dilluns, 3 de maig de 2010

Dilluns musical: un vídeo asiàtic.


Fa uns dies vaig veure The 40 year old virgin, una comèdia amb més o  menys gràcia que narra les vicissituds d'un senyor de 40 anys que encara és verge (com molt bé indica el seu títol). Se suggereix que un dels motius pel seu poc èxit entre les dones són els seus hobbies frikis, que van des de la ciència ficció, als còmics, passant per les action figures i tocar la bateria, coses totes elles que compto entre els meves aficions (glups!). Per acabar-ho d'adobar, el protagonista té un pòster emmarcat d'Asia, el supergrup pop dels 80, i els seus companys se n'enfoten sense pietat, dient-li entre altres coses que això és molt gai (suposo que volien dir "molt geek", perquè un bon amic que tinc, melòman i gai, sempre que vol ridiculitzar els meus gustos cita Asia com exemple de grup que no escoltaria ni que fos l'últim CD en aquest planeta).

Tot i compartir edat (gairebé) i interessos amb el protagonista, crec que no perilla el meu currículum sexual si reconeixo ara i aquí que m'agrada Asia. Avui us poso el primer single del seu nou disc, que va sortir la setmana passada. Sona a anys 80, és clar, però això avui en dia no és necessàriament dolent. A més a alguns els agradarà que s'hi pugui fer un cert headbanging (però amb compte, que la gent que escolta aquesta música sovint té les cervicals desllorigades per l'edat). Jo trobo que és una bona cançó, dins el seu estil.

Si encara no us he convençut de prémer el play, poseu el vídeo ni que sigui només per veure els primers trenta segons, quan surt la foto del grup. Sembla l'alineació d'un equip de petanca del geriàtric local. Atenció sobretot al de la dreta, el virtuós guitarrista Steve Howe, que hom diria que l'han tret d'un taüt només per fer-li la instantània. Asia, Finger on the trigger (Omega).

9 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs a mi el de l'esquerra m'ha fet recordar un duet infame (crec que alemany) anomenat Modern Talking. Tamé vuitanter, clar!

Josep ha dit...

Doncs m'ha agradat la cançó. Em recorda la música que posen a sèries i pel·lícules nord-americanes quan els protagonistes estan fent moltes coses en un lapse de temps que supera el del ritme de la narració (sortir junts, o fer una casa, o muntar un negoci, o blindar una furgoneta...)

Estonetes ha dit...

Mara meua, jo que pel títol pensava que era un víedo de j-pop :)

pH ha dit...

A mi el de la dreta em recorda el germà tísic d'en Bernie Eclestone. ;-)

Lluís Bosch ha dit...

Collons (i perdona l'expansió)! Això són paraules majors.

Clidice ha dit...

si, majors! mare meva! com passa el temps! no goso ni mirar-me al mirall! :( ei, però a mi la música em mola :)

Deric ha dit...

ui, ui, ui...
:)

Josep Lluís ha dit...

Vaja, aquests encara toquen... Doncs jo crec que aquesta musiqueta està molt bé. Efectivament sona als 80's. A mi me’n falten uns quants per als 40 però sempre m’ha agradat molt el seu hit The heat of the moment, que supose deu ser la cançó més famosa. Per cert, que se’n va fer una versió en castellà.

SM ha dit...

Òscar, no m'havia plantejat mai que els MT tinguessin un infiltrat a Asia.

Josep, el terme tècnic d'això que dius és "montage" i és tot un ofici escriure músiques que hi encaixin.

Estonetes, sento la decepció. Potser el proper cop!

pH, el Bernie està molt més jove! :-)

Gràcies pel suport moral, Josep Lluís. EL Heat of the moment és el clàssic, però m'has matat amb la versió castellana! No la coneixia. Bastant fidel, però molt curiosa. Sobretot com li dóna (innecessàriament) el bateria al doble bombo...