dilluns, 5 de març de 2012

Dilluns musical: esqueixada al menú.



Quin nom tan espantós per a un grup: Esqueixada Sniff. Però és que els he redescubert a partir de l'excel·lent documental de TV3 sobre el rock laietà i la música que feien realment val la pena. Vaig topar amb l'ona laietana a mitjan anys 90, quan PDI va comprar el fons de Edigsa i va començar a reeditar-lo. En aquella època jo estava molt ficat en tot això del rock simfònic, i poder escoltar per fi aquests discs mítics dels quals només havia sentit parlar (alguna vegada n'havia tingut algun a les mans a una fira del disc, però els preus eren astronòmics) va ser tota una experiència. Darrerament Picap n'ha reeditat alguns més i les noves generacions ja poden reviure els temps gloriosos del jazz-rock barceloní (i jo he pogut completar la meva col·lecció). Va ser un moviment musical molt espectacular, breu i intens, amb una colla de músics molt competents, alguns d'ells clàssics que després hem anat trobant en altres àmbits de la música. Segur que la majoria de vosaltres no n'ha sentit res. Esqueixada Sniff potser no van ser els millors, però aquesta Laura, del disc Ocells, és molt representativa de la part més soft de tot aquell so.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

"En breves momentos nuestras operadoras lo atenderan. Esté a la espera, muchas gracias".

Salvador, això sembla el Merrie Melodies però sense soroll! ;-)

LEBLANSKY ha dit...

Gran repesca! De tant en tant cal capbussar-se per trobar peces com aquesta.
Però atenció, en Galderich t'ha entrat el primer, i això implica que el seu absolut poder de líder de masses -vegeu el meu comentari al darrer merrie melodies- farà que tothom que entri a partir d'ara quedi marcat per la seua valoració. Glups i reglups i hawhawhaws a dojo!

Lucia Luna ha dit...

jajaja

jo no dic res...

una abraçada, fa molt que no passava per aqui.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No els coneixia aquests, em sonen a música de sala d'espera del dentista. Coneixes Joan Bibiloni?

Salvador Macip ha dit...

Sort del Leb, perquè la resta us heu qeudat a gust, eh? Veig que no us va el soft jazz aquest.. no passa res, a la propera us poso alguna cosa amb més canya!

Lucia, pots dir el qeu vulguis, que ja veus que aquí ningú es talla! :) Content de veure't de nou.