dimecres, 9 de maig de 2012

El meu aPARAULA'M

M'apunto a la crida del Pàmies per per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans apadrinant una paraula. La meva és:


Per què? Perquè és una paraula inútil que, pel significat original que té (gall sense cresta) no pots fer servir mai en una conversa. Perquè si malgrat tot algú la diu, te'l quedaràs mirant amb cara de "aquest paio està sonat". Perquè està més que oblidada. Perquè magrat tot això, sona bé. Perquè a més es pot fer servir com a insult i ningú sabrà què has volgut dir realment. Perquè en el seu segon significat, és una paraula molt més eufònica que el seu equivalent castellà (marimacho), en canvi molt més usada entre nosaltres. 

I sobretot perquè  "Gallimarsot" va ressuscitar breument als anys 80 (em sembla que va ser culpa de l'Albert Jané) en el títol d'una aventura dels Barrufets i em va encantar. Ja llavors em va semblar un exercici fantàstic de submarinisme lingüístic, rescatar aquesta paraula del fons del diccionari, i amb uns resultats molt millors que no el Ketecasco que van escollir els castellans, que tot i ser més proper a l'onomatopèic original (Cracoucass). Apa, gallimarsots, que tingueu un bon dia!

17 comentaris:

XeXu ha dit...

És clar que sí, molt bona! Està bé que alguns haguem triat paraules no tan sentides o profundes, que les més estranyes també tenen dret a ser aparaulades, oi? Aquesta teva la coneixem tots els que hem llegit les historietes d'en Tintin (en català)!!

McAbeu ha dit...

No hi hauria pensat mai i, justament per això mateix, la trobo una paraula fantàstica. Felicitats per la tria.

jomateixa ha dit...

M'ha agradat la teva tria.
Original i si, sona bé.

sargantana ha dit...

crec que m'ho tindre apuntar si la vull dir
jo no he estat mai gaire d'en tintin
pero sona bé.!!

zel ha dit...

Ostres, jo també la recordo del còmic! Bonica!

Montse ha dit...

Siiiiiii, m'encanta! Bon dia, gallimarsot!

Assumpta ha dit...

Millor que la paraula en sí, les teves explicacions!! :-)))

Mirem d'utilitzar-la!! :-DD

lolita lagarto ha dit...

m'encanta la paraula!! la conec i l'escolto.....!!
fet i fet potser sí que sóc part d'un còmic..:)

viu i llegeix ha dit...

si que sona a barrufets, si, aquesta paraula

Olga Xirinacs ha dit...

Gallimarsot,
surt del clot
que ara et foto
un clatellot.

b.a. ha dit...

A mi la paraula m'agrada força i a més no em sona pas estranya. Com a mínim al meu poble es fa servir i molt i no precisament per dir-te "guapu".
Tens sort que estàs lluny perquè si m'arribes a etzibar a la cara aquest "Bon dia gallimarsot!" a hores d'ara possiblement descriuries una bonia òrbita elíptica al voltant del planeta... :P

Zin acritú

joan gasull ha dit...

almenys avui ha servit per donar-se a conèixer....que jo no l'havia escoltat mai

Clidice ha dit...

òndia, que bona, m'has retornat a la infantesa, la meva àvia sempre la deia :)

Carme ha dit...

Una bona recuperació... m'agrada retrobar paraules oblidades. I aquesta és divertida!

Puigmalet ha dit...

Un capó, semblaria.

Al repertori d'insults d'en Joaquim Ventalló no consta.

Salvador Macip ha dit...

Veig que gallimarsot és menys estranya del què em creia. Potser és que a la ciutat no la fem servir tant com a certes parts del país (com al poble de la b.a. i al de la Clídice!), o potser és que molts hem llegit els barrufets en català!

XeXu, noi la recordava del Tintín, però és molt possible que també hi surti, tot i que en Puigmalet diu que no consta al recull. Fa molt pel capità Haddock.

Olga, no sé si t'acabes d'inventar els versos, però sonen com una cançoneta que podrien cantar perfectament els nostres nanos...

XeXu ha dit...

Llamp de llamps, vols dir que m'hauré equivocat??