La pregunta que s'està fent és una variació de "Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un estat independent?". El problema és el concepte de Nació Catalana, que alguns no veuen que és molt diferent al de societat catalana (usat també molt aquests dies, sobretot al costat de l'adjectiu "complexa" quan s'ha volgut invocar el seny més que no la rauxa). Potser hauríem de pensar-hi una mica més, perquè jo no crec que el padró sigui la millor manera de definir una Nació sense estat. Em sembla que hi ha altres factors més importants que la delimiten, més que no pas el lloc on vius, on has nascut o d'on venen els teus pares. Fins que això no quedi més clar, és una mica absurd seguir endavant. Perquè s'està convidant a decidir el futur de la Nació Catalana a un nombre important de persones que no crec que tinguin el dret de dir que hi pertanyen.
13 comentaris:
Ostres, m'he quedat embovat mirant el baròmetre de comunicació i cultura, és un bon treball i aporta moltes dades. La veritat és que al nostre país, o digues-li com vulguis, tenim un problema, i molta gent no el vol veure. Moltíssima gent no té cap interès en la independència, perquè senzillament no es senten identificats amb la terra on viuen. Molts d'aquests són catalans. D'altres no. El primer problema a solucionar és aquest, que la gent hi cregui. Si només hi creiem una petita part, mai anirem enlloc.
Més d'una vegada he pensat en aquest sentit.
I oferir una resposta és molt complicat. És el problema - l'avantatge- de viure en un país sense Estat, que ser català és una voluntat, que va molt més enllà del padró.
No crec que sigui català tot aquell qui "viu" a Catalunya. Però... quina resposta podem oferir, què podem fer? la única opció que veig és la de la pedagogia, i és complicada, perquè generar la "voluntat de ser" en aquells qui no la tenen és pràcticament una tasca titànica.
Però, si no ho intentem mai aconseguirem asprirar a més.
*Sànset*
El tema de qui ha de votar ha estat sempre molt discutit (censatari, femení...) i en aquest cas jo crec que s'hauria d'haver optat pel cens electoral (amb majories d'edat incloses). Fer-ho diferent comporta problemes.
I la pregunta... sempre han de ser complicades les preguntes? No es podia haver inclòs una tercera línia federal a les preguntes?
Jo formo part d'aquest 80% amorf i discontinu que no ha participat al referèndum. Tot i que celebro que es facin consultes populars i crec en la democràcia participativa, no em sentia qüestionat. Segurament (com a molts d'altres) ens faltava una opció -la federalista-. Però és veritat que això de "nació catalana" no sona bé. Crec que els científics en dieu "concepte borrós".
"Català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya", això era fals fa 40 anys i segueix sent fals ara.
No podem imposar la catalanitat a qui no vol ser català. I tampoc podem deixar que decideixi el futur del Poble Català qui no és part d'aquest poble.
Crec que en aquestes consultes participa qui creu que hi ha de dir la seva. Qui no ha volgut participar per no identificar-se amb la "nació catalana" després que no vingui demanant res. També podien votar no.
Quant a l'opció federalista, no cal fer un referendum d'aquests per plantejar-la. Plantegeu una reforma de les lleis espanyoles actuals i ja està, no? Total, per seguir a Espanya... Per cert, el PSC que va governar a Catalunya i que tenia un "govern amic" a Espanya és federalista, no? Com és que no es va avançar en aquesta via? Que això del federalisme no sigui una entelèquia de certs catalans amb síndrome d'Estocolm o amb por de fer-se grans...
jo crec que tenen que votar només els que paguen els impostos que es queda madrid, o sigui, els que estem censats electoralment
i la pregunta tindria que ser
"Vol que la comunitat autonoma de Catalunya es converteixi en estat propi?"
Doncs a Mataró la pregunta va ser: "Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". I crec que estava molt ben formulada.
Per mi, català sempre ha estat, és i serà aquell qui ho vulgui ser i se'n senti.
He rellegit un parell de vegades el post i encara no sé si ho he entès. ¿Quin seria el criteri que proposaries per determinar qui ha de tindre el dret a decidir? (Em refereixo a un referèndum oficial i vinculant, és clar; per consultes com aquestes em sembla irrellevant).
Bé, aquesta era exactament la pregunta, Brian. No crec que donar una resposta sigui fàcil. Dit d'altra manera, no crec que sigui tan fàcil definir què vol dir ser català, com demostren alguns dels comentaris.
Jo també estic d'acord que la catalanitat ni s'imposa, ni és un dret adquirit. S'ha de desitjar i s'ha de guanyar.
Tot i que sembla complicat, el criteri que es pot fer servir és el que s'ha fet servir en altres referèndums internacionals d'aquest tipus; i tenint en compte que no som un proto-estat com Eritrea ni Sudan del Sud, vota el ciutadà (español que encara ho som) censat i amb dret a vot segons la legislació del territori que es vol separar o s'aplica la carta de descolonització de la ONU.
Alyebard:
no tenim llei electoral pròpia, així que ens regim per l'espanyola.
A les nostres eleccions només voten els que tenen passaport espanyol i estan empadronats a Catalunya en el moment de convocar-se les eleccions. És a dir: un andalús que porta sis mesos a Catalunya pot votar, un anglès que porti vint anys (com Matthew Tree) no pot votar.
És més, voten els espanyols que viuen a l'estranger i el seu darrer empadronament és a Catalunya.
Més info: http://descans.blogspot.com/2009/11/la-llei-electoral-catalana-opinions.html
Tens tota la raó, per això s'haurà de vigilar que no creixi el cens electoral de cop, com va fer el Marroc amb el Sàhara, que va empadronar tot de militars i funcionaris. Per això deia que potser caldrà una supervisió internacional. A més, crec que el criteri ha de ser diferent: model Kosovo o Montenegro. Primer proclames la independència des del Parlament. Després fas un referèndum. Però mentre estant ja pots ser i actuar com a Estat Sobirà.
Publica un comentari a l'entrada