El fill de Paul Simon s'ha decidit finalment, als seus gairebé quaranta anys, a començar a fer discs. En va treure un de molt interessant fa un temps amb la seva madrastra (que malament sona això), l'Edie Brickell, sota el nom The Heavy Circles i ara finalment s'independitza. El nou disc està prou bé, dintre d'aquest corrent de neofolk hippie que sembla que s'ha posat de moda darrerament. És clar, això és exactament el que feia el seu pare fa mig segle, per tant gràcies a l'herència vocal el resultat sona sospitosament semblant a un disc perdut de Simon & Garfunkel dels 60 (però sense Garfunkel). Un altre d'aquests que de tant retro és cool. Harper Simon, Berkeley girl (Harper Simon).
5 comentaris:
Ja ho dius bé: sospitosament sona igual que el seu pare...
*Sànset*
Llàstima, perquè si hagués sonat igual que el Garfunkel ens hagués donat una mica més de joc.
*Sànset*
ostres, si no m'expliques res et diria que aquest tio es un imitador del Paul Simon (i bastant bo per cert)
Amb aquesta nova moda, totes les cançons semblen haver estat escrites, escoltades i cantades abans. Tot sona nostàlgic.
Ja em perdonareu però a mi m'ha recordat a Demis Roussos. Ha estat un segon, però, osti, quin segon!
Publica un comentari a l'entrada