divendres, 9 de desembre de 2011

Els pastorets (II)

Doncs vam anar finalment a la representació nadalenca que us deia l'altre dia i, ja us ho podeu imaginar, tots els pares en vam sortir emocionats. Va ser una interpretació una mica lliure del tema, amb més extres que a una pel·li de Hollywood. Hi van desfilar un grapat de ratolins, vaques, ases i ovelles (?!!?), animalons cantaires tots ells. Semblava més una versió musical de l'arca de Noè que de la nit de Nadal (i confirmat: sense dimonis a la vista). No van faltar les corts celestials d'àngels bufadors, els tres reis i el trio protagonista. El nen era de plàstic i no va sortir del bressol. La Maria (que al final era només una) es va passar tota l'estona saludant com si fos el Papa (les salutacions anaven dirigides als seus pares, que no paraven de fotografiar-la) i el Josep va anar de poc que no desmunta tot el betlem, perquè no parava d'estirar la roba que cobria la porteria de futbol que feia d'establia. Per sort al final no va passar cap desgràcia. La nostra ovella va fer el seu paper amb la dignitat i la professionalitat que li correspon a un nen de quatre anys.

Un post de l'Olga Xirinacs em va fer recordar que nosaltres també fèiem saraus d'aquests quan era petits. La qual cosa no deixa de ser curiosa, perquè anàvem a una escola teòricament laica. Però cada any teníem la vella Quaresma, el xou de Sant Nicolau (d'una cruesa sorprenent, ja que el sant ressuscitava tres nens perduts que un carnisser malvat havia trossejat i donat a menjar als porcs), el dia de Santa Cecília... I és que les tradicions d'un poble estan molt lligades als rites religiosos arcàics (a part d'un grapat de costums paganes que hagin pogut colar-se pel mig), que pel fet d'estar integrats en la història pertanyen tant als qui combreguen amb la fe cristiana com als qui no. No em sembla malament. Independentment de les creences, és una manera bonica de recordar i honorar el nostre passat. 

Els de l'escola de l'hereu també ho entenen així. Oficialment la institució està adscrita a l'església anglicana, però com que vivim en una ciutat multicultural com poques, obren les portes a tothom i no discriminen. La Maria, per exemple, era índia, com una bona part de l'audiència, on s'hi podien veure uns quants turbants sikhs i musulmanes amb els seus vels. Ningú feia escarafalls al fet que l'estrella del dia era el fill de Jahvé. De la mateixa manera, em va semblar molt natural que unes setmanes abans a l'escola haguessin celebrat el Diwalli. Totes aquestes festes van més enllà de la motivació religiosa que les va originar. Són excuses per reunir-nos, divertir-nos, reflexionar i celebrar, i aquestes són activitats ben universals. Quan arribi el moment l'hereu ja triarà si vol seguir una religió organitzada, vol anar per lliure o simplement passa del tema. Serà la seva decisió. De moment ja està bé que l'exposin a les tradicions i les cultures de tots els pobles del món.

17 comentaris:

Aris ha dit...

Jo aquesta any serà el primer des de fa dotze que no tinc festival de Nadal i es que a l'Eso, a la meva escola ja no en fan. En part respiro alleugerit perquè estava fart de les empemtes pels pares per seure, de la bronca que em van ficar un cop per filmar desde massa aprop però per l'altre...son tant monos quan ho fan i li donen tanta importància ells, la nostra es passava unes setmanes abans assajant a totes hores...snif

XeXu ha dit...

Una mica delirant, tot plegat. Però la teva reflexió final està molt bé, què més dóna la religió si al final això era un festival pels nens? Era com tenir-los fent els jocs florals, per dir-ho d'alguna manera. Disfressats, dalt d'un escenari, fent un petit paper. Si ningú no s'ho pren malament, tots contents. I pel que es veu, per allà la idea que transmets està més que entesa. Doncs benvinguda sigui. I respecte a l'Hereu, ja triarà el seu propi camí, està bé que no el condicionis, però tots sabem que si els pares no són religiosos, el més probable és que acabi passant del tema. De totes maneres, que faci el que vulgui en matèria de religió, però on no el pots deixar campar lliurement és en el futbol, que sigui del Barça, això és innegociable!

Yáiza ha dit...

Ei! Què bé saber com ha acabat la història dels Pastorets anglesos! M'alegro que l'Hereu fes un bon paper, però era indubtable que seria així.

Em sorprèn i m'agrada el que expliques de l'escola. Està molt bé que facin per igual celebracions corresponents a diferents creences, sense distingir, només mirant una mica d'on procedeix el seu alumnat. I també em sembla bé la idea de no-influenciar l'Hereu. Si tot va bé, d'entrada tindrà una barrija-barreja i no sabrà què pertany a una religió i què pertany a l'altra, però a la llarga haurà conegut realitats força diferents i haurà triat amb criteri.

Saps? A mi a casa mai no em van dir ni ase, ni bèstia en el tema religiós. Passen absolutament. Però com que em portaven a l'escola de la parròquia, i després a una de monges (per conveniència, i no per creença), jo em considerava creient. I llavors què? Doncs... em vaig fer gran, i se'm va passar. ;)

Saluts a la ovelleta!

La meva maleta ha dit...

En el món en el que vivim, està clar que haurem d'acabar agafant el millor de cada cultura, sense deixar perdre les arrels pròpies...em sembla una actitud molt pedagògica i divertida.

Un aplaudiment per aquesta ovella! Mooolt beeeeeé! :-)

Galderich ha dit...

Genial festival i genial reflexió final.

El caos organitzatiu m'ha fet recordar un antic vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=jmzm5-glj3E

jaka ha dit...

M'agrada molt, comparteixo tot el que dius, però la meva filla sempre feia de dimoni i jo de petita també i es que ho trobaba mes "xulo". ha,ha, ara, als meus nets també procuro muntar-lis xous d'aquestos.

Alyebard ha dit...

Doncs trobo molt bé això del Diwali, millor que no la genial idea de no fer el festival de nadal perquè a la classe del meu fill hi havia 2 musulmans sobre 25. No fos cas que s'ofenguessin. Sort que la proposta d'aquesta professora la va tombar el Consell Escolar.

El porquet ha dit...

Una representació amb tant talent a l'escenari no podia acabar d'una altra manera, un èxit rotund!

És ben curiós el que comentes al final del mestissatge de cultures i religions que es van produir en aquest mateix escenari i entre els espectadors.

Malauradament crec que aquí encara no hem madurat tan com a societat per a poder veure aquesta mescla fantàstica de tradicions, sense tensions i sobretot, fent festa i passant una bona estona.

Els Estats Units, en aquest sentit, com en d'altres (malgrat els antiamericans s'estripin els vestits) ens segueixen anant al capdavant.

Brian ha dit...

Em sembla notable que a l'audiència s'hi poguessin veure turbants i musulmanes amb vels, i ningú fes escarafalls. No estic segur de que aquí les coses funcionin amb la mateixa naturalitat. Però l'UK ens porta uns quants anys d'avantatge en això de integrar la immigració.

Gemma Sara ha dit...

Al final, la baba multicultural és la mateixa baba :-).
Felicitats a l'ovelleta i també a l'escola, per integrar les diferents tradicions, sent oficialment anglicana.
L''any que ve, a primer, em sembla que ens toca escollir si volem l'assignatura de religió. D'una banda penso que no, per ser cohetents amb el que pensem, i de l'altra penso que està bé conèixer les diferents religions. La clau, crec, està en ensenyar el fet religiós sense fer doctrina.

Gemma Sara ha dit...

Ai, que no és baba, que és bava. La Baba és un girafa...

Marta ha dit...

Molts èxits per l'ovelleta!!!! recordo que quan era petitona els reis del pessebre que feiem a casa els avis es van descolorir, i vaig decidir tornar-los a pintar i ho vaig fer de negre, així el nostre pessebre els tres reis eren negres i l'avi sempre deia que venien de Gàmbia o Senegal...mestissatge de cultures!

jomateixa ha dit...

Aquest any treballaré pel festival de les meves filles i em sap un més que moltissim greu no poder-les anar a veure.
Per altra banda, resulta que la gran ha començat l'ESO i ara no van a la mateixa escola i el fet que no hi pugui anar m'estalvia tenir que triar a quina de les dues hauria d'anar a veure... "No hi ha mal que per bé no vingui".

Assumpta ha dit...

Suposo que la foto és la dels teus nens, oi? :-))

És que l'he estat mirant amb molt deteniment... tots els personatges... i especialment les ovelletes ;-)

Què macos estan :-))

SM ha dit...

La veritat és que els nanos (de totes les cultures) s'ho van passar molt bé preparant i representant l'obra. I els pares mirant!

XeXu, li estic fent pressing amb el Barça. Des de petit que té un equip i que li explico què vol dir!

Galderich, coneixia el vídeo i m'hi he sentit identificat... to i qeu el vestit d'ovella era més senzill.

Gemma, jo penso que les religions s´han de conèixer. Són una part important de moltes cultures, entre elles la nostra. Seguir-les o no ja és cosa de cadascú, i són decisions qeu es prenen d'adult, independentment del que diguin els pares.

Marta, genial la història dels tres reis negres!

Assumpta no, no són ells. No acostumo a posar fotos pròpies al blog... La producció era una mica més grossa (hi havia totes les classes de pàrvuls i feien bastant xivarri!).

Clidice ha dit...

Ja se sap, en aquest nostre país "o estàs amb mi, o contra meu" i això del respecte a la diferència es porta força malament. Afortunat el teu sheep de créixer en un lloc molt millor, amb més tensions, és clar, però més fructífer, de ben segur.

Assumpta ha dit...

Ah, precisament com es veia petita, jo he pensat que era una foto teva, real... i que havies fet que sortís d'aquesta mida, perquè els xiquets no fossin fàcils de reconèixer (a no ser que sabessis que eren, clar) :-)