dissabte, 21 d’agost de 2010

La crítica de la fi i la fi de la crítica

Tothom té una opinió. Els llibres agraden o no agraden a cadascú per motius ben diferents. Amb això comptem els escriptors: si tothom busqués el mateix en una història el 99% ens quedaríem sense feina. Tenint això present, a l'hora de criticar està molt bé què diguis què t'ha semblat el que has llegit, però a més has de ser capaç de mantenir una certa objectivitat en les teves valoracions. Està clar que la feina de crític no és gens fàcil.

Tot això m'ha vingut al cap després d'empassar-me una novel·la que no m'ha agradat. M'havia trobat amb ressenyes molt entusiastes (és potser una de les novetats de finals del 2009 que més ha impactat a la blogosfera) i m'havia semblat que podria valdre la pena. Però no m'ha convençut gens.

Això no seria greu (els meus gustos no han de coincidir amb els de certes majories ni els de certes minories) si no fos per la profunda sensació d'estafa que m'ha quedat. No és pas culpa del que m'he trobat als blogs. Molts de vosaltres vau ser molt justos a l'hora de valorar-la. Per exemple la Laura es va quedar enganxada el misteri. A can Tirant destacaven que l'estructura i el fet que la trama sigui tan oberta era atractiu. I a l'altra banda, a L'illa trobaven que li faltava madurar i el Doctor deia que el relat s'allargava i semblava acabat a corre-cuita. Puc coincidir més o menys amb alguna d'aquestes opinions, però totes tenen una base raonable i em semblen molt correctes. Entenc perfectament que a algú li hagi pogut agradar el llibre i encara més que algú no estigui d'acord.

El que em deixa una mica sorprès és llegir coses com "Literatura mayúscula", "Con su (...) calidad literaria (...) es una de las sorpresas de la temporada" o "en la línea de Philip K. Dick, Bradbury o -sobre todo- Cormac McCarthy", frases que l'editor orgullós reproduïa directament de diaris solvents a la faixa de l'edició que em vaig comprar. Perquè aquí estem apuntant una mica més alt. Ja no és el si m'agrada o no. Hem d'anar amb compte perquè la qualitat és un concepte una mica més objectiu que els gustos personals.

Intentem doncs ser objectius. Per començar, una bona part de la novel·la són converses, cosa que inicialment trobo que és un encert, perquè l'autor fluixeja amb les decripcions i la narració. El problema és que tampoc no és massa bo escrivint diàlegs, i li surten bastant encarcarats. Si us penseu que això que dic pot ser esbiaixat, agafeu qualsevol cosa que hagi escrit l'Aaron Sorkin o el David Mamet, per mi els dos millors dialoguistes actuals, i compareu. Veureu ràpid qui es mereix l'etiqueta de "Literatura amb majúscula". Jo, per exemple, no gosaria anomenar així un llibre que conté frases com:

No se ve (...) ninguna mancha blanca en la perezosa curva que traza el cauce del río, tapizado de rocas redondeadas y cantos rodados de todos los tamaños, como una espuma gorda y gris que hubiera quedado petrificada, detenidaen un instante de su fluir pesado y grasiento.

Em sembla que això està més molt més a prop del It was a dark and stormy night que comentàvem la setmana passada que no de la crua sobrietat de Cormac McCarthy o el stacatto cínic de Vonnegut.

Hi ha altres tics visibles d'escriptor novell (parlo amb propietat, perquè jo mateix encara me n'estic traient algun de sobre): repeticions de paraules, acumulació d'adjectius innecessaris, aliteracions, cacofonies, picades d'ullet metaliteràries gratuïtes, una història que progressa entrabancadament i un final que no hi ha per on agafar-lo. Si estàs fent d'un misteri la raó central de la teva història, tens l'obligació de resoldre'l a les últimes planes, això és de primer curs de guionistes. Si el que volies era deixar-lo obert, cosa molt legítima, t'havies de centrar més en el "viatge" que no en el "destí", per no acabar amb una turba de lectors enfurismats que et demanen que els tornis els diners quan s'adonen que com que no hi havia manera honrosa de sortir de l'atzucac on t'havies ficat has acabat tirant pel dret. En fi, tot plegat coses que la majoria de gent estarà d'acord que no hauríem de trobar en un llibre d'autèntica "calidad literaria".

Tampoc no vull comentar més el llibre perquè al cap i a la fi aquest post no era per carregar-me'l, ni molt menys (si voleu opinions negatives podeu llegir la d'aquest senyor). Trobo que per ser la primera novel·la d'un nouvingut està més que bé. Ja m'agradaria a mi que el meu primer intent m'hagués quedat així de bé i no l'hagués hagut d'amagar en un calaix! Jo només volia parlar avui de certa crítica que escriu als diaris i de com reparteixen adjectius alegrement sense calibrar massa bé les conseqüències...

27 comentaris:

Arlequí ha dit...

Hola SM! No he llegit el llibre de què parles, però als mitjans l'han lloat molt, potser massa. De vegades a un llibre si la crítica el lloa massa això no és bo. En fi, diuen que cal llegir de tot una mica.

Salutacions cordials.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Trobo molt encertat el teu comentari i molt ben raonat. Personalment, crec que això de la crítica s'ha d'entendre més com a publicitat que com a reflexió o valoració. La publicitat lloa virtuts que poden ser certes o no. La crítica, en determinades ocasions i obeïnt a interessos, pot fer aquesta funció d'enaltiment. Per això és millor buscar l'opinió d'algú, el criteri del qual et mereixi confiança.

A mi em va atraure aquesta novel·la però em van dir que no hi havia per a tant. Ara que has dit això que el misteri no es resol, ja definitivament no me la llegiré. No hi ha res que em molesti més que una història amb un gran enigma que al final l'has de resoldre tu mateix.

Ferran ha dit...

Cal, la crítica? Rarament me'n llegeixo cap, sigui literária, teatral, cinematogràfica... Puc estalviar-me l'estona que hi perdria, i invertir aquest temps a llegir-me la sinopsi i, si m'atrau, el llibre. Hi ha tants condicionants, perque un producte cultural t'enganxi, et transmeti alguna cosa. I els primers tenen a veure amb les circumstàncies d'un mateix: una època, uns records, uns anhels...

Si per mi fos, els que viuen de les seves crítiques, pobres, es quedarien sense feina. Trobo que no calen. Gens.

Allau ha dit...

A mi sí que m'agrada llegir crítiques, però quan trobes que la crítica està tan mediatitzada, com en els casos que apuntes (potser per interessos comercials encoberts), acabes acudint al que opina la gent als blocs. Almenys aquí la sinceritat és molt més fàcil de trobar: me'n refio més del que tu puguis dir, que del que llegiré a les pàgines de La Vanguardia o El País.

Lluís Bosch ha dit...

La crítica no sol ser una bona guia de lectura, sobretot si parlem de la crítica escrita a la premsa. Crec que responen més a interessos comercials, i sovint llegeixo crítiques de novetats que semblen un "publireportatge". I més d'un blog he trobat que fa publicitat més o menys dissimulada de les novetats, subvencionat per algun editorial.
En aquest cas concret, em sorprèn molt tot plegat perquè sabent qui dirigeix Quaderns Crema i el Cacantilado és una persona estricta, culta i que no fa passar davant els interessos comercials. Una gran part del seu catàleg són textos imprescindibles i alhora molt poc comercials. Què ha passat aquest cop?

Lluís Bosch ha dit...

Nota: volia dir el Acantilado, òbviament -amb les presses m'ha sortit una cacofonia).

Allau ha dit...

Tens raó, Lluís, que el Acantilado té un prestigi ben guanyat i no es distingeix per publicar obra de debutants. Per això només la novel·la de Monteagudo ja parteix amb un prejudici positiu. Fins que no he llegit el comentari d'en Salvador pensava que era un llibre que potser valia la pena llegir. Ara m'ho pensaré més de dues vegades.

Clidice ha dit...

Ja fa uns anys que no llegeixo novetats, si no són d'en Camilleri. A tots els llibres els faig passar per una quarantena (o dosanyena) imposada. Així, quan el llibre em ve a trobar, ja duu el pòsit de totes les opinions possibles. Ja sé que això no està gaire ben vist, que sembla que sigui un sacrilegi no llegir les novetats acabades de sortir, però penso que adoptar costums una mica retros no és pas mala cosa, si més no per no tenir algun "disgust" amb l'adquisició d'algun exempar. Potser per allò que literatura i negoci ara ja són indestriables, que cada dia és més difícil trobar llibres que valguin la pena.

Arare ha dit...

Hola!
A mi em va enganxar, però el vaig veure més com un guió de pel·lícula que com una obra literària. Tal com tu dius, per ser una primera obra, xapó. Però no, no és això, companys, no és això :D

Clara Esquena i Freixas ha dit...

És cada vegada menys recomanable deixar-se guiar per la crítica literària. Tendeixo a desconfiar de les adulacions i el sabó excessiu així com de la crítica despietada. Finalment, només hi ha el lector i el llibre, després el temps passa i jutges el pòsit que t'ha deixat l'obra. A vegades, certament, només que t'entretinguin ja ho trobes agraït...

Gabriel ha dit...

Confesso que no he llegit el llibre en qüestió i que les crítiques literàries, com molt bé algú ha dit, són més ressenyes de publicitat que no pas una reflexió minimament acurada de l'obra.
El misteri de tot plegat seria saber com una obra que podria perfectament haver-se editat en una editorial independent, minoritària i desconeguda acaba publicant-se amb tots els honors amb una editorial que té fama d'exigent i d'estricte pel que fa a la selecció de les obres que publica...
Vet aquí un nou misteri del món de l'edició.
La millor opinió és la d'un bon lector que no té interesos comercials al darrera.

rokins ha dit...

Jo fa poc que l'he llegit i em va agrada molt però el final també va fer emprenyar molt. Crec que la història, tot i que l'hem sentit moltes vegades amb diferents fòrmules, atrapa, enganxa. De totes maneres el que més em va seduir van ser els personatges, pròxims, creibles, ben construïts. Aixó és la meva opinió subjectiva.
Efectivament tots podem donar una opinió però crec que no tots podem fer una crítica. M'agrada pensar que els crítics m'aporten coneixements i punts de vista nous.
Sovint llegeixo crítiques a posteriori. Una abraçada.

lolita lagarto ha dit...

He llegit el llibre i estic totalment d'acord amb tu.
El valor del text radica en les expectatives de resolució del misteri i no obstant acaba no resolt, el lector se sent estafat. No és necessari que hi hagi trama, però si la hi ha s'ha de resoldre.
Crec que l'únic que domina l'autor en aquesta novel·la són les tècniques del suspens, però tot i així considero que el suspens pot anar de la mà d'una escriptura més rica on s'hi pugui llegir entre línies.

Jesús M. Tibau ha dit...

i és que no és fàcil ser crític. Almenys, a la blogosfera, aoostuma a haver-hi sinceritat, i la gent ho sap

SM ha dit...

Arlequí, tens raó. El primer que en surt perjudicat és l'autor, que ha de complir una sèrie d'expectatives a vegades irreal. És com quan et donen un Nobel de la pau tot just has estrenat la teva nova feina ;-)

Sílvia les motivacions ocultes sempre són un problema. A vegades les persones de les quals te'n fies et defrauden.

Ferran, la crítica té encara un poder important, però els blogs estan prenent-li terreny. Sentir opinions no està malament. Com més en sents, menys possibilitats que una t'enganyi.

Allau, toitalment d'acord. Jo ara per ara em baso més en els blogs que en els diaris per escollir llibres. La sinceritat és la clau, i si hi ha algun blogaire que no ho és, queda diluït pels molts que sí que ho són.

Lluís, a mi també em va sorprendre que el llibre hagués acabat en aquesta editorial, però en aquest sentit m'alegro per l'èxit que ha tingut, perquè l'editor se'l mereix. Li discuteixo potser que hagi fet servir certes hipèrboles per la faixa, però és comprensible que un editor, fins i tot un que està fora de tota sospita, s'emocioni quan vegi elogis d'aquesta mena i perdi una mica el món de vista. (molt bona la teva "patinada" inconscient... o no tan inconscient ;-)).

Clídice, la teva postura és la més sensata. Jo no puc evitar picar i comprar-me alguna de les novetats. El risc també té la seva emoció ;-)

Arare, la veurem (bé, jo no ho crec) aviat transformada en pel·Lícula, així que la teva impressió era encertada.

Clara, tens raó. Tota crítica s'ha d'agafar amb un gram de desconfiança. Triar un llibre és tot un exercici avui en dia, i més considerant la quantitat d'obres fluixes que es publiquen.

Gabriel, és ben veritat. Suposo que tot editor té dret a buscar una cosa més comercial de tant en tant. No veig malament que hagi acabat a Acantilado, només que se n'exagerin les qualitats d'aquesta manera. No cal. Es pot vendre igual de bé sense voler-nos fer combregar amb rodes de molí.

rokins, és veritat que la història és tòpica. Jo en aquests casos me l'empasso de bon grat si m'ofereixen alguna cosa més a canvi (per exemple a La Carretera, un altre guió sobat de sèrie B, hi trobes una qualitat literària innegable).

lolita, és veritat que el suspens d'aquest llibre no està malament. Però és com si anés construint un castell i després no sabés què fer-ne. Li manca un full de ruita una mica més clar. En aquest sentit, un editor que hi hagués ficat una mica més de cullerada ens hagués pogut estalviar molts desenganys.

Jesús, aquesta és la virtut dels blogs, suposo. Ja et dic que jo em refio més de molts de vosaltres que del que surt als diaris...

Arare ha dit...

jo vaig deixar-te un comentari que no ha sortit :( ara no puc tornar-lo a escriure, que he de fer el dinar!

ja tornaré.

Arare ha dit...

eeeeeep! no sé què em passa amb el teu blog, SM, que de vegades em fa la pirula! Acabo d'entrar per segona vegada ara mateix... i ara SI que m'ha sortit el meu comentari i la teva resposta.

Fes-t'ho mirar, tens un blog extraterrenal ;)

o potser que m'ho faci mirar jo, hehehehhe!

Anònim ha dit...

If you're interested in improving your health, it [B][URL=http://www.mbtplus.com/]buy mbt shoes[/URL][/B] can be beneficial to start from the ground up. Let's talk about your footwear. How does [B]mbt shoes review[/B] yours rank? Some so-called fitness shoes merely look great, but don't really provide [B]mbt sneakers[/B] any actual health benefits. Other shoes actually make a [U]mbt sandals[/U] legitimate difference. If you want footwear that truly helps, MBT shoes are the first [U][B]mbt shoes review[/U][/B] step toward a healthier you.

What does MBT stand for? Good question. The [B]MBT shoes[/B] answer: Masai Barefoot Technology. They're designed to [B]mbt sneakers[/B] simulate walking barefoot, which helped our ancestors to walk [U]MBT shoes[/U] healthier than we do. Modern humans cram their feet into all kinds [U][B]mbt shoes sale[/U][/B] of crazy, uncomfortable shoes, and we walk on [U][B]footwear etc[/U][/B] unnatural surfaces. MBT returns our feet to their natural, healthier [U]MBT shoes[/U] environment.

MBT shoes actually trigger and enforce the [B]mbt sandals[/B] tiny muscles that cause our bodies to naturally absorb [U]mbt shoes best prices[/U] shock. The patented construction of the MBT soles features a [U][B]footwear etc[/U][/B] unique sensor that causes a simulation of being on uneven [U]mbt shoes clearance[/U] ground. It causes an instability that causes the body [B][URL=http://www.mbtplus.com/]mbt shoes cheap[/URL][/B] to react with slight movements to compensate for the instability. Thus, a "rolling" process [B]discount mbt shoes[/B] begins. This active, natural balancing act causes our bodies to automatically [U][B]mbt sandals[/U][/B] exercise. As a result, muscles are strengthened and toned and posture is improved. Also, we experience less joint stress and back [U]mbt sandals[/U] pain. Clearly, it's quite a workout, and the benefits are vast.

Many top athletes credit MBT shoes for enhancing their [U][B]mbt sneakers[/U][/B] training routines. Celebrities are also singing MBT's praises [B]mbt shoes review[/B] for their alleged ability to tone, reduce cellulite and assist in weight loss. Naturally, this has caused the shoes to [U][B]mbt shoes clearance[/U][/B] get quite a bit of attention.


MBT's simple-yet-effective rolling [U][B]buy mbt shoes[/U][/B] action with each step is the strategy behind their [B]mbt shoes review[/B] brilliance. Not long after you begin wearing these shoes and utilizing the rolling technique, you notice [B]MBT[/B] a difference. Your knees and back feel better. Neck [B]mbt shoes review[/B] and shoulder tension begin to melt away. Your joints are less stressed. Your thighs and [U][B]buy mbt shoes[/U][/B] buttocks appear more toned. Perhaps you [U][B]mbt shoes clearance[/U][/B] even notice a difference in your waistline. Yes, it's the shoes. When you [U][B]MBT shoes[/U][/B] wear them, you actually burn more calories when simply standing than you do when [B]mbt sandals[/B] wearing standard shoes. Scientific research proves it.


Now you see why keeping a natural balance is crucial toward maintaining [B]mbt shoes review[/B] a healthier you. If you're making your health a priority, then doesn't it make [U][B]mbt sandals[/U][/B] sense to choose footwear that not only increases your fitness level, but also [B]mbt shoes review[/B] supports improved overall health? Now that you understand what all the [U][B]buy mbt shoes[/U][/B] hype is about, perhaps it's time to try the MBT experience. Your body will thank [B]MBT shoes[/B] you.

Doc Moriarty ha dit...

Llegeixo crítica literària de premsa i llegeixo ressenyes a blogs. Però ho faig desprès de llegir la novel·la en qüestió, per no contaminar-me.
Així és difícil que t'influeixin, però et poden fer valorar algun detall que se t'havia escapat.
Fin, de Monteagudo, és una estafa.

Aristofeles ha dit...

Home, reialment la crítica serveix perquè et llegeixis el llibre encara que després te'n recordis de la mare del crític (que ves quina culpa hi té). Jo quan un escriptor m'agradar, passo de les crítiques i me'l llegeixo igualment, encara que en aqust cas, al ser desconegut no etqueda mes remei que arriscar-se.

SM ha dit...

Arare, a mi m'ha fet coses estranyes aquests dies, no ets l'única.

Haw, haw, Doc! Tu sí que en saps: directe al gra.

Aris, és el que dius: un cert factor risc és inevitable i, en el fons, afegeix gràcia a l'assumpte d etriar llibres.

jomateixa ha dit...

A mi també m'ha passat de vegades que m'he guiat per la publicitat i he tingut grans decepcions. Ara faig més cas del que diu "El poble" i vaig millor. Son crítiques més de fiar.

Mireia ha dit...

pel que fa a la crítica, si exceptuem els crítics "de raça": Triadú, Isern i pocs més, de la resta me'n refio més aviat poc.

Natàlia ha dit...

Jo tampoc l'he llegit, però m'ha copsat el tema de la crítica i l'objectivitat, jo també sóc de les que penso que necessito valorar-ho personalment i que de vegades no es bó refiar-se massa, a no ser que sigui d'algú que comparteixi els teus gustos. Ser un crític objectiu deu ser una tasca tremendament difícil perquè la subjectivitat és un pes que portem a sobre tots els humans....
:)

kweilan ha dit...

No havia llegit aquest apunt teu encara i el trobo molt encertat. Darrerament em passa que llegeixo unes c`´itiques extraordinàries, compro el llibre i pràcticament no es pot ni acabar. I també em sento estafada.

racoperllegir ha dit...

Vinc a parar a aquest post després de llegir una de les darreres actualitzacions que has fet sobre crítica literària. Només dir que estic completament d'acord amb tu: "Fin" és l'exemple d'un bluf literari impulsat per una campanya mediàtica extraòrdinària, però la novel·la no s'aguanta per enlloc.

Salvador Macip ha dit...

Sembla que no vam ser els únics que vam pensar així, racóperllegir! ;-)