Balanç 2010

Darrers dies d'un any, moment de fer balanç, com tothom sembla estar fent aquests dies als blogs. Aquest no ha estat un any tan mogut com el 2008, així que no faré cap resum dels canvis a nivell personal.  Això sí: he fet 40 anys, que és una efemèride prou rodona, i ho vaig celebrar repartint llibres per Barcelona, com cada any, la tercera edició del meu bookcrossing particular (i aquest cop vaig poder-lo fer en persona!).

Tampoc no posaré la llista de llibres que he llegit, com heu fet molts, perquè darrerament estic dedicant menys temps a la lectura que a l'escriptura.  He escrit més encara que el 2009, cosa que em semblava impossible, però hi ha hagut menys entrades al bloGuejat (només onze, no us penseu). La conseqüència directa és que he publicat dos llibres: un de seriós, que ha tingut molt ressò mediàtic, i un de divertit, que tot i haver agradat bastant a tothom qui l'ha llegit (almenys els qui me l'han criticat), ha estat majoritàriament ignorat, cosa que fa que els qui l'heu llegit sigueu membres d'un club exclusiu (un dels motius més que podem afegir a la llista de raons per llegir-lo). He tancat l'any literari guanyant un premi i ja tinc dos llibres més programants per publicar-se l'any que ve, per continuar amb el mateix ritme, o sigui que en aquest departament no em puc queixar.

Res més. Espero que gaudiu de les darreres hores d'aquest any i que el 2011 us porti un grapat de coses bones. M'acomiado amb una cançó que no se'm va ocórrer quan feia el llistat de melodies lacrimògenes i que sempre és la darrera que se sent en dies com avui. Ens veiem l'any que ve!