divendres, 27 d’agost del 2010

Plaers d'estiu

Vaig escrirue fa anys una entrada sobre petits plaers i vaig acabar sortint per la ràdio, tot i que aquest és un tema recurrent en molts blogs i d'exmples mai no en falten. Em sembla que a aquestes alçades tots ens hem adonat que hi ha moltes coses en aquesta vida que valen la pena, ni que siguin per la satisfacció transitòria que donen.

Estic constantment afegint nous petits plaers a la meva llista personal, no ho pouc controlar. Un dels últims: comprar-me un pack de dues samarretes negres. Podia notar com segregava endorfines mentre em treia la targeta de crèdit de la butxaca i ara no us sabria dir perquè. Potser és un simple reflex condicionat del consumisme. Potser és que m'estic fent vell i això de portar la mateixa mena de roba que he he tingut a l'armari al llarg d'aquesta última dècada és una manifestació de la crisi dels quaranta (més barata que comprar-me un descapotable, això sí). La ment humana és un misteri, i amb això compten els publicistes i els directors de màrketing que posen dues samarretes negres dins una bossa de plàstic i llencen sense remordiments aquesta petita bomba de plaer sobre els consumidors innocents dels centres comercials. Sort que encara no se'ls ha acudit fer-ho amb l'iPad.

Un altre: que el teu fill t'aixequi un dissabte a tres quarts de set del matí (bé, això no és cap plaer, al contrari) i que us estireu mig adormits al sofà a veure plegats una pel·li del Miyazaki de principi a final (cosa que té mèrit quan un té una criatura hiperactiva). Amb aquesta excusa m'estic fent tota la col·lecció del Studio Ghibli en DVD. També olorar la gespa acabada de tallar, aquest el sap tothom, però la flaire és més intensa si la segadora l'has fet anar tu mateix i la gespa l'has plantat amb sang, suor i llàgrimes. Anava a posar a la llista rebolcar-te per la mateixa herba amb el nano tota la tarda per fer-lo riure sense parar, però això ja entra dins la categoria de gran plaer.

I un dels clàssics, almenys per mi, és tombar-se a la platja a torrar-se i escoltar el mar, que és el que espero fer aquest cap de setmana (i part de la setmana que ve) si el temps acompanya i l'hereu em deixa, per això pot ser que desatengui una mica el meus deures ja prou minvats de blogaire estival. Esteu avisats. Fins la tornada.

11 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

A vegades em plantejo això dels petits plaers del consum, perquè justament ara a finals de l'estiu ho he practicat uns quants cops. Fa poc, unes sabates un pèl agosarades, de la marca "Agua Patagona", que acaben d'obrir la primera botiga a Barcelona. I ahir tres DVD de cinema italià dels anys 70 (especialment Pasolini). Quan tornava amb ells cap a casa duia el somriure i els nervis d'un nen de deu anys.

Marta Contreras ha dit...

Sentir el grill de fons cantant, fer una migdiada a la fresca. Cap a finals d'estiu, començar a llegir els apunts que em tocarà estudiar (rareta, eh? :))

Mr. Aris ha dit...

Coneixo gent que compra ofertes de 2x1 perque disfruten molt, encara que siguin coses que no necesitin...Un dels plaers que fem la meva filla i jo es que m'aplasta l'esquena amb tot el seu pes quan surto de la feina. Sento tots els osos. Ho pots prova, els nens s'ho passen bomba aplastan-te.

Alyebard ha dit...

El petit plaer de conduir sol per carreteres secundàries, escoltant la música que m'agrada i no el darrer èxit musical del club super 3. I els que em deixo al tinter...

C. ha dit...

Entrar en una botiga i provar totes les guitarres que no et podies permetre quan eres estudiant ("aquestes, ni tocar-les, nen!"). Al final, comprar-ne una.

*La guitarra no entra dins la categoria dels petits plaers, val. Però el moment despenjar la primera, sí!

Brian ha dit...

A mi m'agradaria tombar-me a la platja, sense torrar-me, sota una figuera, sentint les onades i l'aigua fresca que raja d'una font... El cas és que no recordo haver haver trobat totes aquestes coses simultàniament. Bones vacances!

Clidice ha dit...

els petits plaers del consumisme ja fa temps que els vaig assumir i no me'n sento gens culpable :) el dolce far niente fins dimecres encara, i el dels fills ... bé, algun dia imagino que tindré néts, que no se'ls acudeixi als dos yetis que volten per casa tirar-se'm al damunt! :)

Apali, a passar-ho bé mestre! :)

jomateixa ha dit...

Quina casualitat, la setmana que ve (per fi), jo també estaré uns dies escoltant el mar, i llegint sota un para-sol...

rosana ha dit...

m'apunto a estar a la platja escoltant la mar, bona idea dins d'un a mica me'n vaig. Ahir vaig deixar enrere un altre de plaer: obrir el balcó de la casa del meu poble i veure com es dibuixen les muntanyes i sóc capaç d'escoltar el silenci

Jesús M. Tibau ha dit...

grans, grans plaers

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots els qui heu deixat els vostres petits i grans plaers!

Lluís, el consumisme és un gran invent, com diu la Clídice, deixem-nos de punyetes :-)

C., el primer cop que vaig tenir una Black Falcon a les mans amb la possibilitat de comprar-la va ser un petit plaer, estic d'acord. Molt més gran va ser emportar-me-la a casa!