dissabte, 5 de febrer de 2011

Traductors

Ja he parlat altres vegades d'alguns dels personatges que  són claus en la creació d'un llibre però que solen quedar relegats a un segon pla. Per exemple els editors. Avui voldria dedicar el post una altra vegada a un que té una mica més de visibilitat: el traductor. I ho faig perquè, en un esclat d'intrusisme provocat, he tastat breument aquests dies les alegries i desventures de la professió. Primer perquè un dels meus editors em va fer la proposta deshonesta de cobrir una baixa i encarregar-me de passar de l'anglès al català una novel·la juvenil d'una d'aquestes col·leccions que darrerament s'ha posat de moda. Vaig acceptar més que res perquè em venia molt de gust enfrontar-me al repte. I l'experiència no m'ha defraudat.

Traduir vindria a ser com la feina que fa l'entintador als còmics americans. Has de resseguir i donar cos a les línies que ha fet el dibuixant, la veritable estrella, sense sortir-te del camí que t'ha traçat. Encara que vegis un error flagrant, el màxim que pots fer és dissimular-lo dins dels límits que se't permeten. La del traductor és una tasca creativa, això és indubtable, però és una mica irritant el fet de no poder deixar-te anar tant com voldries. La servitud obligada a l'autor funciona millor si aquest és un professional que pots admirar i reverenciar, perquè traduir un llibre amb el qual no combregues dificulta molt les coses. Sigui com sigui, aquesta feina t'obliga a fer malabarismes amb molts pocs mitjans, per això cada frase que et queda rodona et dona tanta satisfacció com si haguessis acabat d'escriure una novel·la sencera.

Em vaig treure una mica l'espina amb el següent encàrrec, que em va caure a les mans també sense demanar-lo. Es tractava de donar un cop de mà a la traductora d'Ullals al castellà. Quan et tradueixes a tu mateix, la cosa canvia molt, perquè ja no hi ha regles. Si una frase de l'original trobes que no encaixa bé en el nou idioma, la canvies tant com faci falta: ningú millor que l'autor per dir les coses d'una altra manera sense perdre el contingut que el text tenia originalment. I no et cal demanar permís a ningú. Aquí t'ho passes molt millor i els resultats queden més bé, o sigui que tothom surt guanyant. Els autors haurien de traduir-se ells mateixos sempre que fos possible. L'únic problema és que tornar a reescriure una novel·la que ja havies donat per enllestida no deixa de tenir un deix sisífic. No sempre ve de gust.

La qüestió és que haver estat treballant aquests mesos al servei d'un altre escriptor m'ha fet venir moltes ganes de tornar a escriure ficció sense més plantilles que el full en blanc i les 28 lletres de l'alfabet. Quan tingui un forat a l'agenda (ara toca divulgació) m'hi torno a posar.

22 comentaris:

MEQUETREFE ha dit...

Jo anava per a traductor (amb carrera de traducció i interpretació) però per coses de la vida, m'he quedat on estic. De tant en quant m'han passat textos per a corregir o per a traduir des del francés o al francés.
M'encanta traduir. És una tasca meravellosa. Reinterpretar o reescriure moltes vegades allò que l'autor vol dir respectant el què vol dir. Per a mi és exactament el que tu dius; fer malabarismes.

òscar ha dit...

A tu, Salvador, no et cal pas un forat a l'agenda.

Amb mig, i de ben petit, ja t'hi poses. Allò de multiplicar el pans i els peixos sempre ho he posat una mica en quarentena, però el que tu fas amb el temps si que entra, de totes totes, a la categoria de miracle.

marta ha dit...

Penso com l'òscar, començaré a pensar que la feina d'investigador que fas és una farsa, jejejejeje.

Bromes a part, crec que això de fer de traductor és interessant, com tu dius, si t'agrada l'obra. Si has de traduir lleis, contractes o coses semblants, llavors pots arribar a odiar-ho, crec.

Lluís Bosch ha dit...

Quan em dedicava a la literatura juvenil, em van traduir una novel·leta al castellà. A mitja traducció, l'editor no ho veia clar i em va enviar la part traduïda per veure què hi deia jo. De manera que me la vaig acabar jo mateix. Això sí: alls crèdits no hi apareix el nom de cap traductor, cosa que no sé si és correcta o no.

Allau ha dit...

Salvador, en referència a la traducció d'Ullals, se m'ha acudit una pregunta. Si te l'haguessis traduïda tu mateix, hauries cobrat més o menys o igual que un traductor professional?

Galderich ha dit...

Salvador,
Passa'ns el nom del llibre que has traduït i li demanarem a l'Allau que en faci una crítica, constructiva, eh!
Si no t'agrada la crítica sempre el pots escriure per queixar-te de com ha anat tot plegat...
Bones reflexions!

Aris ha dit...

al castellà hi han molts llibres traduits per sudamericans i es nota molt...en tinc un, l'Ulises del James Joyce que es massa...
i he llegit una de l'estranger d'Albert Camus que es dolentíssima...tot son girs i paraules d'estil latiamericà

Miratge ha dit...

Ai, que se'm gira feina! Però serà un plaer, com sempre!

SM ha dit...

Mequetefre, és cert, és unsa feina molt interessant (i difícil). Després d'haver-la fet respecto molts més els qui s'hi dediquen.

òscar, ara no tinc ni mig forat! :-)

marta, això també és veritat. I els llibres també es poden arribar a odiar. Però de tot s'aprèn...

Lluís, això passa sovint: si l'autor s'autotradueix no figura ennloc i, sovint, ni cobra.

Allau, la resposta és depèn. Com li deia al Lluís, a vegades l'autotraducció és pro bono. però en aquest cas he aprticipat i cobrat igual que qualsevol altre professional.

Galde, sí home! Per sort la mena de llibre que he traduït és dels que no caurà mai a les mans de l'Allau. Veient com n'han sortit parats els qui tenen més experiència que jo, millor no m'arrisco a ser trinxat per l'Allau.

Miratge, un dels meus objectius en aquesta vida és donar-te feina... ;-)

tirantlobloc ha dit...

SM, disecrepo amb la darrera frase "treballar per a un altre autor". Per a que una traducció sigui bona... i útil, ha de tenir personalitat i ha de ser literatura per ella mateixa. Així doncs, en una bona traducció, s'ha de treabllar AMB un altre autor.

... segons el meu parer... és clar...

SM ha dit...

tirant, a vegades treballes CONTRA l'autor, però sempre a favor del llibre, que és el que de veritat importa.

Joan ha dit...

No trobes que això de traduir-te a tu mateix ... no és traduir?

Tu mateix admets una certa reescriptura revisionista, i això no deixa de ser un lleig al traductor que es veu molt limitat en aquesta tasca. La dificultat de traduir és justament el fet d'haver de respectar al màxim l'original. Si no el respectes, reescrius. I això, que per un autor és factible per un traductor és heretgia.

Segur que trobes un racó. La creació és com l'aigua, sempre troba el seu camí.

SM ha dit...

Joan, en part tens raó. Més que una traducció seria una revisió. El cas d'Ullals és una mica diferent perquè hi ha un coautor, per això no em podia desviar massa.

XeXu ha dit...

El teu curriculum no hi cap en un paquet de 500 folis, oi? Ja tens una altra vessant de la literatura assolida, ets un paio multi-usos!

oscarazalbloc ha dit...

Doncs jo encara tinc vocació d'escriptor i traductor. Dic encara perquè sempre és més fàcil no aconseguir una cosa que aconseguir-la i ens pinten el món de la traducció massa negre per a voler temptar la sort. Com en aquesta entrada, mai no acabes de saber si el missatge era positiu o negatiu.

De moment només tradueixo el meu propi bloc (he estat centrat en altres dedicacions acadèmiques) i ja començo a dubtar si cal fer-ho...

Assumpta ha dit...

En SALVADOR, com a bon científic que és, es va clonar.

O sigui... no és un SALVADOR MACIP, són tres.

Evidentment, han d'anar molt d'acord en quant a horaris i tal (no poden aparèixer dos al mateix lloc a la vegada, o estar fent un acte públic al mateix temps a diferents llocs del planeta) però aquesta triplicació d'en Salvador és -i no ho dubteu- el que el permet complir una jornada laboral, escriure llibres, tenir un blog actiu i fer vida de família.

Dit això, afegiré que estic totalment d'acord en que els autors s'haurien de traduir ells mateixos sempre que fos possible.

Imagino que ha de ser horrible traduir un llibre amb el que no estàs gens d'acord... o al qual donaries un final totalment diferent :-)

Assumpta ha dit...

Ostres, jo fa temps traduïa el meu propi blog ;-)

Tot té una explicació... (que no interessarà a ningú, però que em fa gràcia escriure) Jo tenia un blog de "Bloc.cat" (crec que es deia) i era tot en català i funcionava fatal. No crec que arribés a tenir-hi mai més de quatre o cinc posts.

Al mateix temps, com estava en un grup d'Internet que hi havia molta gent de l'estat espanyol i de sud-Amèrica, doncs vaig obrir el que ja tinc en castellà...

Però no m'agradava massa això dels blogs...

Finalment em vaig enfadar amb bloc.cat, el vaig tancar i vaig convertir l'actual al català. Evidentment, si només en podia tenir un, havia de ser en català. Però hi entraven tres persones d'Argentina... i em vaig acostumar a fer la traducció del post en el primer comentari.

Era bastant cansadet (i més, pel sou que em pagava a mi mateixa!) però quan més m'agradava era quan havia de traduir un relat perquè, tot i que no pretenc en absolut comparar-ho a un llibre, si que em feia gràcia aquesta llibertat que esmentes per canviar tot el que volgués per tal que, sense perdre el sentit, quedés més o menys bonic.

Apa, ja està!!. Em faig gran, necessito explicar batalletes...

SM ha dit...

XeXu, m'ha fet gràcia això dels 500 fulls! M'hi vaig acostant...

oscar, el meu missatge era positiu i negatiu ;-). La feina de traductor no és que estigui massa ben pagada (tot i que en el meu cas no em puc queixar) i normalment s'ha de fer a corre cuita. Però és interessant.

Assumpta, aixo ho van fer servir per a una pel·li (Multiplicity) i jo em vaig quedar amb la idea que la clonació pot resoldre un munt de problemes. ;-) La batalleta de la traducció està bé. Però com tu dius, traduir sense cobrar es massa pesat!

Assumpta ha dit...

Et va donar la idea una pel·li i tu ho vas fer, segur, segur :-DD

La lectora corrent ha dit...

Salvador diu: "La feina de traductor no és que estigui massa ben pagada"

Has estat molt prudent perquè, en general, està MOOOOLT MAL pagada. A més, és un gos que es mossega la cua. Les editorials diuen que paguen poc perquè es tradueix molt malament i traductors i traductores diuen que, amb la tarifes que els paguen, no poden dedicar prou temps a fer una bona traducció.

Crec que cap dels dos sectors té raó. Si jo accepto de fer una traducció, em paguin el que em paguin, procuro fer-la bé. Però d'on no n'hi ha no en pot rajar i hi ha molta gent agosarada que no coneix bé la llengua original ni la destí i es presenten com a traductors.

I no vull allargar-me més, però podria explicar moltes històries del món de la traducció, especialment sobre les misèries d'algunes editorials.

Alba ha dit...

text i comentaris, amb el vostre permís, els/us faré servir a classe! :)

que bé que això de la traducció desperti tot aquest debat! tot i que cada cop menys, sovint els traductors tenen una mena de superpoders que els fan invisibles

SM ha dit...

Alba, tens permís per usar el que vulguis. Els pobres traductors necessiten (necessitem) tot el suport possible per deixar de ser invisibles.