Qüestió de llengües

Els llibres a vegades tenen històries curioses (aquí ve un altre making of!). La d'aquest va començar l'estiu passat, quan en Carles Roca-Font, que porta el blog miLLoringliX em va convidar a participar-hi amb tres nano-lliçons d'anglès. M'hi vaig apuntar de bon grat perquè la idea de compartir algunes coses de les que après per aquests móns anglosaxons de Déu en aquell format distès era una cosa que trobava original i em venia de gust. Poc sabia jo que això faria que un dels meus editors se li encengués la llumeta... Al cap d'uns dies teníem sobre la taula la proposta de convertir el miLLoringliX en un llibre.

Vam discutir-ho amb el Carles. Al principi jo dubtava si m'hi havia de ficar o no, perquè la idea original d'aquestes lliçons d'anglès comprimides era seva, per això vaig ser una mica cautelós. Però ell em va convidar molt generosament a anar a mitges i abans d'adonar-me'n, ja estava ficat de ple en un altre embolic. Era un projecte diferent als llibres que estava treballant llavors (acabàvem d'enllestir Ullals i El joc de Déu anava cap a impremta) i el cert és que em venia de gust una cosa breu i distreta abans de ficar-me en el següent projecte gros (el llibre de divulgació que estic acabant ara).

Des del principi vam estar d'acord que no tiraríem per la via fàcil. No m'agraden els llibres que simplement són versions escrites d'un blog. Són dos formats diferents que no es poden traduir d'una manera tan directa: coses que funcionen en un, són un desastre en l'altre, i al revés. Seguint una idea del Carles, vam optar per fer una versió paral·lela del miLLoringliX: crearíem un personatge de ficció i a través de les seves peripècies aprofitàriem per explicar alguna cosa útil. Així és com va néixer en Genís, el nostre protagonista.

Al llarg dels següents mesos, en Carles i jo vam fer que el Genís, un immigrant català a Anglaterra, passés una sèrie d'aventures relacionades amb l'idioma i amb adaptar-se a una nova cultura. Ens ho vam passar molt bé imaginant, complotant, escrivint, reescrivint i comentant la jugada durant llargues converses nocturnes via skype. Naturalment, jo vaig aprofitar per col·locar alguna de les anècdotes i observacions recollides durant aquests darrers tres anys i mig que fa que visc a les Midlands, com faig a vegades en aquest blog. En Carles també en tenia unes quantes, pels lligams familiars que l'uneixen a aquestes illes. Tot plegat em sembla que ha fet que el llibre sigui distès i molt més fàcil de llegir que no un manual d'idiomes, però sense oblidar que l'objectiu principal és ensenyar petites lliçons d'anglès sobre temes pràctics que normalment no s'aprenen a l'escola o a classes particulars.

I aquí el teniu, el meu segon llibre del 2011 (per mantenir el ritme habitual). A partir d'avui a les llibreries. Compreu-lo si voleu divertiu-vos i de pas aprendre alguna cosa d'anglès. Són dues bones excuses.