diumenge, 13 de juny del 2010

Jesús Moncada, cinc anys


Jesús Moncada (1941-2005)

Vaig arribar a Moncada amb Camí de sirga. En acabar-la, vaig tenir la sensació d'haver llegit el Cien años de soledad català. No només per la similitud del format (vides entrecreuades que construeixen la història d'un poble), sinó per la magintud de l'obra. És difícil no quedar-se encisat pel domini del llenguatge que tenia Moncada, però és igual d'impactant la forma que tenia de crear i moure personatges. És aquesta la Gran Novel·la Catalana, amb permís de La plaça del diamant?

Vaig passar després a Calaveres atònites i El cafè de la granota i llavors em vaig adonar del que estava fent Moncada. Ell no escrivia novel·les, ni tan sols contes. Ell era Déu. A l'estil de Tolkien (en un altre gènere), Moncada havia creat un univers propi i es limitava a contemplar i explicar el que veia. La seva obra no es pot dividir en llibres: és una sola unitat, desgraciadament massa petita per culpa de la seva mort prematura. Per mi Moncada és d'aquests escriptors que hauria de sortir a tots els cànons.

[Aquest apunt forma part de l'homenatge a Moncada proposat pel Pere a Provisionals. M'agradaria acabar mencionant els interessants apunts (un, dos) preparatoris que han fet a can Riell per escalfar motors.]

13 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Em va passar exactament el mateix amb Camí de sirga. ¿Quants lectors no devíem associar Mequinensa i Macondo...? Si era un Déu, Moncada era un creador molt divertit. Recordo haver rigut molt més amb ell que no amb en Gabo.

McAbeu ha dit...

És cert, hi ha un "univers Moncada" i ens el va ensenyant en cadascun dels seus llibres.

Unknown ha dit...

Tot i que tan sols he llegit Claveres atònites i Camí de Sirga haig de dir que tens tota la raó.

Gràcies per la referència, tot i que són posts d'en Lluís.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I quines morts no són prematures? Sempre tenim la sensació de vides truncades, d'obres inacabades... Fins i tot Coromines que va passar dels noranta anys va deixar obres inacabades!

Allau ha dit...

Molt d'acord amb el que dius, Moncada va ser l'autor d'un sol llibre que podria haver anat completant indefinidament.

Elfreelang ha dit...

Pocs escriptors igualen a Montcada per la creació del seu propi Macondo que és Mequinensa , per l'estil literari, pel domini de la llengua...

miquel ha dit...

Avui, déu és més viu que altres dies. Fantàstic!

ricardgarcia ha dit...

No et sabria dir si 'Camí de sirga' és la gran novel·la catalana, però a mi em sembla que, en tot cas, és una de les que més s'hi acosta. El meu homentage a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170485
Salutacions!

Galderich ha dit...

T'hauries de dedicar a la crítica literària.

L'has encertat... i molt!

Salvador Macip ha dit...

Víctor, tens toa la raó. I quan parlem de creadors encara més...

Allau, has resumit molt bé amb una sola frase el que volia dir.

pere, i és tot culpa teva :-)

Ricard, no tenim tantes novel·les qeu puguin competir per aquest títol, em sembla! No coneixia la foto del Cafè Centro que has penjat al teu blog! Molt autèntic.

Galderich, gràcies! Si saps un diari que en buisqui un, passa´ls em meu currículum ;-)

ricardgarcia ha dit...

Salvador,
després d'haver escanejat i penjat la foto al meu apunt, he descobert que hi ha una bona col·lecció de fotografies del Jesús Moncada a la nova web sobre ell. Les pots veure a http://www.jesusmoncada.cat/albums/

Ferran Moreno ha dit...

Quina comparació tan inesperada, amb Tolkien, però alhora tan precisa!

Gerard ha dit...

Hahahaha, he rigut amb el "ell era Déu". I comparteixo les impressions, per cert. Sovint la "Plaça del Diamant" i Mercè Rodoreda ens ofusquen, però hi ha vida més enllà, i de vegades millor.