dilluns, 10 de gener de 2011

Dilluns musical: guilty pleasures.



M'agradaria començar les sessions musicals de l'any amb un vídeo que serveix un doble propòsit. Primer, retre homenatge a un bon home que de músic tenia poc, però que amb les seves contorsions i carotes m'hipnotitzava quan era petit. I segon, reconèixer que, malgrat ser una mica purista en qüestions musicals i tenir poca tendència a deixar-me portar per productes prefabricats, els Boney M són un dels meus guilty pleasures. Suposo que el meu currículum és prou digne com per permetre'm alguna desviació com aquesta de tant en tant...

El meu interés pels Boney M no és estrictament musical, és clar (però hem de reconèixer que tenen grans singles), sinó sobretot històric: Oceans of fantasy és el primer disc que em vaig comprar amb els meus diners, quan tenia 9 anys( en format caset, em sembla que en una botiga de Palamós i diria que em va costar 675 pessetes, però d'això no n'estic tan segur). Per commemorar els 32è aniversari de l'inici de la meva discoteca (amb més de 3500 discs en aquests moments), els reis han tingut el detall de portar-me les obres completes remasteritzades dels Boney M. I ara, sense cap mena de complexe, us poso el tema principal d'aquell disc tan emblemàtic per a mi i fem un revival hortera de música dels setanta (atenció a la coreografia i les disfresses!).

10 comentaris:

Aris ha dit...

el primer curt que vaig filmar amb una càmera de super 8, amb dotze anys, la banda sonora era...Boney M! perque aleshores era el que escoltava! amb el temps vaig descobrir el sex machine del James Brown, però va ser Boney M qui me hi va conduïr!. (3500?¿ uala, no sé el leblansky quants te...)

tirantlobloc ha dit...

Boney M... formen part de la nostra memòria musical.

Confesso que encara els escolto sovint!

òscar ha dit...

Hi ha grups o cantants que, malgrat els nostres gustos futurs hi acabin caminant ben allunyats, mirem des dels simpàtics ulls de la joventut o infantesa.

Boney M forma part d'aquesta també meva banda sonora. Conservo atrotinats singles a 45 rpm d'ells (Rivers of Babylon, Daddy cool, Rasputin i Hooray it's a holy holyday, que jo recordi) dels que no sé ni en vull renegar.

Arcangelo ha dit...

Jo no escolto massa coses que escoltava de més petit, però com que sóc d'una altra època, em tocarien Backstreet Boys i Spice Girls...

De fet, no cal anar-me'n al meu passat per descobrir que tinc gustos musicals dels que no me'n sento massa orgullós.

Galderich ha dit...

Sobre coreografies i maquillatges guanyen els Village People!

Sobre la música si fa no fa però malgrat tot escoltar-los i ballar-los és la mar de divertit. Així doncs, endavant amb aquesta horterada!

Alyebard ha dit...

- Hola, em dic Alyebard i escolto als Boney M
-(tots): Hola Alyebard

Benvingut al club dels que ens vam formar musicalment als 70,80 i 90 :D

SM ha dit...

Aris, tirant, òscar: veig que hem begut de les mateixes fonts. Som uns vells... I orgullosos! (i horteres, segons el Galde).

Arcangelo, que dura és la vida dels jovenets: els vostres guilty pleasures són més xungos! My Chemical Romance d'acord però james Blunt¿?? No sé si jo m'atreviria a admetre-ho en públic., ;-)

Hola Alyebard! Molt bo i molt encertat.

C. ha dit...

Per cap d'any en vaig punxar unes quantes de Boney M, què carai! I que nos quiten lo bailao ;)

www.boneym.es ha dit...

Hola a tothom:

Per la data d´aquest post imagino que arribo una mica tard. Tot i aixó us vull convidar (si teniu temps i us ve de gana) a visitar la web oficial dels BONEY M., on trobareu obra i miracles del grup.

El meu nom és Valentí i sóc el responsable de www.boneym.es

Salutacions!

SM ha dit...

Mai no és massa tard! Una gran plana web, felicitats!