Plaers d'estiu

Vaig escrirue fa anys una entrada sobre petits plaers i vaig acabar sortint per la ràdio, tot i que aquest és un tema recurrent en molts blogs i d'exmples mai no en falten. Em sembla que a aquestes alçades tots ens hem adonat que hi ha moltes coses en aquesta vida que valen la pena, ni que siguin per la satisfacció transitòria que donen.

Estic constantment afegint nous petits plaers a la meva llista personal, no ho pouc controlar. Un dels últims: comprar-me un pack de dues samarretes negres. Podia notar com segregava endorfines mentre em treia la targeta de crèdit de la butxaca i ara no us sabria dir perquè. Potser és un simple reflex condicionat del consumisme. Potser és que m'estic fent vell i això de portar la mateixa mena de roba que he he tingut a l'armari al llarg d'aquesta última dècada és una manifestació de la crisi dels quaranta (més barata que comprar-me un descapotable, això sí). La ment humana és un misteri, i amb això compten els publicistes i els directors de màrketing que posen dues samarretes negres dins una bossa de plàstic i llencen sense remordiments aquesta petita bomba de plaer sobre els consumidors innocents dels centres comercials. Sort que encara no se'ls ha acudit fer-ho amb l'iPad.

Un altre: que el teu fill t'aixequi un dissabte a tres quarts de set del matí (bé, això no és cap plaer, al contrari) i que us estireu mig adormits al sofà a veure plegats una pel·li del Miyazaki de principi a final (cosa que té mèrit quan un té una criatura hiperactiva). Amb aquesta excusa m'estic fent tota la col·lecció del Studio Ghibli en DVD. També olorar la gespa acabada de tallar, aquest el sap tothom, però la flaire és més intensa si la segadora l'has fet anar tu mateix i la gespa l'has plantat amb sang, suor i llàgrimes. Anava a posar a la llista rebolcar-te per la mateixa herba amb el nano tota la tarda per fer-lo riure sense parar, però això ja entra dins la categoria de gran plaer.

I un dels clàssics, almenys per mi, és tombar-se a la platja a torrar-se i escoltar el mar, que és el que espero fer aquest cap de setmana (i part de la setmana que ve) si el temps acompanya i l'hereu em deixa, per això pot ser que desatengui una mica el meus deures ja prou minvats de blogaire estival. Esteu avisats. Fins la tornada.