dilluns, 20 de setembre del 2010

Dilluns musical: modern (?)



Dec estar passant una crisi musical dels 40 anys perquè em costa que m'agradin grups nous. El meu iPod sembla el playlist de la VH1 Classic (només us dic que porto una setmana sencera escoltant Alan Parsons Project... no pot ser bo). Per això em va molt bé que un grup clàssic que m'agrada tregui un disc nou: puc omplir el dilluns amb música retro sense sentir-me culpable. OMD és un dels meus grups de capçalera, sobretot el tecno més experimental dels primers discs. Es van reunir fa poc per fer un parell de mini gires de grans èxits i, ja posats, aquesta setmana han publicat un nou treball. Sona igual als seus discs dels 80 (i això avui en dia és tot un compliment). OMD, History of modern Part 1 (History of modern):

9 comentaris:

Galderich ha dit...

Evidentment, crisi dels 40!

Suposo que li agradarà al Leblansky...

anna g. ha dit...

no ets l'únic. jo tinc un "greatest hits" dels OMD. i encara recordo el primer cop que vaig sentir "Joan of Arc": 9 anys. dissabte a la tarda. televisió en blanc i negre. "Aplauso"

Garbí24 ha dit...

no és un problema teu, pensa que la joventut també és queixa del tipus de música que està sortint.

Alyebard ha dit...

Visca la crisi dels 40! veig que OMD va marcar tota una generació.

Clidice ha dit...

guai! i tot aquest tipus de coses :P més crisi si us plau :)

LEBLANSKY ha dit...

Vaja, divendres passat jo penjava un post d'en Marc Almond i la gent en parlava dels OMD i demes pares del synth-pop, i ara resulta que treuen un nou disc, aleluia! M'he quedat una mica decebut en sentir el clip que has penjat, m'esperava una mica més d'experimentació, o si vols, de risc. Però és acceptable, i ells semblen aguantar el pas del temps amb dignitat. Gràcies per la notícia, corro a la botiga a reservar-lo!

C. ha dit...

A mi a vegades m'agafa pels Pet Shop Boys. Sobretot el primer disc, el Please. És una altra història, tot que també eren dos. Ara, la nostàlgia diria que és la mateixa.

Laia ha dit...

Hola!

Jo no tinc crisi dels 40 i escolto més música dels 60-70-80 que música actual :) No cal sentir-se culpable. La música serveix per relaxar-se, com a teràpia, per passar una bona estona, per cantar, per desinhibir-se... i tot això no es pot fer si no et motiva, no?

Salvador Macip ha dit...

Estic content de veure qeu no sóc l'úunic carrossa (de totes les edats) que corre per aquí...