A La 2 aquesta tarda, a les 20.30, emeten l'entrevista que la Cristina Puig em va fer la setmana passada per al Gent de paraula. Val la pena: va ser divertida, m'ho vaig passar molt bé, i vam tocar un munt de temes diferents (fins i tot musicals!).
Veureu, a més, els meus esforços per no posar cara de sorpresa quan anaven sortint algunes dades que jo creia que no eren del domini públic (a veure si se'm nota el "i això com ho saben?" a la mirada) i de reüll veia a la pantalla unes fotos que em pensava que reposaven en el meu disc dur. Després vaig saber que hi havia hagut una conxorxa d'un parell de persones properes, que van subministrar informació privilegiada a l'entrevistadora... Sort que sóc molt britànic i no perdo mai la calma! ;-)Bonus: abans de l'entrevista vaig tenir l'oportunitat de fer un cop d'ull al plató on roden els Lunnis i vaig aprofitar per fer-me una foto amb la plana major de protagonistes del programa. Quan vaig ensenyar-la a l'hereu, va al·lucinar de veure el seu pare amb els ninots de la tele. Ara es pensa que tinc poders màgics o una cosa així.
[Actualització: aquí teniu el vídeo.]
15 comentaris:
Hahaha, boníssim això del Lunnis! Entenc el desconcert de l'Hereu! Però per cert, d'aquesta última foto, tu ets el de cap a l'esquerra, no?
ostres, que famos, ja fas cameos amb els Lunnis!
20:30 M'anirà una mica just ser a casa (avui vaig a anglès) però segur que ho veig després d'una manera o una altra.
La podràs penjar aquí al blog per als qui a les 20:30 encara no hem arribat a casa?
Cristina (de Tarragona)
Ostres, ostres... m'agafarà ben just això de les 20:30, que els dimecres és el dia que tinc catequesi... però tan bon punt arribi vaig a la tele escopetejada!! :-DD
(Si no em distreuen amb res, tinc temps, perquè pleguem a les 20:00 i la Parròquia és a prop de casa, però bé... miraré de marxar pitant, amb la mirada fixa, endavant, objectiu "porta de sortida", per evitar els "Assumpta, tens un moment?" de darrera hora :-))
Quan jo era petita el meu pare, per raons de feina, em podia portar els Capitán Trueno i Jabato (encara sense tallar ni enquadernar!!) estava jo més orgullosa del meu pare!! :-)))
XeXu, jo sóc el guapo :)
Aris, seré famós quan els filmin! De moment foto i prou.
jomateixa, Cristina, Assumpta: no patiu que ho penjaré quan surti.
Assumpta, això del Trueno i el Jabato és brutal! Quina enveja! Jo també n'hagués estat molt orgullós.
Carai, tu! Si és que a la catos estem colze a colze amb les famosos del moment! Hehehe! Jo no ho podré mirar en directe, però si trobo un moment ho buscaré per internet. Suposo que penjaran el programa, oi? Ai, ai... així que l'Hereu és de Lunnis? Però home! Que miri el que sigui que facin ara a TV3! Hehehe! (i les teles angleses també deuen tenir els seus ninos, no?)
Ja sóc a casa i ja tinc La 2 posada!! Fan notícies ;-))
El meu pare treballava a les oficines d'un diari que ja no existeix, "El Correo catalán"... ell era un oficinista normal i corrent :-)
Durant un temps a l'editorial on feien el Capitán Trueno i el Jabato no sé perquè no ho podien imprimir i els hi imprimien a les rotatives d'El Correo Catalán ;-) Tan bon punt sortien aquells fulls enoooormes, encara per tallar i sense tapes, l'encarregat n'hi regalava un de cada al meu pare i ell ens el portava al meu germà i a mi... ui... ja tornaré, que em sembla que han acabat les notícies i ja comença el teu programaaaaaaaaaaa
bé pitjor hauria estat que el teu hereu reconegués abans als lunis que a tu...;)
Miraré si repesco el programa a la carta.....que a la 2 no sé si ho fan
Ja està!! Ei, se m'ha fet curta!! Ha durat mitja hora i m'ha passat molt ràpid. Molt interessant, tot... i molt curiosa la part musical!! :-))
Ara bé, ara sí que ja m'he convençut que vius a un altre món on les hores es comptabilitzen de forma diferent i les pots allargar a conveniència!! Impressionant la capacitat de fer diferents activitats i d’organitzar-te! :-)
Segur que el meu ADN diu que jo tot això no ho podria fer mai de la vida :-DDD
Salvador... estava pensant... Jo dormo molt poc i molt malament... Creus que em pot afectar a la memòria?
M'explico: Jo tinc una memòria molt bona per recordar coses, situacions, anècdotes... puc dir que tinc més bona memòria que la mitjana de la gent que conec en coses així però, en canvi, m'he adonat que, darrerament, em costa molt, molt, molt, moltíssim retenir dades objectives noves... per exemple: vocabulari d'anglès. No aprenc res. Vaig a classe de conversa i no em queden noves paraules noves expressions.
La veritat és que no estudio, eh? A casa no pego ni cop. De fet no porto ni llibreta ni res, sóc un desastre... però abans, les coses "se'm quedaven" soles i ara no. No sé si és culpa de l'edat o de dormir malament... perquè tinc uns desfases i uns horaris i uns trencaments de son horribles.
Sempre he estat de dormir poc, però darrerament és un caos.
Gràcies :-)
ah! I acabo la història del meu pare... que m'agrada recordar-lo parlant d'ell (va morir fa set anys). Doncs això, ell era un treballador normal i corrent, però tothom l'estimava molt... Encara recordo que hi havia un Conserge, castellà, que menjava unes galetes molt bones i que li deia "tome, señor Joan, tome galletas, verá que son buenas"... i al meu pare li van agradar tant que li va encarregar una capsa... Es deien "Galletas Tejedor" :-DD
Es que el meu pare treballava a una secció on havia de fer molts números, preparaven els sobres amb els sous setmanals, mensuals, els pagaments pels col·laboradors, etc. i ell hi patia molt si les coses no estaven sempre a punt, perquè no volia que ningú mai hagués d'esperar... i per això anava a treballar súper d'hora... tan d'hora que a vegades era el primer en arribar, per això aquestes converses amb el conserge i tal... Tothom l'estimava molt :-)
Ostres... quin comentari més "raru"... l'envio?
Yáiza, ya veus, a la catosfera tots som iguals! :) El nano mira qualsevol nino que li posis davant, de fet. És un gran fan de les tres bessones, per exemple.
Assumpta, gràcies pels teus comentaris tan originals. Genial la història del teu pare i els fulls sense tallar, gràcies per compartir-la! Deuria ser molt emocionant veure'ls. Segur que el teu pare era una gran persona, pel que expliques! I a la tele ahs vist el meu secret: sóc ràpid fent-ho tot! :)
Pel que fa a la memòria, l'edat i anar atabalada pot influir. Però si és cert el que diuen tots aquests estudis, si dormissis bé potser se't quedarien més algunes coses. Prova-ho i m'ho expliques!
Joan, està a internet, demà penjo el link.
Ho provaré i t'ho explicaré :-) He de fer un esforç o "petaré", que ja no sóc cap nena...
Gràcies a tu per acceptar un comentari així!! ...aquestes coses a vegades les faig a cal XEXU, que m'ho deixa fer tot, o en MAC... però mira, m'ha sortit així ;-))
Acabo una cosa i miro d'anar a fer nones. Molt bona nit!! :-))
Pots fer-ho també aquí sempre que vulguis, Assumpta! :)
Crec que ahir vam ser molts dels teus seguidors que varem veure el programa. Gràcies per avisar-nos. Em va semblar molt interessant. La mitja hora va ser mol completa. Tot s'ha de dir, gràcies a la teva facilitat i rapidesa de paraula van poder sortir molts temes. Molt bé Salvador, esperem veure't més vegades als mitjans.
Publica un comentari a l'entrada