dimarts, 6 de març de 2012

El futur de les universitats i altres coses


Aquest diumenge passtat, en Sebastià Roig, amic i company de trapelleries literàries, m'entrevistava al dominical del Diari de Girona (feu clic aquí per llegir-ho). Com que em coneix bé, em va donar l'oportuntiat de parlar de llibres, de ciència i de tot de coses interessants (així dóna gust). Entre elles, dels estranys prejudicis que tenim a casa nostra amb la literatura fantàstica, no sé què en penseu, d'això. A més, em sembla que és el primer cop que em comparen (per escrit) amb el Taz, l'hiperactiu diable de Tasmània, cosa que em fa molta gràcia.

També vaig poder opinar sobre l'ensenyament universitari, un tema ben present aquests dies. En Jordi Xargayó, al mateix diari, deia que cal una reforma i estava d'acord en general amb el meu punt de vista, que em temo que no és el més popular, darrerament. Està clar que cal fer alguna cosa, això sí, perquè amb els recursos que tenim el model actual és insostenible. I cal pensar bé en les conseqüències, perquè l'educació, junt amb la sanitat, és possiblement el més important per un país (i sí, poso totes dues coses per davant de la inverstigació, que no sigui dit que sempre em queixo del mateix!).

Bonus per als tafaners: a la foto que acompanya l'article hi podreu veure, de fons i per primer cop en la història, una petita mostra de l'eclèctica llibreria que tinc a casa.

12 comentaris:

LEBLANSKY ha dit...

Responent al titular: en el teu cas, és evident la teua octopodització, tot i que el 8 et queda curt .)

Galderich ha dit...

Investigació i ensenyament universitari no són una mateixa cosa?

Passo a llegir l'article del teu company "de fatigues"!

Alyebard ha dit...

Hauries d'haver puntualitzat, fer més d'una cosa a la vida. I això tots no la tenim. ;)

Ferran ha dit...

És cert que tenim la capacitat de fer més d'una cosa alhora, però no ho és menys que no tothom és capaç d'organitzar-se per aconseguir-ho. Tú sí!

XeXu ha dit...

La comparació amb en Taz trobo que t'escau. I m'ha fet molta gràcia la manera de definir en Sebastià Roig, company de trapelleries literàries, fantàstic.

La sanitat i l'ensenyament són importants? No pot ser! Aquells que vetllen per nosaltres i que nosaltres vam votar diuen que no, així que deuen tenir raó, no? Per cert, què és això de... investigació? No sé de què parles.

Clidice ha dit...

Si que resultes una mica Taz :P (mentre rosego una pastanaga)

jomateixa ha dit...

No! El Diable de Tasmània era una mica destructiu, crec que a l'inrevés de tu.
Si et fa una entrevista un amic sembla una mica "trampa", però per altra banda, si l'entrevistador coneix l'entrevistat en pot treure més suc.
Ha quedat una entrevista molt interessant. Del que dius al final sobre els nostàlgics del paper, t'he de dir que jo m'he imprès l'entrevista per llegir-la millor (a la feina, que és més barat) i així en arribar a casa m'he assegut tranquil·lament a fer-hi una ullada.
Una bona biblioteca ha de ser una biblioteca eclèctica.

Salvador Macip ha dit...

Leb entre pop i dimoni de Tasmània m'acabaran tancant al zoo... ;)

Galderich, per desgràcia són gairebé oposats, almenys per temes de pressupost. Si inverteixes en ensenyament universitari gratuït per tothom no et queden diners per pagar la recerca...

Alyebard, d'acord, no sempre et surt tot bé quan fas multitasking!

Ferran, tu ho has dit: la clau és organitzar-se. Talent en tenim més del que ens pensem, tots.

XeXu, et veig de ministre! Ho has entès perfectament, això dels pressuposts! ;)

Clidi, ja veuràs quan t'atrapi... ;)

jomateixa, ara que ho dius, és veritat que m'estalvia la part destructiva del Taz. És trampa, tens tota la raó, però el més important és treure-li el màxim suc a l'entrevistat. Si ets amic o pots establir una relació de confiança, la cosa queda molt millor.

jomateixa ha dit...

M'havia quedat una pregunta per fer-te: Quan ets en una de les teves feines, et marxa el cap en una altra direcció?
o sigui, quan investigues, no s'infiltra algun pensament de la novel·la que estàs escrivint, o quan estàs escrivint no penses en aquelles proves que heu estat fent durant el matí...?

Assumpta ha dit...

Conserves el mateix somriure... ;-))

Per cert, que jo no, jo no tinc capacitat per fer més d'una cosa... de fet, dubto de tenir-ne per fer-ne una (ben feta, vull dir, és clar)

Salvador Macip ha dit...

jomateixa, el meu cap sempre està anant en tres o quatre direccions diferents a la vegada, és un problema que tinc! Però també va bé, perquè se t'ocorren solucions (a una cosa del laboratori o a un problema d'una trama) quan menys t'ho esperes.

Assumpta, bé, tu que em veus amb bons ulls :) I no és cert que no puguis fer més d'una cosa. Només cal mirar el teu blog!!

Assumpta ha dit...

Ai, gràcies, maco :-)

Però, clar... jo penso en tot el que tu fas... i jo sóc incapaç fins i tot de trobar una feina.

Però bé, un dia tot canviarà :-)