Jesús Moncada (1941-2005)
Vaig arribar a Moncada amb Camí de sirga. En acabar-la, vaig tenir la sensació d'haver llegit el Cien años de soledad català. No només per la similitud del format (vides entrecreuades que construeixen la història d'un poble), sinó per la magintud de l'obra. És difícil no quedar-se encisat pel domini del llenguatge que tenia Moncada, però és igual d'impactant la forma que tenia de crear i moure personatges. És aquesta la Gran Novel·la Catalana, amb permís de La plaça del diamant?
Vaig passar després a Calaveres atònites i El cafè de la granota i llavors em vaig adonar del que estava fent Moncada. Ell no escrivia novel·les, ni tan sols contes. Ell era Déu. A l'estil de Tolkien (en un altre gènere), Moncada havia creat un univers propi i es limitava a contemplar i explicar el que veia. La seva obra no es pot dividir en llibres: és una sola unitat, desgraciadament massa petita per culpa de la seva mort prematura. Per mi Moncada és d'aquests escriptors que hauria de sortir a tots els cànons.
[Aquest apunt forma part de l'homenatge a Moncada proposat pel Pere a Provisionals. M'agradaria acabar mencionant els interessants apunts (un, dos) preparatoris que han fet a can Riell per escalfar motors.]
13 comentaris:
Em va passar exactament el mateix amb Camí de sirga. ¿Quants lectors no devíem associar Mequinensa i Macondo...? Si era un Déu, Moncada era un creador molt divertit. Recordo haver rigut molt més amb ell que no amb en Gabo.
És cert, hi ha un "univers Moncada" i ens el va ensenyant en cadascun dels seus llibres.
Tot i que tan sols he llegit Claveres atònites i Camí de Sirga haig de dir que tens tota la raó.
Gràcies per la referència, tot i que són posts d'en Lluís.
I quines morts no són prematures? Sempre tenim la sensació de vides truncades, d'obres inacabades... Fins i tot Coromines que va passar dels noranta anys va deixar obres inacabades!
Molt d'acord amb el que dius, Moncada va ser l'autor d'un sol llibre que podria haver anat completant indefinidament.
Pocs escriptors igualen a Montcada per la creació del seu propi Macondo que és Mequinensa , per l'estil literari, pel domini de la llengua...
Avui, déu és més viu que altres dies. Fantàstic!
No et sabria dir si 'Camí de sirga' és la gran novel·la catalana, però a mi em sembla que, en tot cas, és una de les que més s'hi acosta. El meu homentage a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170485
Salutacions!
T'hauries de dedicar a la crítica literària.
L'has encertat... i molt!
Víctor, tens toa la raó. I quan parlem de creadors encara més...
Allau, has resumit molt bé amb una sola frase el que volia dir.
pere, i és tot culpa teva :-)
Ricard, no tenim tantes novel·les qeu puguin competir per aquest títol, em sembla! No coneixia la foto del Cafè Centro que has penjat al teu blog! Molt autèntic.
Galderich, gràcies! Si saps un diari que en buisqui un, passa´ls em meu currículum ;-)
Salvador,
després d'haver escanejat i penjat la foto al meu apunt, he descobert que hi ha una bona col·lecció de fotografies del Jesús Moncada a la nova web sobre ell. Les pots veure a http://www.jesusmoncada.cat/albums/
Quina comparació tan inesperada, amb Tolkien, però alhora tan precisa!
Hahahaha, he rigut amb el "ell era Déu". I comparteixo les impressions, per cert. Sovint la "Plaça del Diamant" i Mercè Rodoreda ens ofusquen, però hi ha vida més enllà, i de vegades millor.
Publica un comentari a l'entrada