Haureu vist que la setmana passada va haver-hi una trobada blogaire oberta a tothom, organitzada pel Leblansky, sempre disposat a cedir el seu fantàstic jardí per actes culturals d'aquesta mena. Va ser tot un èxit, amb participants que venien de llocs tan remots com el Priorat o Anglaterra (jo!). A part del sempre divertit fet de posar cares als qui no pengen fotos seves al blog i moviment i veu als qui sí que ho fan, a mi em va agradar especialment conèixer les parelles dels qui escriuen, els "patidors" que en alguns casos es troben la seva vida reflectida en un post abans no tinguin temps a queixar-se, lectors sovint habituals però sense veu pròpia. Fins i tot algú va proposar que hauríem de cedir els blogs als nostres cònjugues per un dia (el Dia del Blogaire en Crisi Matrimonial?) per a què els pobres es poguessin desfogar.
A més, la jornada em va servir per fer-me el fanboy amb algun blogaire que segueixo fidelment, per adonar-me que alguns són exactament com te'ls imagines (hola Clídice!) i altres no gens (perquè m'esperava que l'Astrum fos com una mena d'Aliester Crowley?), i per no tenir temps de parlar amb calma amb tota la gent que voldria (amb alguns amb prou feines si vaig poder intercanviar quatre frases abans de marxar! Queda pendent per la propera.). Una tarda de converses agradables amb bones menges i beuratges, acompanyat de gent que coneixes prou bé (encara que no hagis vist mai). Jo crec que no es pot demanar més.
[Nota: la foto correspon a una de les fabuloses xapes rothkonianes que l'Astrum va repartir generosament en honor a Sant Llop, patró de la trobada.]
A més, la jornada em va servir per fer-me el fanboy amb algun blogaire que segueixo fidelment, per adonar-me que alguns són exactament com te'ls imagines (hola Clídice!) i altres no gens (perquè m'esperava que l'Astrum fos com una mena d'Aliester Crowley?), i per no tenir temps de parlar amb calma amb tota la gent que voldria (amb alguns amb prou feines si vaig poder intercanviar quatre frases abans de marxar! Queda pendent per la propera.). Una tarda de converses agradables amb bones menges i beuratges, acompanyat de gent que coneixes prou bé (encara que no hagis vist mai). Jo crec que no es pot demanar més.
[Nota: la foto correspon a una de les fabuloses xapes rothkonianes que l'Astrum va repartir generosament en honor a Sant Llop, patró de la trobada.]
11 comentaris:
Una de les coses que més em crida l'atenció d'aquestes trobades, és trobar-te amb blocaires que escriuen molt i parlen poc i blocaires que parlen molt i escriuen poc, Curiós, no?
És curiós que es visquin les coses de manera tan semblant.
Amb els que ens havíem vist les cares (per les fotos) va ser una estranya sensació, com la de retrobar-se amb un amic que no has vist des de fa temps i el saludes il·lusionat...
No vegis el greu que em va saber perdre-me-la, a veure si la propera puc fer l'escapada i desvirtualitzar-vos a tots.
Per cert a la comprovació de paraules surt ouddl que s'assembla terriblement a udol, coincidència?
m'ho prendré com a "cosa bona" :) la veritat és que amb tu em vaig quedar força parada: estaves molt callat!!! :) en canvi la teva dona és encantadora i la mar de simpàtica, es nota que està acostumada a fer "d'esposa de" :) I si, els "vidus" de blog són el millor, molt soferts els i les pobres!
Ha, ha! Això d'escriure molt i parlar poc ja sé per qui va...
Jo ja tinc mig conveçut al Carles perquè em deixi publicar una entrada.La venjança serà terrible... o no!
La veritat és que no em sento gens com "la parella patidora", encara que he de reconèixer que a vegades em fa una mica de vergonya... Però m'ho passo moooooooooolt bé!
Conec al Ferran personament jeje
És curiós el que comentes de l'Astrum. Hauria estat fantàstic veure apareixer un paio gegantesc amb les celles arrufades i fumant un habano, i que quan obris la boca digués "Podeu dir-me Astrum, morralla", haw, haw!
Francament, l'Astrum real, el que va venir, és molt millor.
Una abraçada, Astrum, i gràcies per les xapes!
Carles, tens raó (i pel que diuen més avall jo sóc un d'ells!).
Eulàlia, jo vaig tenir la mateixa impresssió (i a veure si la propera vegada tenim més temps de parlar!).
Alyebard, no pateixis, segur que n'hi haurà més.
Clídice, boníssima, dona. Ja m'agrades com a blogaire, no cal qeu siguis diferent a la vida real! :). N'hi va haver que van estar més callats que jo, que coinsti! Tenia la impressióq eu havia xerrat bastant! Estic d'acrod que la meva dona és encantadora, això sí...
Allau, pel que diuen no ets l'únic!
MC; a veure si és veritat. No es pot entendre el Gabinet Negre sense la seva Adéle Blanc-Sec! ;-)
Deric, tu i mitja catosfera! ;-)
Leb, hauríem d'haver avisat l'Astrum perquè vingués disfressat de Crowley, tot i que he de dir que a mi ja em va agradar el seu alter ego ;)
Crowley, Pizarnick, Lovecraft, Clara Janés, Panero, Cirlot, Giger, Dalí, Jodorowsky, Asimov, Jess Franco....... i + i +.... the light’s blocs... segurament ttt Tinc una mica de ToTs dins d’aquesta consciència quàntica. Y recordeu que quan es troben unes partícules i es barregen les seves funcions d’ona el que li passa a una influència a totes les altres encara que es trobin a l’altra banda de l’univers ( variables encobertes)!!!!!
He seguit aquesta trobada blocaire amb il·lusió, tot i que jo no hi pogués ser, però m'ha sorprès moltíssim l'enrenou provocat. No entenc com hi ha persones que es poden sentir ofeses per no haver-hi estat i que qüestionin les paraules d'Eulàlia. Estic amb ella, a casa seva fa el que vol i els altres són convidats. Preciós encontre! No tinc ànima organitzadora així que no puc convocar-vos a Mallorca, però potser un dia m'animi...no hi ha cap illenc que es vegi amb coratge?
Publica un comentari a l'entrada