dimecres, 14 de juliol de 2010

L'escollit (LX)

Aquesta ha estat una setmana molt política. Naturalment, l'Escollit d'avui havia de reflectir una mica el clima que s'ha viscut a la xarxa, així que avui faré un combinat d'alguns posts sobre el tema.

En Jaume Subirana escalfava motors dimecres amb un ingeniós joc de paraules que gairebé semblava un poema brossià. El dissabte, davant la impossibilitat de connectar a TV3 a la carta, la jornada vaig seguir a través de facebook i twitter (sobretot a #somunanacio, #10J i #adeuespanya, i per la part més lúdica a #lyncefacts, hashtag en honor i glòria dels reis de l'estimació). Va ser un acte totalment 2.0 per a mi. Precisament en janquim fa una anàlisi a fons de l'impacte que va tenir la xarxa en la manifestació.

Em sembla que diumenge vaig llegir més cròniques interessants als blogs que no als diaris, com el reportatge gràfic minut a minut de l'Assumpta. Una altra visió interessant és la de'n Francesc Puigcarbó, que pensa en el que vindrà ara, o l'opinió reflectida al Vull Ser blogger, per citar-ne algunes.

Perquè el cert és que en un estat democràtic, el poble no fa valer la seva voluntat al carrer (a menys que hi surti armat), sinó al col·legi electoral. La manifestació del dissabte va ser un moment històric que queda molt bé a les fotos, però veurem quants dels qui van treure a passejar banderes actuen d'una forma conseqüent quan tinguin una papereta a les mans. No hi ha molt on triar entre la classe política catalana, això és cert, però si el que a un li preocupa és el dret a decidir, hi ha formacions que el tenen ben amunt a la llista de prioritats i altres que s'excusen, miren de nedar i guardar la roba o simplement ignoren el tema.

5 comentaris:

Alyebard ha dit...

Ja s'ha vist. La mesa del Parlament, no ha admès a tràmit la ILP pel referèndum. Vergonya cavallers, vergonya. (Jaume I dixit)

sànset i utnoa ha dit...

Interessant i molt encertada reflexió. El problema - per poder actuar en conseqüència és aquest, a qui votem? Francament, espero que de tot això en sorgeixi alguna iniciativa que vagi més enllà del que avui ens demostren els partits de l'establishment (vergonyós, per cert. I gent com l'Uriel o el López Tena obligats a dimitir i, perquè tenen principis!).

He seguit les cròniques que ens recomanes i, com sempre, valen més que moltes de les "coses" que he hagut de llegir als diaris!

*Sànset*

Clidice ha dit...

que es pot dir quan ja s'ha dit tot? ara els d'ERC intenten justificar que si a l'una li van donar suport, però a l'altra no cali i bla bla bla, quan, la realitat és que els de per amunt no saben llegir el carrer. potser esperen que ens "oblidem". Una bona tria per anar-ho seguint.

Aristofeles ha dit...

Bé, la manifestacio va ser un exit, jo pensava que la gent s'aniria a la platja, però no, alli estaven.
Jo soc molt pesimista, penso que estem abduits per l'estat espanyol per molts segles i que d'aqui no es surt aixi com aixi. es molt interessant seguir un pais com bèlgica, a veure com acabara el tema entre flamencs i balons. D'alli podrem treure conclusions. De moment, jo l'únic que demanaria, seria el mateix tracte econòmic que te el pais basc i que nosaltres no tenim.

Mike Tracking ha dit...

Tal com diu i té tota la raó del món, l'únic que pot comportar un canvi realment és mitjançant les urnes.

Per desgràcia la gent sol tenir molt mala memòria política i per a acabar-ho d'adobar la formació que sobre el paper hauria de ser més independentista no ha tingut mai cap problema en pactar per formar govern amb dues formacions més que saben que ni volen ni poden tendir cap a una Catalunya més independent. I per això, han fallat a molts dels seus votants.

A les properes eleccions no tindrem cap sorpresa i desgraciadament si es donés el cas de que el tripartit tornés a sumar, pactarien. Ja no per fer un front comú, sinó, perquè per desgràcia fer política s'ha convertir en conservar la cadira.

L'únic que ha demostrat aquesta manifestació és que els ciutadans no som tan tontos com els agrada fer-nos creure als polítics que som.

Esperem que a les properes eleccions es visualitzi un canvi de panorama i que la majoria de gent voti partits eminentment catalans, catalans de debò clar.