dimecres, 15 de desembre de 2010

L'escollit (LXXIV)

Us havia parlat del blog del Joan Navarro, editor de Glenat i gran afeccionat als còmics, en motiu dels interessants documents històrics que hi penja. De tant en tant també hi escriu posts sobre el procés d'edició i el món dels tebeos en general. Aquesta setmana ha donat un exemple de com s'ha de comportar un editor responsable amb el seu públic. Per motius econòmics, que explica en el primer post de la sèrie, Glenat s'ha vist obligada a usar paper més barat per als seus manga. I Navarro, comprador i col·leccionista com els seus clients, ha cregut que havia de justificar la decisió i disculpar-se per no tenir alternatives. En resposta als primers comentaris dels lectors, després ha penjat un llistat complet de costs i beneficis de les seves col·leccions, un gest de transparència insòlit i molt revelador pels qui estan interessats en saber com funciona el negoci (?) editorial (fins i tot ha deixat clar que no tanquen col·leccions deficitàries només per respecte als lectors). Aquí les coses s'han complicat, perquè algun simpàtic ha llençat un atac frontal pel fet que els preus de les ediciona catalana i castellana no són els mateixos, i s'ha obert la porta al debat polític habitual. Navarro, que no amaga mai el seu independentisme, ha continuat posant les cartes sobre la taula sense perdre la compostura (també aquí), i ha explicat al públic español com funciona el tema de les subvencions i què vol dir l'aventura d'editar en català. Aquesta tanda de posts (que pot ser que encara continuï) són una lliçó inusual de professionalisme que mereix figurar a l'Escollit de la setmana.

Per altra banda, i continuant dins el món de l'edició, resulta que l'Editorial Meteora fa anys (una dècada, que es diu aviat... Moltes felicitats!) i la seva editora es queixava ahir en una entrevista de com costa competir amb les empreses grans, sobretot en el camp de la narrativa. Meteora té un planter d'excepció, i tot i així la difusió que aconsegueix pels seus llibres és sovint limitada, si la comparem amb la dels grups que acaparen normalment espai de taulell a les llibreries i columnes a la premsa. Aquest era precisament el sentiment de l'Olga Xirinacs, una de les autores més prolífiques, exitoses i completes que tenim a casa nostra, que des del seu blog lamentava uns dies abans l'ostracisme al qual són sotmesos escriptors i llibres per motius estrictament comercials. Una de les víctimes, incomprensiblement si mirem el seu currículum, és ella mateixa, i això diu molt de com funciona la nostra cultura. Els principals perjudicats som nosaltres mateixos. Aprofito per recomanar avui a l'Escollit el seu blog, que a part de comptar amb la lucidesa dels seus escrits, ve decorat amb uns preciosos collages de producció pròpia.

13 comentaris:

òscar ha dit...

Vaig a fer un cop d'ull a tots dos, Salvador. No els coneixia.

Clidice ha dit...

He flipat perquè veig que hi ha gent que repeteix els mateixos temes, sigui en un diari, en una televisió o ... en un blog de còmics! Ja el planyo ja l'editor! I sobre l'Olga, i molts d'altres autors que no surten mai a la palestra, ja passa de mida. Sembla que, en aquest país, només hi hagi la tríada Monzó-Pàmies-Moliner, amb tots els meus respectes, que també m'agraden. Molt trist com maltractem la nostra cultura.

Aris ha dit...

"Poderoso Caballero es Don dinero" La cultura sempre es el primer sacrificat en una crisi. Ja fa anys, m'explicava que Planeta havia fet un estudi de mercat i va arribar a la conclusió que publica comics no era negoci. Els mangas si.Per això ell publicava mangas i amb els guanys es permitia publica al Chaland que no es venia.

tirantlobloc ha dit...

Gràcies per la recomanació del bloc de l'Olga Xirinacs!

Aris ha dit...

En quan a les novel·les, passa el mateix, es ven el "Codigo Davinci" "Els pilars de la Terra" però daltres més diguem seriosos no. Jo em ve vertigen quan entro en llibreries com on vas fer la presentació, Salva, i veig tan de paper imprés i penso, com es vendra tot això? Després et trobes aquests mateixos llibres saldats al Mercat de Sant Antoni

sànset i utnoa ha dit...

El coneixiem i la coneixem. Coincideixo plenament amb tu. I què pensem el mateix no és massa positiu, què vols que et digui...

*Sànset*

Alyebard ha dit...

Dues aportacions magnífiques, i ja fa temps que en sóc seguidor de l'Olga. És una verdadera llàstima pel país que es promocioni primer un best-seller infumable que no pas la producció pròpia. Això només passa aquí. Som mesells.

Joan ha dit...

Ostres, no coneixia el bloc de'n Joan Navarro i he flipat. El nivell d'atac és brutal, i la seva sang freda davant l'agressió posant els punts allà on cal és encomiable. Genial.

Deric ha dit...

realment és lamentable, com no et publiqui una editorial forta, el teu llibre ni es veu a la llibreria...

Josep ha dit...

Em pensava que aquesta setmana el blog escollit seria el teu.
Autocita't!
http://descans.blogspot.com/2010/11/setmana-de-lautocita.html

SM ha dit...

Josep, estava assabentat de la iniciativa. Espera, que encara queda molta setmana... ;-)

Tirant al cap ha dit...

Salvador, un apunt magnífic. Necessitaré el que resta de setmana per aprofundir en tots els enllaços que relaciones!!!

SM ha dit...

Ha ha! Aquest és precisament la idea, Tirant: donar-vos feina! ;-)