dimecres, 5 de maig de 2010

L'escollit (L)

Un escollit una mica diferent avui, i seguint el tema del rock clàssic que vaig encetar dilluns. M'he enganxat a dos blogs escrits per companyes de músics dels quals sóc fan declarat. Un el fa la dona actual del Mike Oldfield (m'he descomptat, però em sembla que en porta ja cinc), possiblement el meu músic preferit. L'altre és de l'ex del guitarrista de Genesis, Steve Hackett, el qui porta un bigoti a la Village People a la foto d'aquí sota.

I quin interès pot tenir sentir aquestes senyores parlar dels seus marits, em preguntareu? Suposo que hi ha una mica de la morbositat del reality show a la qual tots som susceptibles. A més, és un punt de vista que no tens normalment. Totes dues sonen molt enamorades dels seus homes (tot i que una s'acaba de divorciar després de 32 anys plegats i li està demanant una morterada). Sentir-les explicar com es van conèixer o els detalls del dia a dia et fa entendre els dimensions humanes que tenen tots els mites. I això és sa (i divertit).

A més, no està malament saber com s'ho passa de bé un al Carib quan és ric i viu en un vaixell o llegir un retrat de la Nova York artística dels anys 70. Si algú de vosaltres és fan d'algun d'aquests dos guitarristes, no us ho perdeu. I sinó, jo també hi faria una ullada. Ni que sigui per descobrir com éren de tímids els membres de Genesis i que poc suc li treien a les seves groupies.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

seràs cotilla? ^^

sànset i utnoa ha dit...

Les guitarres sempre m'han agradat.

Anirem a traure-hi al cap, encara que només sigui per fer el "xereta".

*Sànset*

Eulàlia Mesalles ha dit...

La clidice m'ha tret el comentari de la boca...

Galderich ha dit...

Jo abans era un penjat del Mike Oldfield fins que el vaig sentir en directe...
La tafaneria aquesta no em va, em va millor la del Lecturas, Hola, Pronto... i ara que ha mort l'Angel Cristo això serà apoteòsic!

Robert ha dit...

...sóc bibilotecari i vull dir una cosa, hi ha un llibre a la biblioteca que no para de sortir (no és conya), en el darrer mes l'he deixat dues vegades (el màxim) i l'hi he fet 6!!!! reserves, es titula inmortals sans i perfectes...es veu que és tant interessant, si conexeu l'autor doneu-li records i feliciteu-lo de part meva...

Lluís Bosch ha dit...

No entenc els escarafalls contra la "cotilleria" del blogaire: tothom sap que els homes som deu vegades més tafaners que les dones.
vaig a veure aquests blogs, especialment el de la senyora Hackett, que promet més truculència (vist l'aspecte del senyor).

Eulàlia Mesalles ha dit...

Lluís, no eren escarafalls. Era sintonia blogaire... en realitat tots som uns cotilles...

SM ha dit...

Com molt bé dieu, sóc una mica tafaner, com tots els blogaires! El qui estigui lliure de culpa qeu llenci la primera pedra.

Robert, moltes gràcies pel teu comentari! M'ha fet molt feliç que l'Immortals estigui tan sol·licitat a la teva biblioteca. És tot un honor...