diumenge, 16 de maig del 2010

El dia del blogaire en crisi (aclariments)

Responc a alguns dubtes que han sortit als comentaris de la convocatòria del Dia del Blogaire en Crisi.

- No cal que estigueu en crisi creativa o que n'hagueu passat mai cap: la idea és solidaritzar-se amb aquells que n'estan patint una o la patiran en el futur (podeu ser vosaltres mateixos!). És una manera de donar ànims i reconèixer que és un problema que ens pot afectar a tots.

- N'hi ha prou amb fer un post amb el logotip. Si voleu afegir-hi quatre ratlles explicant de què va la celebració, endavant. Si realment esteu en crisi, també us en podeu sortir linkant el post anterior, que ho explica tot. Proposem que el títol sigui només: "Dia del Blogaire en Crisi 2010"

- Estaria bé que aquell fos el vostre únic post del dia (els qui sou més productius, almenys per 24 hores feu veure que esteu realment en crisi!).

- Els més llestos ja us heu adonat que és una excusa perfecta per prendre-us un dia de vacances de les obligacions blogaires, que també va bé. És una versió més lluïda de no publicar res.

Apa, ara a escampar la bona nova.

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

Com que tinc un blog diferent, la gran majoria dels meus apunts no es veuen afectats per la "crisi creativa". :-)
De totes maneres si és qüestió de solidaritzar-se, doncs em solidaritzo i el dilluns 31 penjaré el logotip al meu blog.
Ho faré però a la barra lateral que no puc deixar als meus cracks sense enigma. ;-D

La lectora corrent ha dit...

El bloc té l'avantatge que, si no t'has imposat que tracti d'un tema determinat (ex., blocs de literatura, de cinema,de ciència, de política), hi pots escriure qualsevol cosa i de la llargada que et vagi bé. La crisi que sovint tinc jo en relació al bloc no és pas per manca d'idees, sinó per manca de temps.

Hi ha vegades que, de la mateixa manera que a l'agost tantes botigues --i blocs també-- posen el cartell de "tancat per vacances", jo n'hi posaria un que digués "tancat per feina". Però no vull fer-ho perquè potser després em costaria agafar de nou el ritme. Prefereixo estar-me algun dia d'escriure-hi res, o rescatar algun text escrit i no publicat, encara que només sigui un esborrany, o fer un comentari sobre algun fet de l'actualitat.

I com que sovint el bloc em serveix per esbargir-me i distreure'm , hi ha vegades que escric coses i, si aquell dia ja he publicat alguna entrada, les deixo en les carpetes dels esborranys per a un altre ocasió.

Elfreelang ha dit...

Ja he programat el post pel dia 31, el dia del blocaire en crisi....

b.a. ha dit...

Mira que em sembla que se se m'acaba de materialitzar l'excusa que necessitava per a obrir-me un bloc!

Lluís Bosch ha dit...

Sense considerar-me un blogaire llest, crec que la proposta és clara, i que s'hi apunti qui vulgui, com vulgui. No cal posar condicions, que cadascú ho interpreti.

Salvador Macip ha dit...

Benvingudes siguin totes les formes d'adhesió! Com diu el Lluís, com menys normes més interssant.

bea, ara és el moment! El primer post ja el tens fet, de franc.

Lectora corrent, comparteixo la crisi de la que parles... I les tècniqeus per superar-la són excel·lents.

Brian ha dit...

Està clar, pels aclariments i les precisions, que estem davant d'una ment ordenada i científica. :)

Lluís Bosch ha dit...

Has catalogat aquest post a la categoria "burrades"?
No hi estic d'acord: hauria de ser a la categoria: coses assenyades i pertinents.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Afegit m'hi he.