És veritat, però us haureu de llegir l'entrevista (un gran treball del Marc Moreno) per entendre el matís. I si esteu avorrits, aquests dies el Sebastià i jo també hem xerrat per Periódico, pel Diari de Girona i pel Taller de letras. I ja han penjat la divertida entrevista "dels calçotets" a L'Illa dels llibres (ja veureu per què ho dic).
8 comentaris:
Això de les "dues cultures" ha canviat. N'hi ha uns que sabem alguna cosa de la nostra especialitat científica (som al 2011, i no es pot abarcar tot) i tenim certa afició literària.
I després estan els "ignorants diplomats", els que amb l'excusa de tindre un títol d'humanitats o ciències socials, es volen eximir dels coneixements científics i tècnics que exigim als estudiants de l'ESO.
el generes els possen a la biblioteca per poder classifica els llibres
Qui fos com els del renaixement que ho podien tocar tot!
M'ha fet gràcia doblement l'entrevista perquè, casualitats de la vida, ahir mateix llegia aquest paràgraf en un llibre d'assaig que m'han recomanat (i que em temo que no llegiré...). Copio literal del castellà perquè (de moment ;) ) no està traduït al català:
Los editores se sentían confusos ante el borrador de su libro. Ella no podía siquiera contestar la primera pregunta que le planteaban:”¿Es ficción o no ficción?”. Tampoco sabía como responder a la pregunta “¿para quién está escrito su libro?”, cuestiones que aparecían invariablemente en los formularios de propuesta de contrato editorial. Le decían: “Debe saber usted quién es su público” y “ los aficionados escriben para sí mismos, los profesionales lo hacen para los demás”. También le dijeron que se ajustara a un género preciso porqué “a los libreros no les gusta que se les confunda y necesitan saber en qué estante deben colocar cada libro”... etc.
(del segon capítol de "El cisne negro. El impacto de lo altamente improbable" de Nassim Nicholas Taleb.)
Quan us he sentit al Seb i a tu em trencava de riure pensant-hi!
La llegiré amb gust quan faci una pausa, perquè el títol enganxa.
Les etiquetes són un intent d'amputar la imaginació. La bona literatura és universal i ningú es preocupa per l'etiqueta.
Però vaja, de debò creus que ens interessa la teva roba interior? ^^
Josep, ja saps que jo sóc dels qui creu qu no hi ha excusa per saber certes coses, tant de lletres com de ciències.
Aris, gran veritat. És una de les meves màximes.
Alyebard, a mi no em talla haver nascut uns segles després...
b.a., un text fascinant. Probablement molt cert, el que descriu, però tan erroni!
Gràcies, Olga. Diuen que sí que enganxa. De moment encara no hem tingut queixes!
Joan, tinc la il·lusió que hi ha una tropa de fans post adolescents interessadíssimes en el tema de la meva roba interior. Passa que són massa tímides i s'amaguen a consciència.
Totalment d'acord amb la qüestió dels gèneres. Hui en dia no s'expliquen sense barreges i mixtures que en provoquen, tot plegat, nous usos i reinterpretacions de codi. Eixa és la gràcia, no?
Publica un comentari a l'entrada