Als passadissos de la universitat hi han posat fileres d'ordinadors per a què els estudiants ansiosos puguin connectar-se a la xarxa els cinc minutets que tenen entre classe i classe, allà, de peu, sense cerimònies ni intimitat. Anant cap a una aula l'altre dia vaig comprovar com la renglera de joves aviciats que teclejaven de cara a la paret, talment com si fossin en uns urinaris públics, tenien tots davant la plana del facebook. No és estrany que enlloc d'usar herois indomables o presidents dels Estats Units, els grans dramaturgs contemporanis escriguin històries sobre les xarxes socials.Una de les classes que faig aquest any és un tutorial, un invent que consisteix en grups reduïts d'alumnes als quals he d'aconseguir fer parlar com si estiguéssim enmig d'un debat on tots els participants són gent intel·ligent i ben informada enlloc d'estudiants que no s'han preparat el tema i estan espantats perquè el professor els posarà mala nota. No és fàcil. Sortint d'una d'aquestes sessions torno al despatx i em trobo un email d'un company. Contenia un comentari que un dels meus alumnes havia penjat en una d'aquestes xarxes. No feia ni deu minuts que havia acabat la classe i algú ja havia dit la seva. Maleïts ordinadors de passadís.
Avui a dia qui posa nota a qui? Els professors ens pensem que tenim la paella pel mànec, però estem sent avaluats constantment, igual que els alumnes. A més, en els nostre cas les crítiques poden ser tan anònimes i ferotges com faci falta. I tenen impacte, és clar. Un professor que acumula punts negatius se la juga molt en un entorn on els estudiants han passat a ser el client més que no el producte. Les universitat compten amb la satisfacció dels qui paguen per pujar a les taules del top 100 (al Regne Unit almenys, on totes les universitats són concertades, aquest hit parade té un impacte decisiu a l'hora d'atraure públic). No val a badar. I, si hi pensem bé, tampoc no és tan mala idea. Jo vaig tenir alguns caradures durant la carrera que haguessin merescut que els seus noms figuressin en majúscules en tots els llistats de professors indesitjables que hi pugui haver rondant per la xarxa. Si l'amenaça de l'escarni internètic ens fa fixar-nos més en la nostra feina potser val la pena el canvi de paradigma.
Per sort el comentari que va penjar el meu alumne era entusiàsticament positiu. O realment s'ho havia passat bé a la meva classe o era conscient que hi havia un de "l'altre bàndol" infiltrat en aquell grup social i comptava que la informació m'acabaria arribant (nova manera subliminal de subornar el teu professor). Si és que són més llestos que la fam...
20 comentaris:
D'una manera o altra, "abans" també teníem les nostres ferramentes per fer arribar als mestres la nostra opinió. I aquest "impacte" no sempre funcionava. De fet, funcionava poc. No funcionarà tampoc ara, amb el Facebook. Una altra cosa és que sigues "sensible" a les crítiques, les constructives almenys, dels teus alumnes. En aquest sentit, benvingut sia.
Sempre s'ha "criticat" i parlat dels professors, en totes les èpoques. Fixa't que no és difícil haver conegut a algú que ha fet la teva carrera i et digui "tens a X? si? uffff". El que passa que avui en dia les eines d'internet fan més fàcil la tasca de comunicar-ho. No cal ni facebook. Pots obrir un blog en 5 minuts i fer una llista dels professors de la facultat que s'ho treballen o que son uns penques. Evidentment una comunicació més eficient fa també que els actes o les critiques siguin també més eficients. The show must go on que deien aquells.
Com que no sóc docent mai no havia reparat en això. Té punts positius, però fa una mica de por també: què pot evitar que un dia algun alumne no vulga emprar les xarxes socials com a venjança contra el professorat. Passa ja,de fet? Quins són els seus criteris per avaluar el professorat? Els professors manta són un clàssic, però també alguns amb mètodes ben eficaços (o innovadors) que els alumnes no entenien... Difícil.
Sempre hi ha hagut mètodes per malparlar dels professors. A cada època hi ha els seus mètodes el que passa és que ara aquests mètodes van que volen!
Tal com es viu actualment, amb el poc respecte que tenen els alumnes pels professors, us compadeixo una mica (o molt...)
Un dels grans avantatges que veig en l'ús massiu de les eines de comunicació és la possibilitat que la i informació estigui a l'abast de tothom.
Es poden donar ineficències, com comentaris destructius sense fonaments, però el que preval és el rerefons de les informacions. La veritat sempre surt i el que desacredita sempre s'acaba retratant. Una altra cosa és que haguem de resoldre el tema de la confidencialitat o no de les opinions. Aquest és un altre tema.
Particularment, prefereixo tenir els dades i opinions de primera mà. Ja faré la tria jo mateix.
Sempre és preferible una opinió, escrita al Facebook, que a la porta dels lavabos!
I de fet...la seva veracitat és igual de dubtosa.
L'entusiasme del teu alumne, té el valor que li vulguis donar...però a mi, m'hauria alegrat el dia!
:-)
Això aquí també es fa i a secundaria i a formació professional no és com allà amb ordinadors al passadís però fem avaluacions de satisfacció de 'alumnat respecte a la matèria, al professor....i a més cada any rebem la visita d'uns "amables" inspectors que ens avaluen feroçment....ah i a partir de ja els senyors directors de les escoles públiques ens podem avaluar, sancionar castigar i apartar de la feina...jo no dic que no hi hagi d'haver un control però i els polítics passarien un control de qualitat?
Ui... segur que et va fer la pilota!
Jo en el facebook hi tinc professors agregats, però amb els que sempre m'hi he portat bé i fins i tot hem anat a fer alguna birreta junts. Que a part de professors, en acabar, han sigut amics.
I ara, sóc incapaç d'agregar a la meva jefa al facebook. No per a res, perquè no tinc res a dir d'ella, sinó tot el contrari, es porta fantàstic amb mi... però em fa una mica de cosa que em vegi amb fotos (per exemple) de festes que m'he fet els caps de setmana... o de que en hores de feina actualitzi alguna coseta... val més que no en sàpiga res de res.
A Espanya un canvi de paradigma no pot ser altre cosa que beneficiós, per la senzilla raó de que difícilment podem anar a pitjor. Qui hi posa ganes i professionalitat es ben bé perquè vol, no perquè ningú li demani responsabilitats ni perquè l'excel·lència doni cap redit.
Aquesta transmutació dels alumnes en clients, es dóna en molts altres àmbits socials: els pacients, en medicina; els malfactors, davant l’advocat; el ciutadà, davant del funcionari. Obeeix a una transmutació dels valors i, el que penso és, una pèrdua de prestigi del professional només pel fet de ser-ho. Jo crec que el fet és prou saludable i la prova és que deuries poder gaudir d’una critica favorable, de ben segur sense la suspicàcia de que prevalia el rol de professor dalt d’una tarima.
Salut.
Ara, els onze anys ja comencen dins les xarxes socials. I fan grups d'aquest o l'altre profesor. Poden arribar a pasar-se. Clar, en el teu cas, l'universitat necesita atreure estudiants, però això no vol dir que no hi hagi un control d'aquests comentaris i es pugui considerar com una falta encara que sigui fora de l'Universitat. Trobo que la difamació pot ser tant penable com l'agresió física.
Dius una cosa molt important que jo que estudio des de temps immemorial :P a la UOC ho veig a cada instant: ja no som alumnes, som clients. Això pot ser positiu per alguna banda, però negatiu en moltes altres coses. Molts professors es veuen obligats a rebaixar el seu nivell d'exigència en algunes matèries, considerades poc rellevants, només per no "frustrar" els alumnes. Un arma de doble tall. Ara, que hi hagi més control dels penques i que es comencin a esbaldir vaques sagrades, i els seus horribles materials que cal comprar si us plau per força, no està mai de més. I si la Xarxa hi ajuda, benvinguda! :)
Hola! Com a professora cal distingir les crítiques constructives per part dels alumnes, i aquelles queixes que amaguen una certa vaguitis i falta de consciència de les responsabilitats que ells i elles tenen a les aules. Avui dia els professors i professores estem al punt de mira de la societat, i ens exigeixen educar fins i tot com si fóssim pares i mares. Crec que faríem bé de mirar els països on la nostra feina té un prestigi social.
Això de col·locar ordinadors fins i tot als passadissos sembla una bogeria!
La manera de saber si l'alumne deia la veritat o no és fixant-se en el seu comportament a la propera classe. Si realment està interessat, va ser sincer. Pensa que és així, que dóna ànims!
Algun dia podria explicar els canals, sistemes i atroballes dels alumnes de primària per a posar sobrenoms i criticar i minar la moral dels mestres. En podriém fer un llibre.
Em quedo amb les ganes de preguntar-te sobre els teus professors cara-dures, per si en vam compartir algun, encara que no crec.
Jo ja em canso d'expressar contínuament la meva posició contrària a les xarxes socials, però de fet, no és contra elles la meva queixa, sinó contra l'ús que se'n fa. Cada cop em considero més afortunat d'haver estudiat en un temps en que no teníem mòbils a classe ni existien aquestes coses. Era un aprenentatge més rudimentari, potser és cert, però abans érem alumnes que anàvem a aprendre, ara ja no sé què són. La teva aproximació a que són clients és molt encertada. Si no de què fan anuncis de les universitats a les ràdios. Ja en vaig parlar un cop, no sé on anirem a parar. No m'ho prenc de manera tan optimista com tu.
Ah, i si una cosa dura des de sempre i no crec que canvii són aquestes ànsies de ser més espavilat que el teu professor, colar-li d'alguna manera i després fer el fatxenda amb els amics. Tot va començar amb un 'el meu gos se m'ha menjat els deures', i ara és penjar una cosa al carallibre perquè saps que la veuran.
Heu tret uns temes molt interessants. La valoració del professorat s'ha fet sempre i a tots nivells, de pàrvuls al doctorat, però ara la internet ho ha magnificat tot. És el mateix que els mp3. Tota la vida havíem piratejat cançons (bé que gravavem cintes als amics), però ara la internet ens ho permet fer més ràpid i a l'engròs.
També és cert que tu has de fer més o menys la teva sense deixar-te influirmassa per les crítiques (a menys que siguin constructives). És veritat que d'alumnes venjatius n'hi ha (ja ha passat a la nostra universitat), però com diu tirantlobloc, el sistema es compensa a ell mateix i sol triomfar la veritat.
A mi l'opinió de l'alumne em va alegrar el dia, com diu la meva maleta, fos o no fos sincera. Sempre està bé que et reconeguin els esforços. Però igual que quan parlo de les crítiques als meus llibres, jo els dic als meus alumnes que si hi ha alguna cosa que no els agrada que m'ho diguin, que en parlarem. El feedback sempre va bé, si és raonat, en això estic d'acord amb l'arlequí. Però millor cara a cara.
Jo als meus alumnes no me´ls poso al facebook (mentre son alumnes). Ni tan sols els meus estudiants de doctorat. Prefereixo que em puguin criticar lliurement. És sa criticar el teu boss.
Com diu el Brian, el sistema de les nostres universitats és molt diferent a l'anglès. Jo vaig veure unes coses durant la carrera que aquí al Regne Unit no es tolerarien. No sé si ara haurà canviat molt (pel que diu la Clídice, no gaire).
I trobo que el XeXu també te part de raó: la universitat avui en dia està canviant i tal i com diu la Clídice, s'està baixant el nivell per satisfer el "client", que com diu l'Alberich, és un fenomen estès a toa la societat. Veurem què tal sortirà la propera generació...
Estic malalta... quan he vist la imatge del post he vist una travessa de futbol... bé, cadascú té les seves neures ;-))
Per cert, ho trobo molt bèstia això dels ordinadors als urinaris, eh?
Hehehe que no, faig broma, que ho he llegit tot i bé ;-) però és que m'ha fet gràcia quan has descrit "joves aviciats que teclejaven de cara a la paret, talment com si fossin en uns urinaris públics" i he volgut fer creure que ho havia interpretat malament...
Aquestes coses feisbuquianes em fan por... i si el resultat final és que, perquè tothom estigui content, es baixi el nivell, doncs... uisss
Voldria afegir un detall: cada any em toca canviar d'institut, i enguany tots els alumnes i quasi tots a qui els faig dde professora s'han assabentat del meu llibre, i la majoria se'l volen comprar i llegir. Crec que tot té la seva part bona, no sempre ens hem de fixar en les crítiques negatives d'alguns alumnes.
Publica un comentari a l'entrada