dissabte, 4 de setembre de 2010

Postals d'estiu (VIII): steak tartar



El problema de viure al país de les vaques boges és que és impossible menjar carn crua enlloc (per si les mosques). Per refer-me de tanta hamburguesa recremada, res millor que un steak tartar amb vedella catalana (de les que tenen el cap clar). Per si no ho sabíeu: el steak tartare es menjar amb patates fregides, aquest és un punt que no admet discussió.

11 comentaris:

òscar ha dit...

Un platasso potser un pèl ombrejat els darrers anys per la moda del deliciós carpaccio.

Les patates de xurreria (també) hi van d'allò més bé. Sense discussió.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

No puc evitar recordar-me de Mr.Bean cada cop que veig un steak tartar.
D'altra banda, jo a les vaques m'assemblo cada cop més, no per boja ni per gorda sinó perquè m'agrada menjar verd.

en Girbén ha dit...

Ja és, sembla que hi hagi una ofensiva "steak tartar" a la xarxa; sinó passa't pel bloc del Manel (Cuinar és generós) i veuràs quin tractat sobre la carn crua que ha escrit.

Ferran ha dit...

Nyam nyam!!!

jomateixa ha dit...

A mi m'agrada el carpaccio, però sóc més del de salmó o bacallà.
Amb la carn crua em costa més, crec que em passaria exactament com al Mr. Bean...

Arare ha dit...

arggggggg!!!

no he pogut mai amb la carn crua, que els déus em perdonin!
JO, com la Silvia, cada cop sóc més vaca, vull dir, vegetariana.
Ara, les patates, si que me les menjaria totes, eh?
Bon profit!!

Clidice ha dit...

doncs mira! a mi m'hi sobren les patates i aquest enciam grossot i maldestre de la fotografia! que un steak tartar és una menja civilizadíssima i convé gaudir d'un cambrer que el prepari comme il faut, i l'amanida tallada a la mida justa que t'hi càpiga a la boca d'un mos, no féssim una desgràcia amb l'amaniment. Vaja, que en això sóc tiquis-miquis cosa mala :P Per cert que primer t'anava a dir el mateix que en Girbén, i és que el blog d'en Manel és molt perillós :)

Brian ha dit...

Aquests tàrtars eren (son) uns bàrbars...

Assumpta ha dit...

Jo agafaré unes patatones :-))

I també he pensat amb Mr. Bean, amagant steak tartar sota el tovalló, dins la sucrera, a la bossa de la dona de la taula del costat... :-))

Alyebard ha dit...

Sort que ja no t'has de passar un dia a cavall per menjar-lo. Una delicatessen que no a tots els llocs el saben fer bé.

Núr ha dit...

No he tastat mai la carn crua, ni en versió tartar ni en versió carpaccio, i no crec que ho faci mai... Em fa certa angúnia...