Què regalaré aquest Sant Jordi (IV)

Ara em toca a mi, perquè per Sant Jordi també em faig regals a mi mateix. Aquests són els llibres que m'han cridat prou l'atenció com per acabar a la cistella. Com que no els he llegit, i són d'autors més o menys novells, vosaltres mateixos si voleu fer cas de les meves recomanacions personals. De vegades, el millor és llençar-se a la piscina i veure què passa. No hi ha res com el plaer de descobrir un autor nou que val la pena.

El Maic de la Tina Vallès l'han deixat molt bé a més d'un lloc. I pel que n'explica l'autora al seu blog, promet. És un altre d'aquests llibres que, per la seva temàtica, ha acabat en una col·lecció juvenil, com el nostre Ullals, malgrat no va ser escrita pensant específicament en aquest públic. La Tina escriu bé, com sabem els qui la seguim als blogs, i això és sempre una garantia.

A totes les llistes de recomants està apareixent també Primavera. estiu, etc., de la Marta Rojals, que fins i tot ha guanyat el Premi Exhaurim-lo. Encara no n'he llegit cap crítica negativa, cosa perillosa, perquè  en aquestes condicions qualsevol llibre corre el risc de no superar les expectatives. Però ens arriscarem. L'altre que té bon aspecte és Tots els dimonis són aquí, de Pere Antoni Pons. Per diversos motius segurament també cauran els Gats al parc de l'Alba Dedeu i La ciutat vertical, de la Bea Cabezas.

I Cabdills, de Marc Moreno, que té una trama tan descabellada que m'ha convençut a la primera. Mireu: "Han robat l’espasa de Vilardell d’un museu, però un jove historiador troba uns documents on es demostra que la verdadera espasa, amb els llegendaris poders que havien fet servir Jaume I i Lluís Companys, s’amaga en una església de Sant Celoni. La que ha desaparegut és una còpia falsa. Un diputat independentista de segona fila amb deliris de grandesa, un aspirant a polític que vol pujar ràpid, la Fundación Nacional Francisco Franco, els sectors polítics moderats del nacionalisme català i un vell milionari obsessionat amb la llegenda de Vilardell volen els poders de l’espasa. Els interessos de cadascun els mouran fins i tot a matar per esdevenir cabdills del seu món." Sona com la mena de coses que hauríem pogut imaginar en Sebastià Roig i jo en un dels nostres rampells creatius més desfermats. Només per haver gosat barrejar tots aquests elements val la pena donar-li una oportunitat al Marc Moreno.