dimarts, 2 de novembre de 2010

Símbols

Us parlava l'altre dia de cançons que fan plorar. Doncs bé, no sé si és cosa de l'edat o que als emigrants se'ns estoven les neurones, però aquesta setmana aquests dos vídeos (que segur que ja heu vist) han aconseguit fer-me treure el mocador. Pell de gallina.




[Actualització (dels comentaris): Curiosament, les esgarrifances que em provoquen aquests vídeos no tenen res a veure amb la política. No és el fet de la independència, sinó veure tots aquests símbols de la cultura amb la qual m'identifico. Sigui un poble, una nació, una comunitat o una regió, independent, amb ganes d'independitzarse o feliçment annexionada, em sembla que el sentiment seria el mateix. I això es multiplica estant fora de casa, segur. La part dels castellers em costa més d'explicar. Veure aquesta gent treballant plegats per superar un impossible té alguna cosa de simbòlic. I que aìxò dels castells pràcticament només ho fem nosaltres suposo que també ajuda.]

21 comentaris:

Aristofeles ha dit...

això ho fa ser emigrant. A mi m'agradat molt el de l'independència, per el treball que hi ha, es molt complexe fer un video d'aquests. Ara, el tema de l'independència cada dia el veig més com una utopia, encara que està molt bé demanar-ho però m'assembla que va per llarg.

Lluís Bosch ha dit...

No sóc ni independentista ni casteller (em fan patir els castellers). Però et volia deixar una nota d'agraïment per fer sortir públicament de l'armari en Pep Bobina.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

els dos esdeveniments, m'ha fet sentir pertanyença, sentir-ho!

salut i bon dia

Alberich ha dit...

Amb independència del possible fet de la independència, m'ha agradat el de la independència (valguin les redundàncies)No crec que sigui cosa del viure fora.
Salut.

_MeiA_ ha dit...

Doncs a mi em va emocionar el de la Independència, i si... pell de gallina.
Llàstima de que em va sé impossible anar-hi... però en fi... hi surten tots els meus amics...
:)

Clidice ha dit...

el de la independència un pas més :) el dels castellers ... wow! genial! :)

garbi24 ha dit...

tot son èxits a Catalunya....menys el finançament

David ha dit...

Jo visc a Catalunya i el vídeo de Vic també em va emocionar. I no coincideixo amb l'Aristofeles: la independència no es demana; s'exerceix.

Alyebard ha dit...

Els dos em vam posar pell de gallina i tenir les llàgrimes somes.

tirantlobloc ha dit...

Podem fer això i molt més.
Ens hi posem???

marta ha dit...

A mi també m'esborronen, els dos!

Ariadna ha dit...

Em costa molt emocionar-me davant d'un video. Però en aquest cas, els de Vilafranca em tenen el cor robat... serà que sóc d'allà?

Aristofeles ha dit...

si, pots exercí tot el que vulguis, que els de Madrid s'ho pasant pel forro. Sobretot Hisenda.

XeXu ha dit...

Sí que els he vist, i el primer ja l'he comentat tant que passo directament al segon. Espectacular diada a Vilafranca ahir, totes les colles van donar la seva millor versió, per sobre de les seves possibilitats van demostrar que si ho intenten tot és possible. I Vilafranca per sobre de les seves possibilitats fa coses que ningú no havia imaginat abans. Hi havia qui deia que el 2d8 era un castell que no es podia descarregar. Sembla molt simple, petit, senzillet. Sí, és senzill. Senzillament impossible. Fins que els del Penedès han decidit que prou. Ja l'havien carregat uns quants cops. Amb la torre que tenen, si no eren ells no seria ningú. I han estat ells, és clar. Espera't quan l'any que ve o d'aquí a dos anys descarreguin el 2d9f... després poques coses quedaran, no sé què es poden inventar. Cal felicitar els de Vilafranca. Un èxit merescut. Són uns cracks.

jomateixa ha dit...

Molt emotius. El meu germà hi era amb els castellers de Lleida.

viu i llegeix ha dit...

no és ni l'edat ni la distància. Cal ser una roca per no emocionar-se

La meva maleta ha dit...

Entenc bé el teu sentiment. Jo no he estat mai, més de 6 mesos fora del meu país i al segon mes, ja sentia una nostàlgia enorme.

La imatge cenital del castell, m'ha semblat preciosa.
:-)

Brian ha dit...

Jo vaig estar seguint els castellers per la tele i també se'm va posar la "gallina de piel", que deia aquell (i es que a mi em costa molt poc emocionar-me). Lo de la independència, en canvi, es una cosa per parlar-la més amb calma. :)
Salut

SM ha dit...

Curiosament, les esgarrifances que em provoquen aquests vídeos no tenen res a veure amb la política. No és el fet de la independència, sinó veure tots aquests símbols de la cultura amb la qual m'identifico. Sigui un poble, una nació, una comunitat o una regió, independent, amb ganes d'independitza-se o feliçment annexionada, em sembla que el sentiment seria el mateix. I això es multiplica estant fora de casa, segur. És això de la pertanyença que diu el Joan, una paraula que s'escau molt.

La partr dels castellers em costa més d'explicar, perquè no és que en sigui especialment fan, a diferència d'alguns dels presents. Veure aquesta gent treballant plegats per superar un impossible té alguna cosa de simbòlic (el tirantlobloc ho explota avui en el seu bloc). I que aìxò dels castells pràcticament només ho fem nosaltres suposo que també ajuda.

Ferran ha dit...

Impressionants els castellers de Vilafranca, no l'havia vista. Impressionant! Thanks per penjar-lo, Salvador. És brutal!

Assumpta ha dit...

Els castellers de Vilafranca fan autèntiques obres d'enginyeria, són el Barça dels castells... impressionant, jo m'emociono veient-los... tot i que la "meva" colla seria, en teoria, una altre, però són tan bons, tan bons, que se'ls ha d'aplaudir al màxim!!

En quant al primer vídeo... és una passada... porta ja quasi 600.000 entrades i 16.386 comentaris en aquest moment... se n'ha fet ressò premsa i tele de Bèlgica, França i Suïssa (que jo sàpiga)... és tan emocionant!! :-))