Em salto el dilluns musical per posar-vos alguns vídeos de la presentació que he apedaçat a partir de diferents càmeres que corrien per la sala. Disculpeu els salts bruscs.
Primer els prolegòmens:
Va obrir foc el Josep Gregori de Bromera:
Aquesta és la intervenció sencera del Marc Pérez (aquí podeu llegir el guió original):
I aquests són alguns trossos de la del Sebastià Roig (llegiu-la sencera aquí):
Acabem amb fragments del meu discurs:
Falta la ronda final de preguntes que els dos periodistes van improvisar veient que el públic no gosava fer les seves, però ja us feu una idea de com va anar la cosa.
Les presentacions de llibres són una excusa per a què els escriptors ens retrobem amb família i amics que feia vint anys que no vèiem. En el meu cas, valen també per desvirtualitzar-se amb blogaires que segueixes i et segueixen. La presentació a la Bertrand, per exemple, va ser una reunió catosfèrica improvisada que va funcionar com a succedani de les que organitza formalment en Leblansky. Així, vaig tenir el gust de retrobar-me cares que ja havia vist i algunes de noves, i en tots els casos em va semblar que ens coneixíem des de feia un munt de temps. Volia acomiadar-me amb el llistat (que va començar l'Allau en un comentari recent) dels blogaires que van treure el cap per la sala: la SU (que va ser la primera que vaig veure), l'Eulàlia Mesalles, en Leblansky (i la Carme J), en Víctor Pàmies, en Xavier Caballé, en Galderich, en Carles Hernando (i la Mari Carme), en Brian, la Carme de la maleta, l'Aristofeles, l'Allau, el Josep (el nostre grenyut alfa), el Dan, la Rokins (que no vaig arribar a saludar) i el Jordi Milian (cream, també hi eres?). M'he deixat algú?
12 comentaris:
visca SM. Visca la blogosfera!
Com a seguidora novell, va ser molt agradable, poder sentir de primera mà, algunes impressions teves, sobre el llibre que, per fi, ja m'estic llegint.
Ja fa dues nits, que comparteixo el llit amb en Sherman, la Vivian, i Déu...(m'agrada llegir abans d'anar a dormir)
I començo a pensar...que se'm farà curt!
La trobada de blocaires, que paral.lelament, va tenir lloc, va enriquir l'escena i em va deixar amb ganes de repetir...sobretot per poder completar aquest puzzle catosfèric com cal!
De debò Salvador...ja has començat a treballar amb el següent?
En tres dies he anat a tres presentacions de llibres, i en cap d'elles van donar menjar ni beguda.
I volen que la gent llegeixi!?
Això d'estar al principi per poder constar a la llista dels presents té l'inconvenient que quan marxes abans d'hora (gràcies per posar el vídeo final) no pots saludar i fer petar la xerrada amb els coneguts virtuals tal com voldries i posar noms a pseudònims i icones...
El que vaig poder arribar a veure va estar molt bé. Felicitats per tot plegat encara que no hagi piscolabis...
Jo per això no vaig a les presentacions, la crisi ha fet desaparèixer el catering. En canvi els partits sempre et donen algu quan venen el'leccions
Un bon elenc el que et va venir a veure, oi? Però era d'esperar. Aviat el compro, de veritat, aviat!
Veig que se'm van escapar alguns blocaires. Ja ho dic jo que en els actes públics hauríem de dur tots un embut verd al cap per poder-nos identificar.
Maleta, gràcies per emportar-te tota la tropa al llit. Que se't fes curt seria tot un elogi. Després de El joc de Déu he acabat ja un grapat llibres, que aniran envaint les llibreries properament, inclosa una mena de final de la trilogia començada amb El rei del món. Ja us aniré informant, és clar.
Josep, acabes de decobrir la causa dels baixos nivells de lectura a casa nostra. Els llibres haurien de venir acompanyats d'un entrepà.
Aris, la política és el futur, la literatura ha mort!
XeXu, que ja fas tard... ;-)
No sé si cal l'embut, Allau, perquè si mires bé se'ns veu a la cara que som blogaires. Potser una d'aquelles etiquetes amb el nom que es porten a les reunions...
Qualsevol excusa és bona per conèixer un grapat de blogaires i comprar algun llibre.
Macip, et toca fer un parell de llibres per temporada i vés alternant diferents llibreries, a veure en quina ens tracten limoor. A la Llar del Llibre de passeig de Gràcia hi ha cafeteria per rematar la presentació amb un cafè o el que caigui després!
Quin xou, my God! Hehehehe...
sí que hi era sí :)
cream, el proper cop presenta't, que és més divertit! O potser ja et conec però no com a blogaire? En tot cas, quedes apuntada a la llista oficial de blogaires assistents.
Publica un comentari a l'entrada