Sóc metge, tinc un doctorat, dirigeixo un grup d'investigació biomèdica i a final d'any hauré publicat nou llibres. Mentre em passava la tarda del diumenge llençant-me per tobogans amb el meu fill, arrossegant-me per la moqueta per a què se'm pogués enfilar a l'esquena, rentant-li el cul després d'anar al lavabo i perseguint-lo infructuosament durant mitja hora per a què es posés el pijama pensava que la vida té una manera molt elegant de fer-te tocar de peus a terra.
15 comentaris:
Tocar de peus a terra i viure l'emoció de jugar amb el teu fill.
Salut!!!!
els que no hi toquen (de peus a terra), es perden moltíssim.
Je,je. No hi ha com arribar a casa després d'un dia d'aguantar imbècils i que et rebi'n amb una abraçada a les cames i et diguin: papa, juguem a nines? Això compensa tot el dia.
Home, jo diria que les teves 'tocades de peus a terra' són realment envejables. Les meves (i em temo que les del comú dels mortals...) solen ser bastant més patètiques! Un dia que tingui temps te n'explico alguna..
Chapeau!
I és que, al final, l'únic que realment importa és això. Això de ser metge és accessori ;)
i pensar que molta gent ho desaprofita!!!!
Ufff... m'has fet emocionar, de veritat, no ho dic "per dir"...
Jo només espero els caps de setmana per anar a jugar a basquet amb la meva filla. Salva, i si de grans ens agafa el síndrom "Niu buit"?
és que n'hi ha que us feu grans i deixeu de tocar de peus a terra...
Has provat de fer tot això per a tu mateix? sense el teu fill? Potser ell se n'adona i t'ajuda amb les seves entremaliadures!
Si tots aquests mèrits que tens passessin per davant del teu fill i del tocar de peus a terra, potser no tindries tanta clientela aquí al blog, ni tampoc a la vida real.
Hi ha qui no es permeten que els seus fills els facin tocar de peus a terra.
De vegades quan arribes d'aguantar imbècils, com diu Alyebard, no estàs d'ànims pe jugar a nines... però si et permets sovint és la millor teràpia.
Ara, em preocupa això del niu buit...Suposo que per tot s'ha de passar...
Gràcies a tots pels comentaris! La paternitat realment et canvia el punt de vista.
moments pels quals val la pena passar l'estrés de publicar 9 llibres en 3 mesos i mig!
Deric, que 8 ja estan publicats, home! Soc prolific pero no tant!
Publica un comentari a l'entrada