I en una data capicua com avui, aquest blog fa sis anys. Com passa el temps, se sol dir en aquests casos. Quan vaig començar no em pensava que això dels blogs donaria per tant. A sota rescato la primera entrada de la primera època del bloGuejat, veureu com n'és, d'ingènua. Aquests darrers mesos han caigut les seccions habituals dels Dilluns musicals i l'Escollit (que ara apareixen i desapareixen quan els ve més de gust) i la freqüència d'entrades llargues ha baixat una mica. Des de principis d'any que estic també massa embolicat amb les altres obligacions mediàtiques com per comprometre'm a fer una disquisició setmanal, que era l'objectiu inicial. Tot i anar atabalat, el bloGuejat segirà en actiu, amb la seva freqüència erràtica, però m'haureu de perdonar que de tant en tant no sigui massa més que un abocador de links o d'anècdotes breus.
Per celebrar l'aniversari, i aprofitant que ara s'acosta la típica baixada d'atenció blogaire estival, el que faré és recuperar alguns posts de la primera etapa del blog, la que ja no està online, i que la majoria de vosaltres no coneixeu (en aquelles èpoques em llegien quatre gats). Serà un best of setmanal, o una programació de reposicions com les que fan les televisions, però prometo no deixar de banda els posts nous. Començo, com us deia abans, amb l'apunt que ho va engegar tot...
Inici
Dilluns, 11 de Juliol de 2005
Doncs comencem. Porto un temps pensant si val la pena afegir-se a la moda d'omplir el ciberespai d'informació inútil que només interessa al qui l'escriu (una bona definició d'aquesta plaga que la gent anomena blogs). Per un costat és l'acompliment del vell somni romàntic que tenim tots d'escriure un diari, però sense el glamour de les cobertes de pell i les planes que s'esgrogueeixen amb el temps. Per l'altre és clarament l'acte de narcisisme definitiu: ensenyar al món sencer tot el que et passa pel cap sense que ningú no t'ho hagi demanat. Desenganyem-nos: els bloggers són culpables d'aspirar a fer perdre el temps al major nombre de persones possible.
Per evitar ser acusat d'això darrer, he pensat en un truc: si no explico que he començat aquest projecte, almenys no em podran acusar de presumit. Sense un bon mecanisme publicitari, una plana web és bàsicament tant anònima com l'extracte del teu compte corrent. D'aquesta manera, aquestes planes quedarien a mig camí entre el diari tradicional (privat i secret) i el típic blog (cridaner i públic). Si algun navegant despistat hi va a raure per accident no serà pas responsabilitat meva!
I sobre què escriure? Hmm, qui sap? Em proposo d'entrada escriure només si tinc quelcom interessant a dir (o sigui, interessant per a mi, hauria de matisar), la qual cosa a més a més condemna aquest blog a l'aperiodicitat més absoluta. Veurem què passa.
41 comentaris:
Doncs ja hem vist que passa. Moltes felicitats per aquests 6 anys.
Moltes felicitats. I que n'han passat de coses en sis anys....
Felicitats per aquests 6 anys, que no són pocs en el món virtual! Desitjar que en siguin molts més, encara que sigui de manera irregular, però els compromisos ja se sap... Llarga vida al bloGuejat! Bé, una encara més llarga vida.
I pal que fa al post passat, tu mateix has vist com han anat les coses, penso que d'anònim aquest blog ja no en té res, i que sí, ens has fet perdre molt de temps amb les teves entrades! I de gust que el perdem.
Fotre, sis anys ja és una marca considerable. Enhorabona i que continue!
Sí sí, gairebé passes desapercebut a la xarxa. Gairebé :)
Ep. Moltes felicitats per aquests sis anys de bona feina...
Hipopòtam, ocellet, dues ovelles!
Fa sis anys no sabia ni què era un blog, però si hagués llegit el teu post segur que m'haguessis fet perdre el temps més d'una mica, o guanyar-lo, segons com es miri. Moltes felicitats i enhorabona!
Moltes felicitats!!
el primer apunt l'he trobat molt encertat!
Qui t'havia de dir que després d'aquest punt i final del primer apunt vindrien sis anys més d'escrits amb ganes i assiduïtat màxima.
En fem sis mes?
Doncs a fer-ne 6 més! Que aguantar-ne tants és tot un rècord!
Eiii, Enhorabona!!!!
Doncs 6 anys més tard trobo que el blog segueix essent just això (tot junt). Perquè tot i el narcissisme i escriure per un mateix resulta que també interessa als altres -de vegades- allò que escrivim...
Doncs res, malgrats els alts i els baixos i que la periodicitat blogaire ha baixat arreu sembla ue la cosa ens segueix interessant. A seguir escrivint i escalfant el caop al personal ;P
ah! i felicitats, obviously!
Ha, ha... veig que vam començar per la mateixa data però amb uns anys de diferència!
Felicitats i a portar-nos aquests apunts passats però actuals com el primer que vas publicar.
Felicitats!
Ei!
Moltes felicitats!
moltissimes felicitats i per molts posts!!!!
Mitja dotzena d'anys! felicitats! i trobo molt encerat recuperar els posts antics!
Servidor al 2005 encara estava aprenent a llegir ;)
Tanti auguri!
Felicitats, ja ets dels més vells...
Un autèntic veterà! Si n'has fet perdre de temps doncs, als estimats blogaires.
Per molts anys!
enhorabona, crac mediàtic
Moltíssimes felicitats, i a fer-ne molts més. Continuarem llegint-te i escoltant-te, ja ets un referent
L'any 2005 encara estaven de moda els blogs?
Com passa el temps, eh? Felicitats!
Felicitats! jo aviat en faré dos. Per cert, te sentit la veu per casualitat. Molt interessant l'insecte orquestre ;)
Moltes Felicitats pels sis anys, tot un rècord.
No pateixis per la freqüència més o menys erràtica de publicació, la qüestió és no perdre el contacte i per això m'alegra que diguis que el Bloguejat seguirà en actiu. No hi comento gaire però no deixo de llegir tot el que publiques.
PS: Avui he rebut l'exemplar d'Ullals que vaig guanyar al concurs de la Jomateixa. Ja l'he començat a llegir i no tardaré gaire a acabar-lo que és dels que no pots deixar. Pobre Vicent, com et passes... n'hauré de fer un post. ;-D
Ara em toca a mi felicitar-te. Jo, com passa amb els nens petits que en comptem l'edat per mesos, encara ho faig pel número d'apunts. Tu, com que ja ets grandet, ja ho fas per anys. Quants apunts pots haver penjat en aquests sis anys, si no és una indiscreció demanar-t'ho?
Entenc aquesta vocació mediàtica que tens, però jo trobo que els blogs íntim i personals tenen molt d'interès. Alguns tenen escasses visites i de vegades cap comentari. No obstant, a vegades en busco i n'he trobat de molt bons. Tenir més o menys públic no preocpa tothom, i de vegades aquest aspecte de diari personal pot arribar a tenir tant o més interès que altres opcions.
Sigui com sigui... felicitats pel sis anys de perseverança...! Es nota "l'ofici", amb el temps. I celebro que et proposis noves fórmules.
Per molts anys!
Ostres, sis anys!! :-))
Moltes, moltes felicitats!! Per molts anys més!! :-D
Felicitats!
Felcitats bloguejades!
Gracies a tots pels comentaris i per fer possible que la meva intencio original de fer un blog discret i amagat no funciones! Amb el vostre suport m'apunto a fer-ne sis mes.
b.a., hauras d'explicar una mica millor el teu missatge criptic!
McAbeu, espero que el Vicent et faci patir molt. Ja m'ho explicaras!
Girben, com que els de la primera fase ja no estan online no se massa be a quan puja el total de posts. Un dia ho compto i t'ho dic, pero passen de mil segur.
Lluis, estic d'acord que no cal que un blog sigui popular per ser bo. Jo tambe en segueixo d'aquests mes discrets i descobreixo perles de tant en tant.
Per molts anys, no sé si tens sensació de vertígen veient la de lletres juntes que has posat a la Xarxa, que no és ben bé el mateix que posar-les en paper, però vaja, me'n felicito per la part que en gaudeixo :)
I jo que m'havia esforçat a fer el comentari en anglès... sóc una incompresa!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies, Clidi!
b.a., hippo little bird two sheep? O em dius el codi que fas servir o què t'estàs fumant, perquè no ho pillo!
Consti que em sento molt, però que molt desgraciada:
hippo birdie two ewes
Ah, ara! El que em despistava era el teu accent... :-) Gràcies!
Doncs Déu n'hi do si em va fer patir. Si et passes avui pel Xarel-10, allí t'ho explico. :-))
Sis! El doble que jo... FELICITATS!!
Publica un comentari a l'entrada