Sembla que els científics devem passar tots per experiències molt semblants amb els nostres fills, si jutgem per com s'assembla aquest relat al que jo vaig penjar al blog ara fa un any. [Gràcies a la b.a. per la descoberta!]
saps, jo sóc química, es podria dir que també sóc científica, tot i que no em dedico a la investigació. Quan els meus fills em van fer aquesta pregunta i els vaig contestar "sóc la directora de qualitat del laboratori", es van petar de riure, tot dient "no mare, tu no pots ser directora!!!"...
Es un relat molt bo, el vaig llegir un dia buscant entrades pasades al teu blog i em va agradar molt. I si, s'assemblen molt els dos textes, però el teu es la teva versió, es diferent.
Més que parlar pels que en saben, el mèrit rau a parlar per als que no en saben. És tot un exercici d'empatia, explicar les complexitats de la ciència moderna als nens.
trena, la quimica entra de ple dret en el món de la ciència i pel que veig tothom té una història semblant a explicar! La meva era inventada, però qualsevol dia...
Ramona, tu ho has dit ;-)
Arcangelo, explicar les complexitats de la ciència a qualsevol és difícil avui en dia. Però això intentem els divulgadors... (per cert, no coneixia el teu blog però veig que he fet tard! Almenys de moment.)
9 comentaris:
saps, jo sóc química, es podria dir que també sóc científica, tot i que no em dedico a la investigació. Quan els meus fills em van fer aquesta pregunta i els vaig contestar "sóc la directora de qualitat del laboratori", es van petar de riure, tot dient "no mare, tu no pots ser directora!!!"...
Un dia, penjaré al blog el relat sencer :P
Recordava el teu text i llegir-lo una altra vegada en una altra versió m'ha fet gràcia.
Hihihi, molt bo, hi ha coses que realment costen d'explicar, però sí, és una experiència especial...
si no ho entenem ni els grans, com vols que ho entenguin els petits...
Es un relat molt bo, el vaig llegir un dia buscant entrades pasades al teu blog i em va agradar molt. I si, s'assemblen molt els dos textes, però el teu es la teva versió, es diferent.
Més que parlar pels que en saben, el mèrit rau a parlar per als que no en saben. És tot un exercici d'empatia, explicar les complexitats de la ciència moderna als nens.
A mi, digueu el que volgueu, em sembla un plagi de totes totes.
Perquè aquí l'amic és de bona pasta però jo treuria foc pels quixals!
trena, la quimica entra de ple dret en el món de la ciència i pel que veig tothom té una història semblant a explicar! La meva era inventada, però qualsevol dia...
Ramona, tu ho has dit ;-)
Arcangelo, explicar les complexitats de la ciència a qualsevol és difícil avui en dia. Però això intentem els divulgadors... (per cert, no coneixia el teu blog però veig que he fet tard! Almenys de moment.)
b.a., la causa és bona, que és el qeu compta ;-)
salvador, ja se sap que la realitat supera la ficció!
Publica un comentari a l'entrada