Què regalaré aquest Sant Jordi (II)

Ja sabeu que no m'agraden els contes. Però conec gent que no té aquests problemes etico-estètics amb la narrativa curta i que també mereixen que els regali un llibre per Sant Jordi. Els escollits rebran un d'aquests interessants reculls de la collita d'aquest any, que he llegit i guadit darrerament (Llegit? Gaudit? M'estaran canviant els gustos?).

Per un costat, l'Ebrenc Joan Todó debuta en aquest gènere (i va acumulant lloances) amb A butxacades, un conglomerat molt heterogeni d'històries  capaç de passar del drama a l'humor sense cap mena de dubtes existencials. Crec que el mèrit més gran d'aquest llibret color taxi, preciosa edició de can LaBreu, és revelar-nos una nova veu amb coses a dir i les eines per dir-les. A estones no et cal fer gaire més que deixar-te portar plana enllà gronxat per l'habilitat minuciosa però desenfadada que té en Todó de descriure el seu microcosmos particular. És clarament una pista de proves (tots hem passat per aquí: el conte kafkià, el pujat de to, el que vol escandalitzar el lector...), i això fa que m'agradi més el recull: serveix com a preludi de les coses bones que vindran si l'autor escolta els seus lectors i tria provar un llarga durada pel camí on es veu clarament que se sent més còmode. 

El darrer cop que vaig veure en Carles Bellver em va dir que no tornaria a publicar cap llibre, si més no de la manera tradicional. M'alegro que no s'hagi fet cas i ja tinguem a les llibreries L'home del calendari, la seva nova col·lecció de relats que ens arriba de la mà de la gent sempre inquieta de Tria llibres (atenció a la impactant portada d'Oriol Malet). Al Carles no li cal provar res perquè ja ha demostrat fa temps que ha trobat la seva vocació: contista realista-fantàstic amb ganes de transgredir tòpics i estructures. Segueixo al Carles des de molt abans d'haver creuat una sola paraula amb ell. Segurament des del dia que li vaig descobrir aquesta passió que compartim per Lovecraft. Sempre he gaudit de les seves històries. És normal que quan em va enviar fa uns mesos en primícia el manuscrit que encara no era llibre, jo ja estigués convençut que m'agradaria. I així ha estat. Una col·lecció de retalls de lal vida d'un alter ego que té entitat pròpia i s'immiscueix en la vida de l'autor amb una obertura Pynchoniana i continuant amb referències a Wittgenstein, Boris Vian, Perucho i Hergé. Si mai no heu llegit res d'en Carles, aquest és un bon lloc per on començar. I si ja heu llegit algun dels seus llibres, tot això que he estat dient no us vindrà de nou.

Un altre contista professional és en Jesús Maria Tibau, que a aquestes alçades ja no caldrà que us presenti. El seu cinquè llibre de narrativa curta, I un cop de vent els despentina, torna a lluir una d'aquestes portades magnífiques que li fan a Cossetània. I a part d'això i del que he vist als webs no us en puc dir gaire més, perquè encara no he tingut temps de comprar-me'l. Regalaré un llibre sense haver-lo llegit abans per saber si val la pena? En aquest cas, no hi ha cap problema. Tinc els seus reculls anteriors, i si una cosa es pot dir d'en Tibau és que és un narrador sòlid que no decebrà mai els seus fans. Té un estil consolidat i un ample ventall de temes que li agraden. Quan agafes un llibre amb aquest segell de qualitat saps perfectament què t'hi trobaràs. És apostar sobre segur. Conec uns quants amics que estaran encantats de rebre la següent entrega de la biblioteca Tibau. I sé segur que en Jesús no em farà quedar malament.