divendres, 7 de gener de 2011

Passions primàries

Jo sempre havia cregut que una gran part de la nostra personalitat (potser la més gran) venia determinada per l'entorn, i que l'organigrama de les interaccions socials era un artifici al qual ens havíem acostumat després de mil·lenis de pràctica. Darrerament, la Naturalesa s'ha entestat a donar-me proves del meu error: el meu fill de tres anys em demostra constantment que el que ens defineix com a humans ve més pre-programat del que sembla. Alguns exemples que us proposava fa un temps són el concepte de propietat privada, gairebé tan instintiu com el de menjar i reproduir-se, o els cànons arcàics i universals de bellesa. La darrera lliçó l'he viscut fa poc.

Com sabeu els habituals d'aquest blog, l'hereu té una "relació" formal amb una companya de guarderia, la Lexie Mae. Formaven una parella feliç i inseparable i res no feia sospitar el drama imminent que els esperava a l'horitzó. Fa unes setmanes, vaig portar el nano a l'escola i vam coincidir amb una altra nena. El meu fill va córrer cap a ella tot content cridant el seu nom i van entrar a l'edifici agafats de la mà. Per desgràcia, una mica més allà hi havia la Lexie, que no es va perdre ni un detall de l'escena. Jo no l'hi vaig donar més importància. Però quan va tornar a casa, el nano estava un pèl decaigut. Després d'un petit interrogatori vam aconseguir deduir que s'havia barallat amb la  Lexie ("Lexie lletja!"), i que la nena fins i tot l'havia pegat, tot i que ell no acabava d'entendre el motiu. La idea de l'exclusivitat implícita en una relació se li escapava.

Així, a cops, és com el meu pobre fill va aprendre la figura geomètrica més antiga de la història: el triangle. I així és com m'he adonat que la promiscuïtat deu ser un reflex instintiu i natural dels homes, mentre que a les dones els deu faltar la neurona que codifica aquest concepte. És per això que tiren d'altres neurones veïnes que tenen a mà, com la de la possessió que deia abans o la de la seva germana bessona, la gelosia.

Epíleg: uns dies abans de Nadal ens truca la mare de la Lexie i ens diu que la seva filla havia estat estalviant per poder-li comprar un regal al nostre nano, i que si podia passar per casa a donar-l'hi en persona. I amb això m'adono que també és ancestral la maniobra d'oferir alguna cosa que a l'altre li agradi per obtenir a canvi el que vols, un art que les dones porten segles perfeccionant. És realment un privilegi tenir seient de primera fila en aquest teatret on es representen les passions més primàries de la nostra espècie en format de butxaca.

17 comentaris:

òscar ha dit...

I aquest és només el primer (o segon) episodi d'una triangular història que en tindrà d'altres com Lexie Mae demanant-li, en contrapartida pel regal, que l'acompany a Ikea just el dia, i l'hora, en que hi ha un Madrid-Barça.

Això només acaba de començar ...

C. ha dit...

Ara només falta que algú s'inventi una joguineta tipus "My first mortgage" i ja ho tenim tot :)

Bon any!

Anna Tarambana ha dit...

Decididament som molt primaris! A l'escola em faig un fart de veure nens i nenes i pensar "mira'ls i això, no els hi ha ensenyat ningú, els surt de dins"...

Estic amb l'òscar, això només acaba de començar, prepara't i prepara'l!

Aris ha dit...

Això de que les dones no tenen la neurona de la promiscuitat, a alguna feminista no crec que li senti massa bé...Dr. SM. La meva filla un dia va escollir entre tots els admiradors un nuvi, que es amb el que surt i els admiradors rapidament es van buscar una altre per idolatrar. S'han acabat el bombons i regals, el nuvi aquest es més agarrat...

Joan ha dit...

Caram, tot un estudi psicològic infantil i resulta que fan el mateix que els 'grans'. Ai, santa innocència.

Assumpta ha dit...

Ostres, això és interessantíssim. Així, actualment, podem considerar que segueix amb la Lexie Mae, tot i que va tenir un petit flirt amb l'altre nena? :-)

Què bo això de "my first mortgage"!! hahahaha
Ara bé, si la Lexie Mae fa això que diu l'ÒSCAR de privar al teu nano de veure un Barça-Madrid, ja aviso que em posaré a favor de "l'altre" :-))

Sophia Blasco ha dit...

La gelosia és una emoció que tenim ben desada en els nostres gens. La por a perdre quelcom que, ara per ara, tenim.
Com bé diu l'Anna Tarambana: 'no ens ho ha ensenyat ningú i ens surt de dins'.

Arlequí ha dit...

Salvador, que un home sigui així des de petit, no vol dir que tots ho siguin, igual com no estic d'acord que no hi hagi dones que no actuiïn com alguns homes, ni que totes siguem possessives. A mi personalment, no m'agrada gens la possessivitat ni tan sols entre les amigues. Crec que cada ésser sigui home o dona és un món, i no és bo generalitzar.

marta ha dit...

Ostres, quina llastimeta començar tan d'hora a patir mals d'amor!

Brian ha dit...

Fa molts anys que soc un ferm convençut de la preeminència de la nature sobre la nurture i dels principis que informen la sociobiologia. I no tant pel que pugui haver-ne llegit com per l'experiència de algunes dècades en l'ofici de pare.

jomateixa ha dit...

Em sembla que hauries de començar a escriure algun llibre-conte sobre tot això que els passa als petits, potser ens entestem en regalar-los alguns contes clàssics infantils i ells el que volen son "culebrots" de la guarderia... jeje

garbi24 ha dit...

El que sempre m'ha cridat l'atenció és el fet de saber si això és instint humà o estan influenciats per les peripècies del món adult. Perquè si una cosa tenen, son les antenes sempre amb constant recepció i son una esponja a l'hora d'aprendre.

XeXu ha dit...

Tot un reflex del que fan i viuen els seus adults, i és que aquesta vida es regeix per unes normes que no són tan diferents, només canvia l'escala. Ara que, no amaguem tampoc el fet implícit de que el teu fill és molt espavilat! Quin perill de xaval, quin perill...

Clidice ha dit...

Em quedo amb el que diu l'òscar, només puntualitzant que, inversament al que ell es pensa, hi ha una conxorxa mundial, del Bildelberg, per suposat, que sempre posa partits del Barça quan s'encén l'alarma que qualsevol dona de bé vol fer la cosa més lògica del món: anar a l'Ikea i dur-ne a un que pugui empényer el carro :D

tirantlobloc ha dit...

Ep! Potser l'hereu és un latin lover entre les damisel·les britàniques!!!

SM ha dit...

Òscar, es veu que ets un home experimentat en aquests temes...

C., doncs no és mala idea! Si hipotecar-se és també un instint humà seria un èxit.

Anna, és com mirar un experiment biològic. És fascinant!

Aris, segur que hi ha mil excepcions per cada banda! Però ep, la teva pubilla va triar la monogàmia quan hagués pogut tenir tot un harem. El meu hereu no sé què hagués fet en la mateixa situació...

Assumpta, el triangle continua. Ja us n'aniré explicant més capítols.

Arlequí, com tota generalització humorística, no pretenia ajustar-me perfectament a la realitat. Al cap i a la fi, la meva mostra és només d'un individu, no es poden treure conclusions massa científiqeus d'això. I ja saps que m'agrada provocar...

marta, mals d'amor que acaben en regal... no sona tan malament!

Brian, suposo que la paternitat ens força a adoptar aquest punt de vista.

jomateixa, una altra gran idea: culebrots per a nens. Podria tenir més èxit que el canal disney.

garbi24, tens raó. Les possibilitats de contaminació són molt altes. Però deixa'm que et digui que a casa som uns fidels practicants de la línia recta més que no del triangle.

XeXu, més espavilat que el seu pare, això claríssim. Com segueixi així sí que serà un perill.

Clidice, no li busquis tres peus al gat: l'Ikea són les sucursals de Llucifer a la Terra.

tirantlobloc, està clar que els gens "llatins" tenen sortida aquí a les Midlands i ell se n'aprofita...

Albert B. i R. ha dit...

Què espavilat el teu fill! Ja de petits passen aquestes coses.
En el fons, som animals i per algun instint també ens hem de moure.