dilluns, 11 d’abril del 2011

Dilluns musical: balades dels 70.

El dilluns musical de la setmana passada em va donar la idea de fer aquest Top 5 de les millors balades de grups de rock dur dels 70 (dels 80 seria massa fàcil, perquè les balades ensucrades eren un element bàsic dels grups de Hair Metal). És també un homenatge a unes històriques cintes de caset que un amic meu solia gravar-li fa unes dècades a la meva futura dona, plenes de perles com aquestes. La sessió d'avui és una mica retro, però a veure què us sembla.


Comencem amb els Deep Purple. No eren molt de cançons lentes, aquests nanos. Aquesta és l'única balada de l'alineació clàssica, i els deuria fer tanta vergonya que la van condemnar a una cara B. Però és impressionant. Deep Purple, When a blind man cries (1972).



Una anys després, ja amb David Coverdale al micròfon, van ser més agosarats i van incloure la balada de rigor al disc Stormbringer. Aquesta és una autèntica meravella del gènere, de les de tancar els llums i encendre espelmes. Deep Purple, Soldier of Fortune (1974)



Per seguir dins la mateixa família, la primera formació de Rainbow va fer un parell de balades molt bones, totes dues curiosament amb la paraula rainbow al títol. Una ja us la vaig posar fa uns mesos, avui toca l'altra, del primer disc homònim del grup. Molt maques les imatges que hi ha posat al youtube. Rainbow, Catch the Rainbow (1975).


Canviem de terç per anar a una altra branca del rock dur anglès. Black Sabbath tampoc no es va prodigar gaire en el tema de les balades. De fet, em sembla que aquesta és l'única que va gravar la formació original. Tota una sorpresa, encara que no té el nivell de les tres anteriors. El vídeo de les floretes és bastant ridícul, perdó. Black Sabbath, Changes, Vol.4 (1972).



Tanquem amb l'altre grup de rock dur clàssic que quedava, Led Zeppelin. No és ben bé una balada, almenys no en l'estil de les altres, però és una de les millors "lentes" que tenen i mereix estar en aquesta selecció. Led Zeppelin, Going to California, Led Zeppelin 4 (1972). I fins aquí la lliçó d'història d'avui! Si s'us n'acut alguna altra a l'alçada d'aquestes ja m'ho fareu saber.

1 comentari:

Mr. Aris ha dit...

molt bona selecció, pensava que de Led Zeppelin posaries Escales cap al cel, tot i que reconec que és massa típica