divendres, 8 d’abril de 2011

Bizarre love triangle (part 2): the next generation.

La vida sentimental del meu fill de tres anys i mig em té fascinat. El darrer cop que us en vaig parlar es trobava ficat en una mena de triangle amorós amb tots els números per acabar en tragèdia. Doncs ha passat tot el contrari. El nano i les seves dues xicotes "oficials" conviuen en un feliç equilibri mormònic que té tota la guarderia destarotada. Les dues l'esperen cada matí per esmorzar plegats (normalment les criatures van menjant a mida que arriben), es fan un petó quan es veuen (sense donar-hi importància, talment com si estiguessin casats), escullen els mateixos plats a cada àpat, van a tot arreu plegats donant-se les mans, i les noies ja no es barallen per asseure's al seu costat (una a cada banda i tots tan contents).

Però la cosa no acaba aquí. L'altre dia vam anar a casa uns amics, que tenen una filla un any més gran. Ella i una veïna de la mateixa edat que corria per allà es van emportar el nano a l'habitació de dalt per jugar una mica. Al cap d'una estona pujo a veure com els va i me'l trobo amb els pantalons baixats, els calçotets a mitja cama, i les dues mosses mirant al sostre fent-se les despistades. Em van dir amb tota naturalitat que estaven jugant a pares i a mares. No vaig gosar preguntar quina escena de la vida familiar inentaven reproduir. Si el meu fill és capaç de mantenir aquest interés que desperta en el sexe contrari fins la pubertat, li auguro moltes més hores de diversió que no pas les que vaig tenir jo. 

Li explicava això al meu pare  i l'home no podia evitar fer cara d'estar orgullós. Ell, tres quarts de segle a l'esquena, sempre elegant, amb una cabellera blanca que ja la voldria per mi i amb gairebé quaranta-cinc anys d'historial de monogàmia practicant, té tota una col·lecció d'anècdotes relacionades amb senyores i senyoretes que li han fet proposicions deshonestes. La més recent, de fa uns mesos, quan es va ensopegar ni més ni menys que amb la Maruja Torres al Passeig de Gràcia. La bona dona va aturar-lo per xerrar amb ell i li va engaltar a la segona frase que li agradaria conèixer-lo millor, i no precisament per  jugar al bridge. Tot això sense haver creuat mai abans ni una paraula. N'hi ha per treure's el barret.

Per desgràcia, aquest curiós gen del magnetisme sexual dels Macip deuria saltar una generació, perquè a mi no m'han passat mai aquestes coses. El més semblant potser va ser fa cosa d'un any, quan una nit buscava un taxi a Barcelona i un d'ocupat va parar davant meu. Mentre una noia jove i de bon veure en baixava, li vaig preguntar al conductor si estava lliure. "Com un ocellet", em va contestar ella per sorpresa. L'estona que vaig tardar a processar la informació va ser suficient per què l'"ocellet" hagués volat una cantonada més enllà, esperant encara una paraula meva que l'aturés. D'aquí uns anys, quan en els sopars familiars el meu fill i el seu avi s'expliquin amb picardia els seus grans èxits, almenys jo podré citar l'episodi del taxi i no passar a la història com l'ovella negra de la família.

11 comentaris:

marta ha dit...

Ostres, amb el teu pare i avi del teu fill. El meu d'avi també era bastant seductor, a veure si els meus dos fills tb gaudeixen de tal sort :)

Molt divertit el text!

tirantlobloc ha dit...

Està clar que el teu fill és un latin lover!!!

Posa'l a prova a veure si té el mateix èxit a les platges de Blanes aquest estiu amb el personal femení autòcton!

Adbega ha dit...

El teu fill és un seductor!
Si aconsegueix mantenir aquesta harmonia entre totes les dones que l'estimin a la seva vida, potser s'haurà d'instal·lar en la poligamia!
I lo del teu pare amb la Maruja em sembla de pel·lícula...

Galderich ha dit...

Això del teu fill no té mèrit perquè forma part de la promiscuïtat actual, una manera diferent de veure la vida. D'aquí a tres anys ja veuràs com el tema de la compatibilitat que ara porta tant bé aquest trio salta pels aires.

I el tema Maruja Torres, ho sento, però tampoc té cap mèrit... ;.)

Aris ha dit...

I es que els Macip sou uns Dandys...i més el teu fill, triomfant com el Banderas i el Bardem a Anglaterra...De fet, les angleses a Blanes i a la Costa Brava, veig que van a la caça...doncs imaginat si els hi porten a casa seva.
Home, a lo millor gràcies al teu pare encara podries guanyar el planeta o un d'aquests guardons...

jomateixa ha dit...

ja passa això de saltar-se una generació... jeje

Lluís Bosch ha dit...

Justament ara vinc d'un altre blog on parla de coses similars: una mare explica que la filla, de 4 anys, té el primer nòvio. després de dur uns anys a centres d'infantil i primària, en podria explicar unes quantes, però ho resumeixo dient que això és la normalitat absoluta en aquestes edats. Dit d'una altra manera, em sorprèn que d'adults els humans ens dediquem a una cosa tan antinatural com el matrimoni.

LEBLANSKY ha dit...

No ens enganyem: l'AJ Macip, amb el seu look Cary Grant i l'aire de gentleman madur del Maresme, ho té molt facil :)
Però això del "com un ocellet" cal dir que també mereix una menció d'honor.

SM ha dit...

Adbega, si segeux així l'envio a l'escola a Salt Lake City. Les coses que li passen a vegades al meu pare són realment de pel·lícula...

Galderich, qeu tires per terra l'apunt... tingui molt o poc mèrit, el cert és que a mi no em passa ni això!

Aris, no havia pensat en explotar el meu pare per guanyar premis... ho hauria de provar.

Lluís, recordo que un apunt anterios ja m'avisaves d'això de la multiplicitat de parelles a aquestes edats. S'ha complert la teva profecia. Què ens passa als adults que abandonem els nostres instints d'aquesta manera?

Leb, tu pots donar-ne testimoni. Contra els gens del meu pare no tinc res a fer!

XeXu ha dit...

Com en sabeu els Macip! Està molt clar que ton pare i ton fill tenen algun gen especial que els fa atractius. No sé si el teu al·lel és l'apropiat, però mira-ho pel cantó bo, almenys tu pots estudiar qui és aquest gen i fer diners en patentar-lo!

Joan ha dit...

A veure, no ens confonguis, que el científic ets tu i aquestes coses ja les hauries de saber. Si ve del teu pare i ho té el teu fill, jo diria que ha hagut de passar per tu per força. Una altra cosa és que sigui una 'habilitat' que no has desenvolupat, però tenir-la la tens.

No, no t'animo a practicar que sent home casat queda lleig.