Per Sant Jordi del 2006 estava estirat a la platja que veieu a la foto, parlant de llibres i de ciència amb la meva dona, i de sobte em va venir al cap una idea. Va ser allò que s'en diu inspiració. Quan vaig tornar a posar els peus a Nova York, vaig aparcar tot el que tenia en marxa i em vaig llençar de cap al teclat. Uns mesos després, en un avió cap a Barcelona, li donava a la meva dona una carpeta amb un grapat de planes.
Van ser uns minuts excitants. Jo estava convençut que allò era el millor que havia escrit fins llavors, però em refiava poc del meu criteri: un perd la perspectiva quan està treballant en un projecte que li agrada. I amb aquest m'ho estava passant molt bé. Per això vaig buscar l'opinió de la crítica més dura que conec. Per a què em fes tocar de peus a terra abans de continuar treballant-hi.
Llavors va succeir una cosa que no m'esperava. Durant la propera mitja hora un somriure es va instal·lar a la cara de la meva lectora de proves, que no va aixecar els ulls dels papers en tota l'estona. De tant en tant sonava una rialla, però no gosava preguntar com anava l'experiència. Com sol passar en aquests casos, em sentia com un alumne que espera que el professor li corregeixi l'examen. En acabar, em va dir que s'havia divertit molt, que hi havia uns girs molt bons i que no perdés el temps i em posés a escriure la resta immediatament perquè volia saber com s'acabava. I això és el que vaig fer.
D'aquí unes setmanes l'editorial començarà a fer circular el pdf com a part de la campanya de promoció, però per agrair-vos el fet que us passeu per aquí a llegir i comentar el que escric (i que a sobre em voteu!), voldria oferir-vos-el com a primícia. Si us el llegiu i em voleu dir què us ha semblat, endavant. Ja sabeu que jo aprecio totes les crítiques.
Feu clic AQUÍ.
25 comentaris:
Salva, diga'm confiat... però jo ja passaré a llegir el llibre sencer! No em vull quedar, després de les 47 pàgines amb un "librus interruptus"!!!
tirantlobloc té raó, però jo no puc resistir la temptació, així que ja sé què faré aquesta tarda...
LLegit! M'he divertit molt. I en vull més!!!!! :)
ja he fet els "deures" :) tu escrius pel·lícules, a veure quan enredes un productor :)
m'ho llegiré aquest cap de setmana que tinc el Pare ingressat. Ja et diré el qué i el com.
M'ho acabo de llegir. Tot i que després queda explicat, al principi sembla massa arbitrari que Sherman sigui precisament l'escollit. Jo hauria fet que "Déu" ho argumentés una mica més.
Bé, ara ja em tens enganxat per saber com continua.
Doncs jo sóc dels que s'esperarà, vull el pastís sencer. Ja et vaig dir que el llegiria, i no era mentida, m'esperaré, l'adquiriré, i el llegiré d'una tirada. Sembla que els que l'han començat per aquí n'estan quedant convençuts, així que encara em venen més ganes de llegir-lo, però no en vull saber res fins que caigui a les meves mans.
Fantabulós!
Per cert, el prota principal dels vídeos... no serà un tal A-J M? Déus, el que s'ha de fer, haw, haw!
Em sembla molt bé que els valents vulguin esperar-se un parell de setmanes més i llegir-se'l tot seguit. Gràcies per la confiança.
Als qui ja heu donat l'opinió, gràcies també. M'alegro qeu us hagi agradat!
Allau, no volia revelar-ho tan aviat per mantenir una mica el misteri, però m'ho apunto.`
Leb, AJM podrien ser
les inicials del protagonista dles vídeos sí però no diguis a ningú que t'ho he explicat jo. Com tu dius: el que s'ha de fer... ;-)
Molt bé, les primeres pàgines enganxen molt, em recorda algunes idees al Robert J. Sawyer.
Per cert, t'he posat un enllaç a la web com llibre recomanat pel Mercat de Sant Antoni
Salvador aquests inici és genial! No l'he pogut deixar fins que he arribat a la 47!
Intriga, humor, ciència... Aquests canvis d'escena fan el guió perfecte per a una pel·lícula!
A més a més, només d'acabar de llegir he hagut de córrer a connectar-me per busacar un article a Nature... i ja el tinc! "Astrophysics: Is a doomsday catastrophe likely?".
Això és ben emocionant! Podré esperar a tenir la pàgina 48 entre les mans?!
Ens veiem d'aquí a 23 dies, 9 hores i 50 minuts a BCN!
vols fotre el favor de penjar la resta si no vols que ET DEPILEM LES OLLETES EN SEC, primer l'esquerra I DESPRÉS LA DRETA!
m'acabo de baixar el pdf i m'ho llegeixo amb calma.. si es que puc, i en diré alguna cosa, segur.
salut i bon cap de setmana
La meva agosarada (per ignorant) opinió:
Al principi m'han deixat una mica tebi els canvis continus de seqüència (sembla escrit per convertir-se en guió cinematogràfic) a raó de dos o més per pàgina, però cap a la meitat, quan els shots ja duren una mica més m'ha començat a enganxar, i a partir del moment en que entre en escena l'ectoplasma de Lars Björner m'ha atrapat amb força. Altrament dit, el crescendo d'aquest primer capítol és impecable.
Gràcies Pep! Sí, l'article existeix, no me l'he inventat. Tens bones dots d'investigador (científic)!
Francesc, malgrat arriscar-me a patir la depilació aquesta em sembla que la resta hauràs d'esperar a trobar-la a la llibreria...
Brian, res d'ignorant, i gràcies per ser sincer! L'elecció dels "mini-capítols" potser és poc convencional, però era una de les peces claus des del principi. Ja us ho explciaré en el proper making of.
Gluonificat... Un inici fantàstic, aconsegueixes amb molta facilitat enganxar la història. La descripció dels personatges es sarcàstica (impiadosa). Em sembla que t'en guardes una de bona sota la màniga amb el sheriff metòdic.
Frisant per la continuació.
sabia que no ho havia de fer... ara m'ha quedat el cos... amb aquella sensació d'esvaïment, de que només he fet un vermutet i ara tinc molta més gana...
Bé, esperaré, quin remei!
M'han agradat molt els canvis d'escena, li donen velocitat i fan que es llegeixi fàcilment. Em sembla que serà d'aquells que em provoquen remordiments quan veig que van passant les hores i no aconsegueixo anar a dormir. "una miqueta més i prou..." això és el que em dic a mi mateixa i acabo llegint capítol rere capítol.
M'agrada! Té feeling!
També veig un missatge ocult on, amb humor, tractes temes transcendents de la controvertida relació ciència-religió i ciència-societat(americana).
Ho trobe un encert, el llibre. Té ritme, melodia, potser li falta un poc d'harmonia (sons mentals interns on es sustenten les paraules, reflexió-definició extreta de Murakami, o siga, jo entenc com un poc més de transcendència ... com Déu ...), però esta harmonia trobe que podria fer perdre la intensitat del compte enrere, amorós i fatídic.
Me'l compraré segur!!!
pratinsky, efectivament, el Sheriff és un as a la màniga. Passen motles més coses de les que us penseu en les següents planes...
jomateixa, gràcies. Espero ser el responsable d'almenys una nit sense dormir :-)
msprinetti, gràcies. Els missatges ocults que dius són una part important de la història. Espero que trobis que la dosi d'harmonia va augmentant.
Gràcies Deric!
Avui l'he acabat de llegir. T'he de confessar que fins que no he acabat estava pensant que no m'interessava pas massa havent-hi posat a Déu pel mig. Em semblava un tema massa gastat :)
Ara, quan he vist com es desenvolupava, potser sí que em divertiria llegir (com em vas dir tu) algun llibre que no sigui tan seriós com tots els que llegeixo.
Sort!
He llegit la "demo" d'una tirada. Ja estic enganxat. M'encanta, de debò.
Crec que ser del ram de l'enginyeria i un amant de la física em té encara més enganxat.
marta, i espera't, que hi ha més girs inesperats! :-) És un l
libre amb intenció de ser divertit, però si et serveix de consol, al missatge de fons és ben seriós ;-)
Gràcies, Mike. Ja em donaràs l'opinió d'un del ram si te l'acabes de llegir. I encara que no sàpiga que ets tu et signaré el llibre encantat el dia de la presentació! ;-)
"&%ñs!! no puc accedir al Pdf, fins que no reinstal.li l'Acrobat (em penja l'ordinador), però només de llegir el teu post...ja m'has fet venir ganes de llegir-lo.
Prometo que aquest serà el proper llibre que compri.
I ja et diré el què!
:-)
maleta, ja el tens a les llibreries així que no cal que esperis més. Jo sí que espero la teva opinió!!
Publica un comentari a l'entrada