dijous, 18 de novembre de 2010

Midlife crisis


A un mes exacte de la data, encara no he decidit si tenir la crisi dels quaranta. Comprar-se un descapotable no té molt sentit a Anglaterra, on els cotxes han d'anar capotats 360 dies a l'any. El mateix va per la Harley. I canviar-me la dona per una rossa de vint anys amb els pits de plàstic ara mateix em fa molta mandra. Tampoc no se m'ocorre res extravagant per celebrar el pas de l'equador, així que de moment em sembla que serà un aniversari com qualsevol altre...

31 comentaris:

tirantlobloc ha dit...

Canviar la dona per una noia etc etc de vint anys és una opció... De fet, tens una casa gran i hi podrieu seguir vivint tots... i quan vulguessis sortir sempre tindries cangur (el pollastre seria escollir amb qui surts i qui es queda de cangur)
Sembla una solució més fàcil, però, que el tema del cotxe... no tens espai per aparcar-lo...

Eulàlia Mesalles ha dit...

Doncs, mira, jo justament l'any que en vaig fer quaranta vaig separar-me del marit. No ho vaig percebre com la crisi dels quaranta però sí com el final d'una etapa.
No em vaig buscar un de vint, però (ni dos). Ni falta que em feia un descapotable... de fet, em vaig vendre el cotxe, també.

Com falta un mes, ja et felicitarem llavors...

garbi24 ha dit...

No hi ha cap problema en traspassar l'equador, mentre podem vèncer la llei de la gravetat amb un instant de pensament fogós.

Anònim ha dit...

The law of inertia is vastly stronger than we think, but sometimes (fortunately) the things turn out wrong...

Zincpiritione ha dit...

També podeu comprar-vos un Fiatpunto.

Si us n'interessa un de segona mà, us puc fer un bon preu! :P

Clidice ha dit...

T'has descuidat posar-te un bisonyè, d'aquells que sembli que portis la pell d'un gat mort al cap :D faries el joc complert amb el descapotable (tu capotat), i la barbie de plastic. Una mica més d'atrezzo, tipus Trolex i collar d'or i ensenyant el petxolobo i apali! ^^

Felices (moltes) vigílies i això: un any més :)

Aristofeles ha dit...

i escriure un llibre?

Brian ha dit...

¿Què diu l'anunci; que les senyores joves i calentes estimen els cotxes rapits i les taques al fetge?

C. ha dit...

Què tal una altra guitarra? Una telecaster xula, potser?

C. ha dit...

By the way, ben vist el comentari de l'anònim...

Cafelitus

viu i llegeix ha dit...

ja em perdonaràs, però el pais amb més descapotables per habitant, és ,SEGUR , el Regne Unit. A vegades són banyeres amb rodes, tot s'ha de dir, però ells treuen a passejar la seva midlife crisis amb la melena ( xopa) al vent. Tu mateix decideixes si t'acabes d'adaptar al pais o no....

XeXu ha dit...

I qui t'ha dit a tu que això és l'equador? Sempre pots ser un outlier, no? Jo penso que tens les coses molt bé com per tocar-les ara. Millor dedica't a cultivar la teva notorietat, que els reconeixements t'aniran venint cada cop més!

Metaljack ha dit...

Doctor, doctor, i si fa 11 anys que tinc una Harley, vlo dir que fa 11 anya que estic en crisi...?!?

Galderich ha dit...

Ostres, la crisi dels quaranta barrejada amb la crisi nadalenca... podeu tenir uns dinars de Nadal i Sant Esteve una mica moguts...

SM ha dit...

tirantlobloc, estic segur que la meva dona apreciarà molt el teu suggeriment, gràcies.

Eulàlia, crisi potser no, però no està malament l'extreme makeover!

garbi, ets un poeta! M'ha encantat la teva màxima.

també m'encanten els anònims que tenen aquesta ressonància entre mística i aleatòria tan típica de les galetes xineses. Gràcies!

Zinc, no és ben bé el qeu tenia pensat....

Clidi, havia pensat això del bissonyè o el combover. Però em fa mandra deixar-me créixer el cabell!

Aris, aquesta no se m'havia acudit! Mira, potser ho faig, fins i tot.

Brian, "liver spots" son aquelles taques que se'ns fan a la pell a mida que ens fem grans (res a veure amb el fetge). Perdoneu per no haver-ho traduït!

viu, la veritat és que tens tota la raó. Amb la capota posada, però són molt habituals. No s'han adonat encara que aquí plou tot el dia.

XeXu, és veritat, millor no temptar les estadístiques. Ni canviar el que ja funciona!

Metal, tu el que deuries passar és la crisi dels 30. O una dels 40 precoç. QUalsevol excusa és bona per comrpar-se la Harley...

Galde, amb l'atabalamenta de les festes no tindré temps a tenir cap crisi, ja ho veuràs.

Mercè ha dit...

Jo de tu m'esperaria a fer els L... segur que se t'acut alguna idea genial per celebrar el mig segle. I qui sap on seràs llavors!
;)

Ferran ha dit...

Què poc original, Salvador. Escolta, i perquè no escrius un llibre? ah, no, calla...

McAbeu ha dit...

Jo ja en fa uns quants d'anys que vaig passar els 40 i tampoc he acabat de decidir això de tenir la crisi o no. Veig que tu ets bastant més previsor! ;-D

jomateixa ha dit...

No deixis que els tòpics s'apoderin de tu. Tinc un amic que va començar a fer viatges sospitosos a països càlids sense la dona i a fer coses no menys sospitoses...
Jo et recomanaria que anessis "a per la parelleta", que el teu nen s'ho passaria molt be amb una companya de jocs i com a tu la feina no et fa mai por...

tirantlobloc ha dit...

SM, jo crec que si a la teva dona li expliques que li pot baixar TOTA la feina a la meitat amb una "partner" de 20 anys a casa ho entendrà segur.

Per cert, si vols tenir una crisi dels 40, m'ho dius. Jo ja els tinc des del juliol i no tinc temps per tenir-la, però si ens hi podem els dos sempre puc trobar un forat!

Alyebard ha dit...

Crisi, quina crisi? La vertadera crisi és quan no t'acceptes com ets, i crec que això ja fa temps que ho tens superat :D. Aquests anglesos, descapotables i conduint pel costat equivocat!

cream ha dit...

crisi? quina crisi??? :)))
buenu.. a mi la quarentena m'ha dut un canvi de vida, i em sento molt feliceta :)
així i tot em sembla bé celebrar el canvi de número... com tu vulguis i amb qui tu vulguis, és clar!
els tòpics? bé, no hi crec pas, jo...

_MeiA_ ha dit...

Ui, massa feinada canviar la dona!! no t'emboliquis pas!!!


Però això si, s'ha de celebrar com déu mana!

marta ha dit...

Moltes felicitats! Però no només pels 40, sinó per tenir una vida tan plena com perquè la crisis aquesta no tingui cap mena de sentit.

Josep ha dit...

Jo vaig patir la crisi dels 30 als 27. Té la seua explicació: com que tots els amics havíem vist com ho passaven de malament els nostres germans grans, decidírem celebrar el 30 aniversari conjuntament, triant una data intermitja dels natalicis de tots (jo era el més jove).

Effy Stonem ha dit...

Millor no canviar res. Ni tenir aquesta crisi encara que siga més comuna del que pensem. És millor posar-se reptes i tancar i encetar noves etapes.

Però al cap i a la fi, les coses que més valor tenen són aquelles a les quals menys valor donem. Les coses autèntiques.

Salut,
Effy.

Deric ha dit...

jo el vaig passar mirant una exposició al Guggegein de Bilbo... de crisi, res. Endavant!

Albert ha dit...

Més que "Midlife crisis" és half quarterlife crisis.

Jaume ha dit...

Si tenim en compte que entrem a l'edat adulta als 18 i ens jubilem als 65, la "midlife crisis" hauria de ser als 41 anys i sis mesos (42 i mig si ens jubilem als 67). Tens temps per fer campanya perquè els que et llegim et comprem un Ferrari i un garatge a Empuriabrava on deixar-lo.
De totes maneres tens més seny que Sánchez Dragó, que a la seva crisi dels 30 va canviar la seva xicota de 26 per dues de 13.

sànset i utnoa ha dit...

jo pensava que als 40 ja no se'n feien d'aniversaris...

*Sànset*

elenaranda ha dit...

Felicitats!
Celebrar un aniversari rodó com si fos qualsevol altre acostuma a ser la millor opció.