Després d'uns quants dies durs a la feina, necessitava alguna cosa per desintoxicar les neurones. El meu tractament de xoc: aprendre a tocar un instrument nou (en toco molts, però tots mediocrement) i agafar un llibre a l'atzar de la meva pila de pendents. Ahir vaig passar la nit acompanyat d'un contrabaix elèctric i el Kirmen Uribe. Avui veig les coses més clares (i tinc butllofes als dits).
15 comentaris:
Una atzarosa i rítmica teràpia que compartisc!!
sembla un bon llibre, m'agraden els llibres amb vaixells a la portada. I en quant el baix, ja sembles el Mike Oldfield, multiinstrumentista
M'intriga la formula que es diu que s'ha emprat en aqueta novel·la. Ja veig que si ens trobem ens comprarem aquest llibre i jo :) Un instrument curiós aquest, vaig a youtubejar a veure com sona :)
jo també ho buscaré, a beure si funciona aquesta teràpia, que també estic una mica estressada...
Ja ho diuen, que una mica de penitència física ajuda a aclarir les idees i escampa la boira.
I postdata: he llegitelllibre de l'Uribe i dono fe que és un experiment reeixit. Vaig veure una entrevista a l'autor i de seguida vaig intuir que calia saber-ne més.
Quin instrument tan original! No n'havia vist mai cap :-))
Jo vull aprendre a tocar la guitarra :-)
Es veritat...tocar molt, et treu les cabòries. Ho sé i no toco cap instrument musical
Sóc un negat pels instruments. Encara recordo quan a l'escola ens van començar a ensenyar a tocar la guitarra i era dels dolents. No és tan senzill com sembla saber tocar un instrument!
Bo, el Tony Levin. Segur que estava amb el Peter, aquí.
Café para todos
Ets un hiperactiu amb molts recursos ;)
Però ens quedem amb les coses clares i no les butllofes, i amb que saps trobar la manera d'espantar fantasmes.
Paraula de verificació: borsa
Ja comences a tocar pasta, ja es veu.
Un contrabaix elèctric! Quines coses que s'inventen avui en dia.
Jo vaig voler comprar-me un Didgeridoo i em van suggerir que si mai arribava amb un a casa sortiríem els dos per la porta. Ara sóc un músic aborigen frustrat. Provaré això del baix elèctric.
Aris, m'has enganxat. Des que vaig sentir Tubular Bells per primer cop que vull ser com el Mike Oldfield.
Jomateixa, ja veig que aviat podrem fer una oruqestra de cotnrabaixos elèctrics! ;-)
Lluís, ja et diré el què al final. De moment no em desagrada però no m'emociona tampoc. Prefereixo en contrabaix. ;-)
Assumpta, la guitarra és més fàcil, t'ho asseguro.
Café, has enganxat la referència a la primera. Sóc gran fan del Levin. A la propera crisi ho intento amb un Stick.
XeXu, més butllofes que pasta, en aquest moment... :-/
Alyebard, quan jo vaig dir qeu m'havia comprat un contrabaix em vaig trobar les maletes a la porta. Sort que després vaig aclarir que era elèctric (ocupa menys i fa menys soroll) i vaig obtenir l'amnistia.
Publica un comentari a l'entrada