dilluns, 22 de novembre de 2010

Massa enfeinat...

...per mantenir les seccions habituals del blog. Ja em disculpareu.

Per omplir una mica us deixo amb la crítica que en Jesús fa d'El joc de Déu al seu blog (mil gràcies!), la del Brian (mil gràcies més!)  i la de l'Allau (i mil més!), i l'entrevista que va publicar aquest cap de setmana el Punt.

10 comentaris:

b.a. ha dit...

Si és per feina, rai!
Patia que no haguéssis interioritzat massa això de la crisi del midlife (n'he vist algun cas...).
T'haurem de disculpar, doncs, ves quin remei.

Clidice ha dit...

fes fes, però de tant en tant treu la closca ;)

Clidice ha dit...

per cert, se m'obre una publicitat de magnetoteràpia :( no t'hauràs "passat al costat fosc de la força" oi? ;P

Alyebard ha dit...

Ei, et van deixar molt bé els del Punt. Em va fer il·lussió veure l'entrevista. Vaig pensar, ei aquest jo el conec (virtualment)

cream ha dit...

m'agrada :)

Brian ha dit...

Al meu bloc, la meva interpretació de "El Joc de Déu". De res, a disposar.

XeXu ha dit...

Ja el tinc. Només he passat per dir-t'ho. Ja el tinc i em crema a les mans. Però encara no, encara no...

SM ha dit...

b.a., de moment l'aguanto bé, no pateixis!

Clidice, ja em coneixes: t'atiparàs de veure'm la closca fins i tot quan no tinc temps.

Alyebard, gràcies! Aquí és com si fóssim tots de la família...

Gràcies cream! (però això no és el que es diu al Facebook??) ;-)

Moltes gràcies, Brian! Ara mateis incorporo el link al post.

XeXu, ara ja pots deixar de patir pels spoilers! Bona lectura!

Deric ha dit...

Ahir vaig acabar de llegir El joc de Déu i t'he de dir que m'ho vaig passar molt bé, que l'he devorat en dos dies i que n'he gaudit moltíssim amb les desgràcies i desventures d'en Sherman. Quin perill la Vivian!!!!

Volia penjar la meva opinió al meu blog però com veig que ja te n'han fet moltes i segur que millor escrites que ho podria fer jo, només faré una referència al llibre posant un enllaç a aquesta entrada teva.

SM ha dit...

Em sembla perfecte, Deric! Moltes gràcies. Les dones són poerilloses i els homes uns babaus, és evident... ;-)