinfla una mica; però els colors són ben bonics ;p

Mireia ha dit...

Quina sort això de ser el JEFE!!

Ja he votat en la iniciativa de les 3 millors lectures del 2009.

Coro ha dit...

Moltes gràcies per fer publicitat de d'iniciativa de "El Semàfor".

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Veig que han estat profitoses, les vacances. Espero que ens informis sobre l'aparició de la teva novel·la.

Assumpta ha dit...

Ostres quin post!! :-))

Mira, m'ho he passat pipa llegint-te i clicant els enllaços... i fins i tot he fet un "núvol" d'aquests d'un relat meu jajaja... La paraula més gran és AGENDA!! :-DD

Encara en faré un post... que ho he trobat molt bonic!

Vols dir que per una mica de xocolata ja no corden els texans? Això passa quan un (o una, en el meu cas) s'ho "guanya" dia rere dia jeje

M'he partit de riure amb les cinc fases "paral•leles" amb les cinc de la Kübler-Ross...

En fi, que m'ha agradat molt el post!

SM ha dit...

Criticartt, que boniques aquestes erupcions infantils, no? Nosaltres ja en portem tres. No sé quants "cromos" més ens queden per acabar la "cole"! Esperem que aquesta no rebroti...

Allau, gràcies per una crítica tan ben fonamentada. Tindré en compte això dels colors quan passi el manuscrit a l'editor.

Mieria, sort no ho sé! Acabes sent el que treballes més!!

Sílvia, us mantindré informats, és clar. Però abans en veureu una altra treure el cap als quioscs (d'aquí poc...).

Assumpta, gràcies! Ja ets la reina dels núvols! ;-). I gràcies també per citar-me al teu post. Qui ha dit "una mica"? Va ser MOLTA xocolata! És que quan m'hi poso no és per poc...

Montserrat Brau ha dit...

Salvador, enhorabona per haver-la enllestit!! A veure quan ens en penges el primer capítol, però amb una lletra darrera e l'altra en línies horitzontals i paralel·les!!

Assumpta ha dit...

He fet núvols amb el text sencer d'alguns posts, amb poemes, amb el Parenostre i tot ;-))

Es veu que més persones ho sabien fer, però ells no posaven l'enllaç, en canvi tu vas compartir la sapiència ;-))

marta ha dit...

M'agraden aquests posts de vida quotidiana. Veig que moltes coses van endavant, varicel·les a part.. 1 abraçada