dissabte, 5 de novembre de 2011

El petit lord

El meu fill continua el recorregut lingüístic pel seu idioma d'acollida sense que nosaltres hi puguem intervenir gaire. Quan anava a la guarderia del barri, havia agafat ràpidament un accent propi de les Midlands (mancat de tes, com us explicava fa un temps), i deixava anar unes frases autòctones que ens deixaven amb la boca oberta. Ara ha arribat l'hora d'anar a l'escola. Com pares responsables que intentem ser, hem fet una recerca minuciosa de l'oferta educativa de la zona, i al final ens hem decidit per la que ens ha semblat que tenia més qualitat.

Les escoles angleses no són com les que surten a les pel·lícules antigues. Ja no semblen reformatoris nacionalsocialistes, però els agrada mantenir encara una mica l'aire de temples de la disciplina que tenien abans (cosa que a nosaltres ens va molt bé, amb aquest fill mig anarquista que ens ha sortit). Part del currículum inclou parlar amb la correcció adequada, naturalment, cosa que per a ells sembla voler dir deixar de banda els modismes locals i adoptar l'anglès estàndard que ens imaginem que parlen els estirats amb monocle quan van a caçar la guineu.

Així doncs, l'hereu ja ha començat a corregir-nos la pronunciació, com sabíem que havia de passar un dia o altre (espero que no s'acabi avergonyint de l'accent de guiris que tenen els seus pares). Però el que fa més gràcia és que comença a fer servir paraules "grosses" que abans ni se li haguessin ocorregut. Quan l'altre dia el nostre petit lord ens va deixar anar el seu primer indeed ens costava aguantar-nos el riure. Ho va complementar amb un certainly propi d'un discurs a la cambra dels comuns. Només li falta prendre el te amb el dit petit estirat.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Mare de Déu... això de l'indeed sona realment anglès... si arribeu a tornar cap aquí algun dia, el pobre xaval s'haurà d'acostumar a un llenguatge molt més d'estar per casa... però a casa no li parleu en català?

Yáiza ha dit...

Quina gràcia! A mi em sembla alhora estrany i graciós que marrecs tan petits parlin amb tanta gràcia un llengua que per mi és estrangera. La idea és "com pot ser que un nen de tres anys parli l'anglès millor que jo??". Ja sé que és una obvietat... però encara em sorprèn! De totes maneres, suposo que el petit també deu parlar català, no?? Poseu-li el club súper 3 pel canal internacional!

Tinc la sensació (o em transmets) que és tota una experiència, això de pujar una criatura en un altre país... si us hi quedeu, ell serà força més anglès que català. Però vosaltres sempre sereu força més catalans que anglesos. Déu ni do!

carina ha dit...

De fet... enriquidor sí que és, però no deixeu que perdi el català ni que el seu anglès acabi sent una mica catenglish, li donarà més glamour i més autenticitat, ja que som una raça i una llengua en perill d'extinció. Salut i feu-lo créixer

El porquet ha dit...

Mareta meva... a veure si acabarà convertint-se en un hereu digne de la millor nissaga Thatcher! ;p

Puigmalet ha dit...

Quan et demani el te "with a cloud of milk" comença a preocupar-te.

Discrepo d'això del dit estès. Jo ho he fet tota la vida (mon germà crec que també) i venim de pagès. Deu ser un acte reflex...

Brian ha dit...

En Ray Charles cantava Yes indeed i no crec que estigués educat a Eton :)

Veig la parròquia molt esvalotada per por de que "el petit lord" perdi el català. Tranquils, que allò que deia en Francesc Pujals de que els catalans tot ho tindrem pagat va una mica per llarg. De moment val més que parli un bon anglès estàndard i, com diu la bíblia, tot el demés li serà donat de més a més :)

Marta ha dit...

No parlo l'anglès però l'havia estudiat. Aquests dies estic veient la segona temporada de la sèrie Dawton Abbey, en versió original subtitulada, directament d'Internet i deu-n´hi-do les varietats linguïstiques que si poden sentir. Hi han actors, sobre tot senyores més grans que marquen molt aquestes tes les quals m'agrada sentir-les.

Assumpta ha dit...

Jo també aixeco el dit petit quan bec!! hahaha i des de sempre, de petita... tal com diu en PUIGMALET, deu ser un acte reflex... Recordo que ma mare se'n reia (amb carinyo, eh?) i em deia, "baixa aquest dit!" i jo ni me n'havia adonat :-))

Ja va bé, ja, que tingui un bon anglès, et podrà ajudar a la propera edició del MillorInglix :-DD

Aris ha dit...

L'accent es molt important, quan vas a buscar feina, prefereixen una persona amb l'Anglés de la Tacher que amb el del Beckham

tirantlobloc ha dit...

Quan digui 'preposterous', m'avises!

Clidice ha dit...

Els lingüistes seriosos parlen dels "anglesos", perquè té una quantitat d'accents brutal. Una meva amiga, que va viure uns anys a Austràlia, es va traslladar a un poblet prop de Cornualla i va haver d'"aprendre" anglès, no s'entenia amb ningú!

Assumpta ha dit...

Oh, però en Beckham guanyava molts calerons... més que la Thatcher, per molts que en guanyés ella...

Com se li dóna el futbol a l'hereu? :-))

SM ha dit...

No patiu, que a casa li parlem només en català (no em puc imaginar dirigir-me a un fill meu en una llengua que no és la meva materna), també l'aprèn. Però la immersió lingüística té molta força. A més, encara que no us ho sembli, l'anglès és molt més fàcil de parlar que les llengües romàniques. No cal conjugar verbs ni pensar en el sexe dels objectes! És normal que els nens el dominin abans i el prefereixin per comunicar-se. El meu fill creix en un entorn bilingüe però hi ha una llengua que té més presència que l'altra (de què em sona això?). Ens esforçarem per compensar-ho, i per ensenyar-li castellà també d'alguna manera, és clar, ja que podem.

De moment parla com la Thatcher però no juga a futbol com el Beckham, així que em sembla que no anem bé...

jomateixa ha dit...

Això de poder parlar amb més d'un idioma des de petit és fantàstic. Ho haurien de poder fer tots els nens, així de grans la comunicació seria més fàcil i segur que tots serien més tolerants amb les llengües.

La meva maleta ha dit...

No crec pas que el perdi, el català! Però d'aixonses...si veniu de vacances per aquí al estiu, no em donaria pas unes lliçons d'anglès?

Pago bé, i pot ser, en xuxes o bé dibuixos;
ell tria ;-P

SM ha dit...

jomateixa, jo ho tinc ben clar: com més millor.

La meva maleta, amb aquests sous que pagues jo crec que te les farà encantat! I si de pas practica una mica de català millor per nosaltres!

Yáiza ha dit...

Ui! Ofertes de feina?? Jo m'ofereixo de babysitter a la catalana, perquè el nen no perdi les arrels! Prometo fer-li botifarra amb seques per dinar, i llevar-lo cada dia amb els Segadors a tot volum! ;)