Naixement

Ja sé la data del naixement del meu nou fill (literari): serà pel novembre. Aquesta setmana m'han arribat les ecografies (=galerades) i la critatura fa molt de goig (què n'ha de dir el pare?). Després ha vingut la fase de buscar-li el nom més adequat i preparar-li la robeta per vestir-lo quan surti a veure món, tota una feinada que s'allargarà durant els propers mesos.

Aquesta novel·la significa el meu retorn a la ficció després de tres anys d'absència. Es tracta d'un llibre realment únic: és la primera vegada que una novel·la que escric agrada a tots els meus lectors de prova. En tinc algun d'especialment dur (per exemple el meu pare, o la meva dona: són implacables), però aquest cop fins i tot vaig aconseguir convèncer els més recalcitrants. Això vol dir que les possibilitats que també us agradi a vosaltres són elevades... (Ja em perdonareu si aprofito per començar a fer propaganda subliminal.)

Per altra banda, aquesta obra marcarà el meu cinquè aniversari com a escriptor "professional" (el meu primer llibre, descomptant col·laboracions, va sortir la tardor del 2005) i serà gairebé la desena obra com a autor en solitari o en parella. Per tancar millor el cicle, la mateixa editorial que es va arriscar a donar-me el tret de sortida s'encarregarà d'arrodonir aquest primer quinqueni (cosa que em permetrà figurar a la mateixa col·lecció que Isabel-Clara Simó o Herta Muller, tot un honor). Els dono les gràcies per apostar de nou per mi.

Si alguna cosa es pot dir de la meva breu carrera literària és que fins ara ha estat ben eclèctica: tres llibres per nens, una novel·la eròtica, una novel·la bèstia, dos peces serioses de divulgació científica i un recull de contes d'humor. I no és un accident: m'agrada escriure coses tan variades com sigui possible. Potser perquè també és el patró que segueixo com a lector. Dit d'una altra manera, sempre procuro escriure un llibre que m'agradaria llegir. No sé si això confón els meus lectors potencials, perquè al cap i a la fi el meu estil es manté escrigui el que escrigui, però el cert és que a mi em diverteix fer-ho d'aquesta manera. Em recorda quan a l'adolescència llegia Pedrolo i cada llibre que agafava era una sorpresa, perquè no sabies per on et sortiria. D'alguna manera dec estar intentant seguir un patró semblant inconscientment. (Per cert, la Júlia ens recorda que avui fa 21 anys que va morir Pedrolo. Que serveixi aquest post com a humil homenatge a un autor que m'ha influït molt).

El full de ruta per a la segona meitat d'aquesta primera dècada d'ofici seguirà unes passes similars, aviso. Els propers sis projectes de la meva llista són tots radicalment diferents i m'ho estic passant molt bé fent-los i preparant-los. Alguns em sorprenen fins i tot a mi mateix! Ja us aniré explicant més detalls d'aquesta nova novel·la durant els propers mesos, és clar. De moment us deixo amb la foto d'un dels personatges secundaris.