dijous, 8 de març de 2012

Aprendre a llegir

És fantàstic veure com un nen aprèn a llegir. Gairebé sembla màgic que pugui reconèixer totes les lletres i que quan les ajunti hi vegi una paraula. Passa gairebé d'un dia per l'altre: de cop i volta una neurona es connecta i on abans només identificava sons, ara és capaç de processar síl·labes senceres. Impressionant, el cervell humà.

Aquest és un moment especial del nostre desenvolupament. Llegir no és una funció vital, ni tan sols imprescindible per socialitzar-se (els nostres avantpassats van sobreviure mil·lenis sense llibres), com ho pot ser caminar, parlar o dominar els esfínters: és un luxe. Un regal. Llegir obre les portes de la imaginació, del pensament. És potser el factor que més contribueix a la intel·ligència.

He de confessar que em fa enveja el meu fill, perquè ara està a punt de descobrir un univers tan infinit com fantàstic. Precisament el cap de setmana passat veia la carnisseria que Paul W.S. Anderson (un director de pel·lis de menjar crispetes que segueixo fidelment) ha fet amb Els tres mosqueters i recordava perfectament la sensació de gaudir com un boig quan llegia el llibre a setè de bàsica (assassinats, borratxeres, complots i adulteris i tot), i com el vaig explicar després a la classe (la professora feia que cada setmana algú comentés un llibre). Potser va ser el primer "clàssic" que em vaig empassar, i em va impressionar molt, en part perquè volia dir que començava a deixar enrere la literatura purament infantil, plena de fades i finals feliços. Què fantàstic seria tornar a tenir aquella innocència de lector verge. Quina sort estar a punt d'emprendre aquest fabulós viatge sense retorn.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Sense retorn i a la perdició, econòmica almenys! Ahir vaig fer comanda a Amazon...

És maco aquest post. Desitjo que l'hereu rebi totes aquestes ganes de llegir del seu pare (desconec les fílies de la mare), i si ens surt relataire també, l'imperi Macip perdurarà. I com que a més sembla ser que és un seductor, la cosa va per llarg!

Yáiza ha dit...

El teu desig de tornar a ser verge (com a lector) m'ha fet pensar en aquesta cançó:

http://grooveshark.com/#!/s/Ci+ncia+Ficci/4tikTz?src=5

Et poso els fragments que fan referència a això:

Saps que una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records? Jo vaig veure-hi la manera i vaix escriure per participar a les proves pilot. [...] I el que m'ha fet de traductor m'ha vist un pèl acollonit i ha dit: "Hi ha una part positiva. Que pel·lis, discos, llibres, llocs... Què donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia?".

No és el tema central de la cançó, però és un punt que em fa molta gràcia i m'hi has fet pensar clarament. Ara, et recomano la cançó sencera, que és de les meves preferides! (Juro que els Amics no em paguen per fer publicitat -ja m'agradaria-).

I deixant això... sí que és fascinant veure com un nen comença a llegir. Jo ho vaig mig veure quan feia repàs a una nena (però ja tenia 7 anys) que no llegia i la vaig veure aprendre'n. Però clar, si tracta del teu fill... ha de ser genial! Ara... confessa la veritat: estàs desitjós que domini la lectura per tenir un nou lector, eeeeh! Però encara passaran uns anyets fins que l'hereu es pugui submergir a Ullals!

PD: Compreu-li els llibres del Pau i la Laia, eren súper macos! Il·lustrats per la Pilarín Bayés.

jomateixa ha dit...

i quan els veus tant concentrats en el que llegeixen...
fa sentir orgullós oi?

Clidice ha dit...

M'has fet recordar l'avidesa amb què devorava llibre rere llibre. Ara, si bé llegeixo força, no la tinc. Tens raó, enyoro aquells temps, envejo l'hereu Macip.

Galderich ha dit...

L'emoció de l'aprenentatge és sensacional. A més explicat d'una manera molt emocionant. Endavant amb l'hereu!

joan gasull ha dit...

tot i que l'experiència em diu que quan son un pèl més grans.....hi has de posar molta mà per que no deixin de fer-ho i els hi acabi agradant. Videojocs i televisions son armes de destrucció massiva de ganes de llegir per les ments vulnerables

Pons ha dit...

jo no vaig gaudir llegint fins que vaig deixar la uni i vaig deixar de llegir per apendre i vaig començar a llegir per autèntic plaer

Aris ha dit...

ei, ja tinc el chrome
volia dir-te que mentre no et passi com a mi amb la meva filla que només vol llegir en digital que no li agrada el paper...horror...

SU ha dit...

Salvador,

Guardaré aquest apunt en lloc principal... Pensa que ara m'emociono quan els meus nanos (3 anys i mig) identifiquen les lletres dels seus noms!!!

El dia que comencin a llegir... uff, explotaré?

Una abraçada, gran, gran!

SU

Anònim ha dit...

Amb quina llengua? Parla català i anglès?

Gràcies

Salvador Macip ha dit...

XeXu, ah, sí, és la ruïna! No sé si l'hauríem d'encoratjar! I a escriure encara menys, que això sí que és ruïnós!

Yáiza, no coneixia la cançó, gràcies. M'ha agradat la lletra. El nano ja és un fan dels meus contes infantils. Ara he de seguir escrivint coses per a cadascuna de les edats que ha d'anar superant! ;)

joan, suposo que més endavant els problemes són uns altres. Però de moment llegir encara pot competir amb veure la televisió!

Pons, molt cert això que dius.

Aris, ben retornat! Mira, digital o no, llegir és el mateix...

SU, moltes gràcies! Ja et queda poc, ja veuràs que emocionant és.

Anònim, parla català i anglès, però llegir de moment només l'ensenyem en anglès, que és el que fa a l'escola, perquè no s'emboliqui. Els sons són massa diferents.

La. ha dit...

Una mica d'aquella sensació de lectora verge em queda cada vegada que m'acabo un "Llibre D'Aquells" (d'aquells que et sap greu, d'aquells que et fa enveja que algú altre llegeixi, d'aquells que maleeixes quan algú en fa una pel·li).
Tan de bo l'hereu en gaudeixi d'això que acaba d'aprendre a fer! :)