divendres, 13 d’agost de 2010

Primeres frases (i una altra pista de regal)

Ja s'ha parlat a altres llocs de com és d'important trobar la frase escaient per començar un llibre, l'ham que ha d'enganxar el lector potencial. Si em permetreu avui hi diré la meva.

Hi ha algunes primeres frases que s'han fet famoses fins al punt que tothom les pot reproduir encara que no hagi llegit la novel·la (no cal recordar aquí la de El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha). D'aquestes clàssiques n'hi ha un grapat. Fa poc em vaig trobar amb un interessant top 100 de trets de sortida, lògicament esbiaixat cap als anglosaxons. Feu-hi un cop d'ull. La de Moby Dick (Call me Ishamel), que figura al capdamunt de la llista, tampoc no em sembla tan espectacular. També pot ser perquè li tinc una mica de mania al totxo del Melville. En canvi, a mi sempre m'ha impressionat l'obertura de Ricard III (Now is the winter of our discontent, Made glorious summer by this son of York), sobretot si  es diu amb  la veu adequada. Molt efectiva em sembla també la de Cien años de soledad, tota una declaració dels principis que regeixen la novel·la: Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Em vaig passar una part de la meva joventut intentant imitar aquesta mena de frases. Però no cal anar tan lluny. Hi ha moltes maneres d'agafar el lector pel ganyot sense haver de recórrer a l'alta literatura. Per exemple, aquest és un dels principis més curiosos que he llegit darrerament: As far back as I can remember, I had hemorrhoids (suposo que no cal que us la tradueixi). Una novel·la que té els nassos de començar així es mereix ser llegida, encara que després resulti ser només un cúmul de provocacions sense massa suc ni bruc.

Potser la més famosa de totes les frases inicials és It was a dark and stormy night, pels motius oposats als que us penseu. Pels qui no sou fans del Snoopy: aquest ha estat considerat el pitjor arrencament de la història (i és el que el gos de Charlie Brown usa indefectiblement en tots els seus manuscrits, que sempre acaben rebutjats). Si seguiu aquest link podreu veure d'on ve i descobrir coses curioses com un concurs de prosa recarregada en honor del seu pobre autor. Per desgràcia encara es veuen molts exemples de frases tipus dark-and-stormy-night avui en dia, com si alguns escriptors no s'haguessin adonat que estem al segle XXI. Hi ha un límit molt fi entre intentar fer prosa poètica i ficar els peus a la galleda de l'excés.

Els blogs no se salven de la necessitat d'haver de pescar lectors. Moltes vegades la primera línia d'un post és el que determina si el seguiré llegint o no, i suposo que molts feu servir el mateix criteri. Fa uns dies vaig trobar un parell de bons exemples de com es pot començar un apunt de forma captivadora. En quin moment se’ns va caure de les mans el món i es va trencar en mil trossets, ens deia la Comtessa. I l'Aida, una blogaire que acabo de descobir, concetrava tot el suc del seu post al títol: He tret un 10 en aplicar el verb fingir. Són la mena de frases que t'arrenquen un somriure i un gest d'assentiment amb el cap: a la catosfera també s'hi poden trobar texts de qualitat.

Per la meva part, l'estil de les meves obertures ha anat variant amb el temps. La meva primera novel·la (inèdita) començava així: Els dies de setembre tenen l'empipadora virtut de semblar-se molt els uns als altres. Encara ara em sembla que no està del tot malament, sobretot considerant que l'escrivia un noi que en aquell moment tenia 16 anys. Prefereixo de totes maneres la simplicitat metaliterària de El rei del món: Així és com m'agradaria que comencés la meva història. Ara procuro fer arrencades fortes, per això miro de continuar la primera frase amb una primera imatge potent. A El rei del món feia volar mig Manhattan a l'escena inicial, no se'm pot acusar precisament de ser subtil. Quan vaig començar El joc de Déu, que us recordo que es publicarà el novembre, em vaig plantejar de quina manera podria superar aquests focs artificials. Al final se'm va ocòrrer la solució. Per acabar el post d'avui us deixo amb una nova pista sobre de què va la meva nova novel·la: la seva primera frase, que curiosament és també el seu primer capítol (però això ja us ho explicaré un altre dia).

El professor Fisk arriba al seu laboratori, engega l’ordinador, entra el codi de seguretat per iniciar l’experiment de la jornada i destrueix la Terra.

26 comentaris:

Vida ha dit...

I jo que sempre cuido més la darrera frase...curiós...m'has fet pensar.

Lluís Bosch ha dit...

Això de les hemorroides és bestial, és clar. Alguna vegada he pensat en buscar arrencades d'aquesta mena. La potència d'aquestes primeres frases et situa en deu segons dins d'un univers claríssim.

Sobre el professor Fisk, dius que és la primera frase però també funciona com un microconte, que és tot un gènere. Em recorda aquell que fa més o menys: Després de la guerra atòmica, en Joan va ser l'únic supervivent. En aquell instant, van trucar a la porta.

anna g. ha dit...

A mi sempre em ve al cap la primera frase del meu primer Auster en versió original: I was looking for a quiet place to die. No sé per què, però m'atrapa.

Déu n'hi dó amb la frase del professor Fisk. Click. Bum! :)

zel ha dit...

Collons, amb perdó, i, després d'això, encara hi ha novel·la? Vida després del crash? ostres, va, afana't a treure'l que el compro!

b.a. ha dit...

Noi, no sé pas com continuarla la novel·la ni si tindrà o no tindrà èxit (desitjo de cor que sí, que en tingui i força!) però per si de cas alguna cosa no funcinésm aquesta primera frase s'enduria de carrer qualsevol concurs d'aquests de microliteratura que ara s'han posat de moda...

sànset i utnoa ha dit...

Em sembla un molt bon inici. Almenys molt impactant.

Però, si la Terra ja no existeix, on es desenvoluparà la trama? a Namek?
Pensa que si l'Akira Toriyama t'enganxa et demandarà per plagi. I ja en vas parlar l'altre dia...

*Sànset*

jomateixa ha dit...

Déu ni do les ganes d'escriure que tenies avui...
Les primeres frases hi fan, però un bon final també et fa canviar la opinió del llibre.
Ara que, amb un començament com el teu no se com acabarà tot això...

Allau ha dit...

Indubtablement aquesta primera frase enganxa i posa el llistó molt alt per continuar de forma satisfactòria; però a aquestes alçades suposo que ja ho tindràs tot ben controlat.

Galderich ha dit...

Home, és contundent aquest inici. La novel·la també serà tant explossiva?

XeXu ha dit...

Ni de subtil, ni de modest, apa quines ganes de fer saltar el món pels aires. I té tota la raó en Lluís Bosch, la frase podria ser un microconte independent i de bona qualitat.

SM ha dit...

Vida, la darrera també s'ha de vigilar, però primer has d'aconseguirt que el lector hi arribi!

Lluís, el perill és encasellar-te massa des del principi i després haver de mantenir el nivell per no decebre. No se m'havia acudit que aquest principi fos com un microconte però ara qeu ho dius tens raó. Llàstima que ja he escrit 200 planes més!

Anna, és cert, aquesta del Auster és bona. Els seus llibres solen arrencar bé.

zel, t'hauràs d'esperar una mica més per saber què passa després de l'explosió!

b.a., m'agrada ficar-me en embolics, per això faig principis que costen de continuar ;-)

Gràcies Sànset. T'oblides d'una cosa: he dit que el llibre no és de ciència ficció. Tot passa a la Terra. I fins aquí puc llegir...

jomateixa, és que ara a l'estiu no respecto la meva autoimposada norma de fer entrades amb principi, nus i desenllaç, per variar una mica (això i que em poso de banda sonora Weather report, que convida a anar fent sense ordre ni concert). La gràcia d'un principi així és precisament deixar amb les ganes de saber què passarà després. No pateixis que el final està a l'alçada ;-)

Allau, quan escrivia la frase ja ho tenia tot control·lat. No començo mai una novel·la sense saber com acaba, per si de cas...

Galderich, hi ha un parell d'explosions més, però ja he dit que no és una novel·la d'acció. En el fons és una comèdia (negra).

XeXu, destruir coses a vegades és divertit, ni que sigui sobre el paper :-)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Per a mi el més inquietant del famosos començaments que comentes és de l'evangeli de Joan:

"Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu".

Pel que fa al començament del teu llibre, sembla més aviat un final. En qualsevol cas, jo no crec que el començament tingui tanta importància com se li vol donar.

Tirant al cap ha dit...

Un inici tan prometedor que va enganxar d'immediat també l'editor i que de segur atraparà també molts lectors!
(Molt bon apunt, per cert, SM!)

SM ha dit...

Sílvia, aques se m'havia passat per alt. De fet, el meu principi és el contrari del del Gènesi, posats a buscar referències bíbliques. No és un final, ja veuràs... Encara passen moltes coses!

Gràcies, Tirant! Esperem que els lectors pensin igual!

C. ha dit...

"I was looking for a quiet place to die" del Paul Auster. Potent, eh? :)

C. ha dit...

Ups, veig que ja t'ho han comentat!

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

Tinc en compta sempre la primera frase o les primeres paraules abans de fer res.

Així que ho tinc en compte!!

Salutacions i bon estiu! :)

Assumpta ha dit...

Bé, encara que no he llegit totes les pistes (perquè en faràs un resum, clar) jo no espero més i dic que aquesta primera frase enganxa molt, molt, molt...

I quina és la segona frase? :-))

(Si contestes, després et preguntaré per la tercera, és clar)

marta (volar de nit) ha dit...

Fantàstic l'snoopy, quins records d'infantesa que m'han vingut al cap. Quan acabo un llibre i m'ha agradat, comparo la primera frase i l'última i normalment em sembla molt divertit fer-ho

Deric ha dit...

mai m'ho he plantejat en el blog, però en els llibres sí, crec que l'inici és fonamental.

Natàlia ha dit...

Buf!! jo també sóc de les que pensen que una bona primera frase o primera pàgina em fan dir prou o segueixo.
Pinta bé el teu començament.
Fins aviat!

Lucia Luna ha dit...

Si, crec que te molta importancia la primera frase...
veus ja soc aqui, no he trigat tant oi? :D
un petonet

SM ha dit...

Assumpta, però mira que ets impacient, eh? Aviat tindràs la segona, la tercera, la quarta... :-)

marta, bona idea això de tornar a l'inici després d'acabar un llibre. Si hi ha una certa simetria és encara millor.

Deric, el blog és una altra forma de literatura. Tots els inicis són importants! Comprova-ho ara que t'has tornat a reenganxar al vici :-)

Natàlia, gràcies. Fer un principi interessant fins a cert punt no és molt difícil. Mantenir el nivell la resta de la novel·la sí que costa!

Lucia, que bé veure't de retorn! ;-)

montse ha dit...

La primera frase és l'aparador, però cal se valent i entrar al provador per saber si t'agrada.

Esperaré la seva eixida.

Salut i sort!!!

Josep ha dit...

"Totes les famílies felices s'assemblen. En canvi cada família infeliç és diferent". Anna Karènina

Ferran ha dit...

Collonera, arrenques potent, tu!